Alacant, 22 de gener de 1953 – 7 de novembre de 2018.
Àrees de treball: pintura gòtica, pintura renaixentista, pintura barroca, pintura del segle XIX, escultura.
Premi extraordinari de llicenciatura, doctor en història de l’art, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i acadèmic delegat a Alacant. Catedràtic d’ensenyament secundari. Membre del Centre d’Art de l’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida. Des de 1995 fins a 2007 va ser sotsdirector d’exposicions retrospectives de l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”. Ha estat membre numerari de l’antic Institut d’Estudis Alacantins, vicepresident de l’Ateneu d’Alacant i assessor científic del Museu de Belles Arts de València. Medalla d’honor de l’Ateneu d’Alacant. Treballà amb el consorci de museus de la Comunitat Valenciana i el Museo del Prado.
Coordinador de cicles de conferències organitzats a Alacant per l’Acadèmia de Sant Carles. Membre del comitè científic de congressos d’història de l’art. Professor de cursos d’estiu de la Universitat d’Elx. Exercí la crítica d’art i fou membre de jurats de concursos d’art contemporani.
Important figura de la recerca i recuperació dels pintors, escultors i, en general, del patrimoni artístic de la província d’Alacant, des del segle XV fins a l’actualitat, publicà “Diccionario de escultores alicantinos” (Ediciones Biblioteca Alicantina, Alacant 1974), “Vida y obra del pintor Nicolás Borrás” (Diputació Provincial, Alacant 1976), “Vicente Bañuls Aracil: un escultor de entresiglos (1865-1934)” (Villa, Alacant 1979), “Pintura gótica y renacentista valenciana: nuevos estudios y atribuciones” (Instituto de Estudios Alicantinos, Alacant 1983), “El Camarín de la Santa Faz de Alicante: estudio de su conjunto pictórico” (Ajuntament d’Alacant 1988), “Pintura decorativa barroca en la provincia de Alicante” (Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant 1990-94), “La vida de Joan Do (1601-1656), un pintor de Xàtiva en Nápoles en el siglo XVII” (Ulleye Editorial, Xàtiva 2017) i també publicà textos a totes les exposicions organitzades per l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani sobre el patrimoni artístic de la província d’Alacant des del segle XV fins a l’actualitat. Fou coordinador dels llibres “De pintura valenciana (1400-1600). Estudios y documentación” (Diputació Provincial, Alacant 2006) i “Ut pictura poesis”, on ell mateix tractà de l’emblemàtica (Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, València 2011).
Publicà també nombrosos articles de recerca a “Archivo de arte valenciano”, “Archivo español de arte”, “Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar”, “Ars Longa”, “Canelobre”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, “Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, “Alberri: Quaderns d’investigació del centre d’estudis contestants”, “Revista del Instituto de Estudios Alicantinos”, etc., sobre temes tan variats com Nicolau Borràs, Bussy, Conchillos, Velázquez, Miquel Joan Porta, Vicent Requena, José Aparicio, Juan de Vitoria, Jerónimo de Córdoba, el món artístic d’Ausiàs March, Joan Ponç (s. XV-XVI), Martí de Sant Martí, Joan de Joanes, Gaspar Requena, Onofre Falcó, Cristòfol Llorens, Francesc Domènech, Nicolau Falcó…
Entre les exposicions que comissarià destaquen “Joaquín Agrasot y Juan (1836-1919)” (Autoritat Portuària de València 2003), “Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)” (Diputació d’Alacant 2005), “La luz de las imágenes. La Faz de la eternidad” (Alacant, abril 2006 – gener 2007), “Nicolás Borrás (1530-1610): un pintor valenciano del Renacimiento” (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, València 2010).
Dictà diferents conferències en universitats, acadèmies de belles arts, museus i en diferents entitats culturals.
A més fou escriptor de creació: el 1993 va guanyar el concurs internacional de novel·la curta Gabriel Sijé per la seva obra “Sal Azul” i va ser finalista del Premi Azorín de novel·la el 2014.
Elegit acadèmic corresponent per Alacant de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de gener de 2018, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Hugas, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Mireia Freixa i Serra.