Barcelona, 1944.
Fill del dissenyador Ricard Giralt Miracle inicià la seva formació professional a l’estudi gràfic Filograf – Institut d’Art Gràfic. Posteriorment treballà en diferents editorials fins a dedicar-se de ple a l’ensenyament, la crítica d’art, del disseny i de l’arquitectura i a l’organització d’exposicions.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya).
Professor de l’Escola de Disseny Elisava (1966-1973), de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-1987) i de la Facultat de Belles Arts de la UB (1979-1980). Cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1987), director gerent de la Fundació Caixa de Catalunya (1987-1989), director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1989-1994), director de l’Espai Gaudí del Centre Cultural Caixa Catalunya (1995-2000), comissari general de l’Any Internacional Gaudí 2002, assessor de l’Any Dalí 2004, director científic de l’Istituto Europeo di Design-Barcelona (2004-2007). Ha estat membre del Reial Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2003-2005) i va concebre i dirigir l’actualització i reforma de l’Espai Gaudí de la Fundació Caixa Catalunya (2006). Actualment és membre del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona.
Vicepresident emèrit de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i president emèrit de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). Membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció d’arts sumptuàries i visuals el dia 20 de desembre de 2006, aprovant la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Aguadé i Clos, Jordi Bonet i Armengol, Josep Bracons i Clapés, Leopoldo Gil Nebot, i Antoni Pladevall i Font. Ingressà llegint el seu discurs “La generació dels ‘grafistes'” el 17 d’octubre de 2007. Passà a acadèmic supernumarari el 22 de gener de 2020.
Exerceix la crítica d’art des del 1966. Fundador i director de la primera etapa de la revista “Batik (Panorama General de les Arts)”. Col·laborador de les revistes “Destino” i “Serra d’Or” entre d’altres, dels diaris “Avui”, “El País”, “La Vanguardia”, “El Periódico”, “ABC Cultural”, “El Cultural de la Razón / El Mundo” i de diverses televisions i ràdios.
Ha comissariat més d’un centenar d’exposicions d’art, disseny i arquitectura, entre les quals destaquen: “FAD. Dels bells oficis al disseny actual. Una història de les arts decoratives a Catalunya en el segle XX” (Barcelona, 1981), “400 obras de Salvador Dalí” (Madrid i Barcelona, 1983), “Barcelona-Paris-New York” (Barcelona, 1985), “Homage to Barcelona” (Londres, 1986), “Homage to Catalonia” (Köbe, 1987), “Contemporary Artists of Catalonia” (Jerusalem, 1987), “The Catalan Spirit, Gaudí and His Contemporaries” (Nova York, 1987), “Joan Miró” (Sao Paolo, 1988), “Torres-García” (Montevideo, 1988), “Le Corbusier i Barcelona” (Barcelona, 1988), “Avantguardes a Catalunya” (Barcelona, 1992), “Mirar Miró. El Joan Miró de Català-Roca” (Barcelona, 1993), “Folon. Antològica” (Barcelona, 1993), “El món d’Olga Sacharoff” (Barcelona, 1994), “Clavé a la Pedrera” (Barcelona, 1996), “Dalí. Arquitectura” (Barcelona, 1996), “Joaquim Gomis, fotògraf” (València, 1997), “Chillida. Leku” (Barcelona, 1997), “Andreu Alfaro. Taula de taller” (Vilanova i la Geltrú, 1998), “Diseño industrial en España” (Madrid i Barcelona, 1998), “Gaudí. Art i disseny” (Barcelona, 2002), “Gaudí. La recerca de la forma. Espai, geometria, estructura i construcció” (Barcelona i Lleó, 2002; Gènova i Tòkio, 2003; i Sao Paulo i Nàpols, 2004), “Gaudí. Arquitectura i natura” (Barcelona, 2002), “Guinovart” (Bratislava, 2004; i Sofia i Wroclaw, 2005), “Dalí, una vida de llibre” (Barcelona, 2004), “Oscar Mariné” (Barcelona, 2005), “Josep Granyer, escultor” (Girona i Puigcerdà, 2005), “Nature & Art, Gaudí, Miró, Dalí” (Toyota, 2005), “Guinovart. Obres del 2000 al 2005” (Girona, Alacant, Palma, 2005; i València, 2006), “Ramon Casas i el cartell” (València, 2005, i Barcelona, 2006), “Síntesis, 15 años de Becas Endesa” (Madrid, 2005), “Toulouse-Lautrec y Casas, precursores del cartel moderno” (Madrid, 2006), “Antoni Clavé, la razón de pintar” (Saragossa i Barcelona, 2006), “El cartellisme de Ramon Casas” (Girona, 2006), “Antoni Clavé (1913-2005)” (París, 2006), “Dibuixants, humoristes i il·lustradors de ‘La Vanguardia’ (1881-2006)” (Girona, 2007), “Cosmos Gaudí. Arquitectura, geometría, diseño” (Pequín i Xangai, 2007), “visualKultur.cat” (Frankfurt, 2007; Barcelona, St. Petersburg, Florida, 2008), “Leandre Cristòfol, de l’aire a l’aire” (Lleida i Valladolid, 2008, i Saragossa, 2009), “Keith Haring. Obra sobre paper” (Terrassa, 2008) i “Costa Brava segle XXI” (Girona, 2009).
