Nascut a Badalona (Barcelona) el 1946.
És arqueòleg, llicenciat en Filosofia i Lletres el 1968 i doctorat el 1974 per la Universitat de Barcelona.
Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1979, tasca que compaginà amb la direcció del Museu de Badalona (1975-1980). El 1979 es va incorporar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya: cap del Servei de Museus (1980-1982), subdirector general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia (1982-1984), subdirector general d’Universitats (1987-1990), director general d’Universitats (1990-1993), president del Consell d’Avaluació Científica i Tècnica del primer Pla de Recerca de Catalunya (1994-2001), i vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus (1994-2004).
Ha estat també: director del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona; vocal del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili; vicepresident del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, celebrat a Tarragona el setembre de 1993; i vocal de la Junta d’Òmnium Cultural.
Actualment és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991) i director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (2002).
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, i actualment delegat d’aquesta institució a la Unió Acadèmica Internacional.
Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció d’arts sumptuàries i visuals el dia 20 de juny de 2007, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Josep Bracons i Clapés, Francesc Fontbona i de Vallescar, Antoni Pladevall i Font, i Frederic-Pau Verrié i Faget. Ingressà amb la lectura del seu discurs “L’arqueologia i els orígens de les ciutats romanes de Catalunya” el 17 de setembre de 2008.
És autor de nombroses publicacions, entre d’altres:
. J. Guitart (Coord.): “Història agrària dels Països Catalans. Volum I: Antiguitat”, Barcelona, 2005.
. J. Guitart, J. Pera, J. Ros: “Iesso, Guissona. La descoberta d’una ciutat romana a Ponent”, Guissona, 2006.
. J. Guitart, J. Pera (Eds.): “Iesso I. Miscel·lània arqueològica”, Barcelona, 2004.
. J. Guitart; J. Pera (Eds.): “Arqueologia viva de les ciutats de l’Antiguitat. Actes del Primer Simposi Patrimoni i turisme cultural”, Barcelona, 2004.
. J. Guitart; J.M. Palet; M. Prevosti (Eds.): “Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània Oriental. Actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès”, Barcelona, 2003.
. P. de Palol, J. Guitart: “Los grandes conjuntos públicos. El foro colonial de Clunia”, Burgos, 2000.
. X. Aquilué, J. Garcia, J. Guitart (coord. científica): “La ceràmica de vernís dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica”, Mataró, 2000.
. J. Guitart; G. Fatas; A. Cepas: “Tabula Imperii romani: Hoja K/J-31: Pyréneés Orientales-Baleares”, Madrid, 1997.
. Amb diversos autors: “Llibre blanc dels museus de Catalunya: Criteris per a l’organització del patrimoni museístic del país”, Barcelona, 1984.
. Amb diversos autors: “L’arqueologia a Catalunya avui”, Barcelona, 1982.
. Amb diversos autors: “Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys”, Barcelona, 1982.
. Amb diversos autors: “Els museus de Catalunya. Aproximació a la seva problemàtica”, Barcelona, 1981.
. J. Guitart: “Baetulo: Topografía arqueológica, urbanismo e historia”, Badalona, 1976.
Ha dirigit les següents tesis doctorals:
. J. Pera Isern: “La romanització a la Catalunya interior. Estudi històrico-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori”, 1993.
. Carme Puerta López: “Estudio comparativo de la cerámica común romana en la Layetania Litoral: Baetulo e Iluso”, 1994.
. Carme Ruestes i Vítria: “El poblament antic a la Laietana litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l’aplicació d’un GIS a l’estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials”, 2002.
. Jordi López Vilar: “Tarraco paleocristiana. El suburbi del Francolí”, 2004.
. Esther Rodrigo Requena: “L’evolució del poblament i de l’organització de l”ager de Iesso’ de l’època ibèrica a l’antiguitat romana. Estudi de l’ocupació i estructuració del territori”, 2005.