Barcelona, 1941-2019.
Compositor, pedagog i promotor musical, es formà musicalment a Barcelona i amplià després estudis a París amb Christianne Sénart i Olivier Messiaen.
Músic emprenedor, fundà i dirigí un curs de “Música del segle XX” després de guanyar la plaça de professor l’any 1970 al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, curs regular que impartí durant més de trenta anys.
En obtenir, novament per oposició, la càtedra d’harmonia i contrapunt en el mateix centre, instaurà un curs permanent d’anàlisi musical de nova creació al final dels estudis d’harmonia.
Una de les seves pretensions era la de crear infraestructures estables a favor de la música i dels estudiosos musicals en el seu país. És per això que fou el fundador i director del “Curs Internacional d’Interpretació Musical de Girona” durant els tretze estius que van del 1984 al 1996, curs que aplegà fins a divuit matèries en què hi col·laboraren grans figures de prestigi internacional i un contingent de quasi tres-cents alumnes.
Aquesta plataforma li serví també per impulsar la projecció de la música contemporània a través d’un “Concurs de Composició” i un altre d'”Interpretació de la Música del Segle XX” (1988), amb particular relleu en la música catalana de recent creació.
Era responsable de la classe de composició en el Conservatori Superior d’ençà de 1985, des d’on incidí en la darrera formació de gran part dels músics joves catalans que finalitzaven els seus estudis oficials; l’arxiu del centre disposava ja l’any 2002 de més de sis-centes partitures (de diferents gèneres, estils i formats) escrites per estudiants, futurs compositors, en el darrer tram de la seva carrera.
Fou també significativa la seva aportació pedagògica en el camp de l’anàlisi musical en oferir, a més d’aspectes que concerneixen a la música contemporània, un coneixement progressiu de la teoria shenkeriana i els seus gràfics sinòptics.
Interessat en els diferents fenòmens de l’anàlisi musical, la seva pedagogia s’estengué arreu d’Espanya en cursos intensius que compartí amb la seva esposa, la pianista M. Carme Poch, particularment sobre les temàtiques de Bach, Debussy i Bartók.
Professor dels “Cursos de especialización musical para posgraduados” de la Universidad de Alcalá de Henares, ho fou també regularment, des de la seva fundació el curs 1990-91 fins al 2002, de la “Escuela Superior de Música Reina Sofía” (Madrid), atenent, pel caràcter global de la seva matèria, el gruix general dels deixebles de l’Escola.
Fou també professor de “Musikene” (Escola Superior del País Basc), durant tres anys, des de la seva fundació el 2001-02, centre amb què mantingué un estret contacte i fou requerit sovint com a professor convidat.
Fou professor d’anàlisi musical i composició, prèvia prova d’entrada, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), des del curs 2002-03.
La seva obra compositiva, tot i moure’s sovint en posicions avançades, solia tenir el favor del públic gràcies també a la seva transparència d’intencions, recerca tímbrica i filigrana sonora. La monografia antològica, en doble CD, de la Fundació ACA (Mallorca), l’any 2006, en pot donar testimoni.
La seva producció musical (obres a solo, cambra, música simfònica) fou difosa internacionalment. La seva estètica cercàuna valoració tímbrica que perseguí la filigrana sonora i l’aprofundiment en l’estudi del so (“Tòtem”, guitarra sola preparada; “Concert per a piano i orquestra”, etc.). També la dimensió simfònica (“Moviment simfònic”, “L’Àngel de la mort”) i el caràcter exòtic (“Est enllà”, conjunt; “Arabesco”, piano sol) o l’estudi de l’espai acústic i el contrapunt tridimensional (“Voyage au fond du miroir”, per a dotze cordes solistes -premi Ciutat de Barcelona 1990-), la cantata “Mater amabilis. Cantata da Requiem ad Matrem” (2012).
Tocà pràcticament tots els gèneres, des del virtuosisme solista fins la música simfònica.
Fou crític musical de RNE a Barcelona en les llunyanes dates dels anys 70 i escrigué gran quantitat d’articles tècnics i de divulgació, d’entre els que destaquen dues monografies de Xavier Benguerel i Xavier Montsalvatge (Col·lecció “Compositors catalans”, núm. 1 i 4).
Tot mantenint estret contacte amb les principals associacions d’anàlisi musical de la Comunitat Europea, assistí al congrés celebrat a Rotterdam l’octubre de l’any 2000 i, posteriorment participà també en el “Colloque sur l’Enseignement de l’Écriture – Analyse et Composition” a París.
El 18 de juny de 2003 fou elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Joan Guinjoan i Gispert, i Cecília Colien Honegger. El 21 de setembre de 2005 llegí el seu discurs d’ingrés “A l’entorn de l’anàlisi musical”.
Fou membre de l’Associació Catalana de Compositors, del Consell Editorial de la Revista Musical Catalana (2a època), escrigué articles, comentaris de concerts i impartí cursos i conferències en prestigiosos centres musicals.
El “Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana” de la SGAE inclou el seu nom en un ampli article, així com el “New Grove Dictionary of Music and Musicians”.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º