Va néixer a Barcelona l’any 1930, en el sí d’una família originària de l’Empordà. La vinculació afectiva dels Mascort amb la vila de Torroella de Mongrí ha perdurat al llarg del temps, com ho demostra que una antiga casa familiar, coneguda com Casa Galibern pel cognom d’altres avantpassats, sigui la seu de la Fundació Privada Mascort, destinada a difondre la història, l’art i la defensa de la natura.
Fill de Ramon Mascort i Galibern, empresari, i de Maria Amigó i Puig, de família reusenca, Ramon Mascort es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en l’assessorament d’empreses i gremis. Aquesta faceta professional la va compaginar amb la creació de negocis en el sector del turisme. En el desenvolupament d’aquesta activitat, sempre ha intentat que estigui regida sobre la base d’una preservació de la natura, el paisatge i el patrimoni. L’any 1989 va cofundar Lynx Edicions, destacant principalment com a referent mundial l’obra “Handbook of the Birds of the World”. El 2007 inaugurà la Fundació Privada Mascort destinada a difondre el coneixement de la història, com un element per a la comprensió del present i la previsió del futur, per donar suport al coneixement i la comprensió de l’art en general i especialment a les menys conegudes i denominades arts decoratives, amb la voluntat d’oferir un retorn cultural i fer accessible la seva col·lecció a la societat.
En la seva faceta com a col·leccionista i amant de l’art és ineludible citar la figura del pintor José María Mascort, el seu oncle, qui va ser mestre i guia, fomentant-li la curiositat vers el món de les arts. Tampoc es pot oblidar la figura del catedràtic de prehistòria i arqueòleg Lluís Pericot, que li permeté un apropament més científic al món de l’arqueologia i les antiguitats. El fil conductor de la col·lecció Mascort és l’evolució de l’art hispànic en un marc cronològic ampli, ja que s’inicia amb peces del període medieval fins a mitjan segle XIX. Consta d’unes set mil peces, aproximadament, i s’organitza a partir de tres categories. Un primer registre engloba les peces artístiques, un segon reuneix l’obra fotogràfica antiga –ja sigui en paper o plaques de vidre– i un tercer acull el fons documental. Sens dubte, però, la part més rellevant de la col·lecció en nombre de peces i en qualitat d’aquestes és la dedicada al patrimoni artístic, on hi ha un clar protagonisme de les peces que formen el món de les arts decoratives: ceràmica, orfebreria medieval i renaixentista, joieria dels segles XVI al XIX i mobiliari, per aquest ordre en l’interès del propietari per constituir la seva col·lecció, i que es completa amb altres col·leccions, iniciades més tard, com les de pintura, obra sobre paper –dibuixos, gravats i mapes–, escultura, peces de vidre, coure i llautó, armes i numismàtica. Ramon Mascort Amigó començà a construir aquest recull amb la col·lecció de ceràmica, que, amb el pas dels anys i juntament amb la d’orfebreria, n’ha conformat l’eix central. Des d’aquesta perspectiva, la col·lecció permet una gran diversitat de lectures en funció de la tipologia, del període, etc. Respecte al fons, el fotogràfic, s’ha organitzat fonamentalment en dues seccions, una que es pot designar, pel seu contingut, com de patrimonial i familiar, i una altra dedicada a la figura i obra de Valentí Fargnoli Annetta.
La posada en marxa de la Fundació Privada Mascort, l’any 2007, es va iniciar amb la restauració de les habitacions de la planta baixa i pis principal, així com del pati interior de la seva seu. En aquest moment queda per condicionar l’espai de la tercera planta, el qual estarà destinat a sales per impartir cursos, conferències, tallers i biblioteca. En les tasques de restauració s’ha intentat restituir la imatge inicial de l’habitatge, rescatant les pintures originals de la casa. L’activitat cultural que duu a terme la fundació va en augment cada any. I, tot i que la seva tasca està centrada en activitats de producció pròpia, quan els calendaris ho fan possible, es manté una política de cessió de l’espai a altres institucions culturals per a la realització de conferències, xerrades, vetllades poètiques o concerts musicals, en què destaquen els de música clàssica i de jazz. Tanmateix, la tasca de la fundació està centrada fonamentalment en la programació pròpia, realitzant-se dues exposicions d’art a l’any. Ramon Mascort manté una política de préstecs constant amb tots aquells museus d’art que ho necessitin. Entre ells el Museo del Prado, el Medows Museum de Dallas, el MNAC, la Fundación Marcelino Botín i el Palacio de la Aljafería de Saragossa, entre d’altres. Des de la seva obertura, la fundació ha dut a terme deu exposicions, que han abordat i explorat l’obra de José María Mascort en la primera, i les col·leccions de ceràmica, el mobiliari i el fons d’imatge, amb la figura de Fargnoli, en les següents. En els propers anys, es preveu continuar treballant amb el fons pictòric, per poder mostrar en tres exposicions seqüencials, d’àmbit cronològic, els dibuixos i les pintures de la col·lecció. La primera d’elles, amb el títol “L’art de la pintura i el dibuix” s’inaugurarà el proper 26 de juny de 2015 i presentarà les obres que van del segle XV al segle XVIII.
Molt possiblement, una part fonamental de l’acceptació del públic visitant (12.000 persones aquest darrer any) radica en els esforços que Ramon Mascort dedica a la difusió de la col·lecció, així com al seu coneixement. Per aquest motiu, i des dels seus inicis, cada una de les mostres tenen el seu catàleg raonat i s’ha creat una línia editorial per publicar estudis d’història i d’història de l’art. Per exemple, se n’ha publicat un sobre la poc coneguda batalla del Ter lliurada el 1694 entre Torroella de Montgrí i Verges. La gestió de la fundació, per convenciment de Ramon Mascort, es caracteritza per ser totalment de caire privat i per no rebre cap tipus de subvenció ni ajut en les activitats que porta a terme, així com per la gratuïtat completa per al visitant. El 2014, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí li va concedir a Ramon Mascort la Medalla del Montgrí, màxim distintiu cívic de la vila, que reconeix la tasca de les persones i els col·lectius que han destacat en algun aspecte de la vida local. En el seu cas, per l’impuls empresarial i com a mecenes cultural. Aquest any 2015 ha rebut el premi Joaquim Codina i Vinyes de la Fundació Valvi per la preservació del patrimoni mediambiental i paisatgístic.
El 21 d’octubre de 2015 va ser elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Bonaventura Bassegoda i Hugas, Josep Bracons i Clapés, Joan Antoni Solans i Huguet, i M. Rosa Vives i Piqué.