Per l’exposició “Avantguardes a Catalunya (1906-1939)”, el 1992 va rebre el premi a la millor exposició de l’any de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, i el 1993 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, i per l’organització de l’Any Internacional Gaudí, el 2002 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d’Honor de Turisme de Catalunya, i el 2003 l’Associació Catalana de Crítics d’Art, el Premi ACCA a la millor iniciativa de l’any 2002. Per tenir una trajectòria dedicada a la divulgació del disseny i pel comissariat de l’exposició “Gaudí. Art i disseny” i de l’Any Internacional Gaudí 2002, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li atorgà, el 2003, el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat de Disseny, i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de l’Estat espanyol, la Encomienda con Placa de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.
És autor de més de vint llibres i monografies sobre temes d’art, bells oficis, disseny i arquitectura, entre els quals destaquen: “Guinovart. La força del llenguatge plàstic” (Ed. Polígrafa, Barcelona, 1972), “Llibre blanc del disseny a Catalunya. Disseny gràfic” (Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1985), “Argenters i joiers de Catalunya” (Ed. Destino, Barcelona, 1985), “Dalí, un artista multidimensional” (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 1990), “Bechtold. Pintura, gráfica, integración” (Ed. Destino i Wienand Verlag de Colònia, 1993. Coautor: H. Stachelhaus), “Joan Miró i el Camp de Tarragona” (Columna Edicions, Barcelona, 1994), “Àlbum Villa” (Quaderns Crema, Barcelona, 1998), “La Pedrera. Arquitectura i història” (Caixa Catalunya, Barcelona, 1999), “Gaudí 2002. Miscel·lània” (Ajuntament de Barcelona i Planeta, 2002), “Dalí a Barcelona” (Editorial 3 i 4, 2004. Coautor), “Nova seu central de Caixa de Girona” (Caixa de Girona, 2004. Coautor), “Dalí, un creador dissident” (Ed. Destino, 2004. Coautor), “Crítica i crítiques. Escrits d’Art” (Eumo, 2005), “Dalí” (Los Grandes Genios del Arte Contemporáneo. El Siglo XX, Biblioteca El Mundo, 2005. Coautor), “Cartells de la col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil” (Parlament de Catalunya, 2006), “Itineraris brossians” (Fundació Joan Brossa, 2006. Coautor), “Cartells catalans. Del Modernisme a l’Exposició Internacional del 1929” (Enciclopèdia Catalana, 2007, guardonada pel Ministeri de Cultura amb el Premi al llibre més ben editat el 2007), “Cartells catalans. La República. Els anys de la construcció (1930-1936)” (Enciclopèdia Catalana, 2008), “La Barcelona de Català-Roca” (La Magrana, 2008, amb Carlos Ruiz Zafón), “Cartells catalans. La República en guerra (1936-1939)” (Enciclopèdia Catalana, 2009), “Ribas & Ribas, arquitectes/architects (1957-2007)” (Viena Edicions, 2009), “Santiago Rusiñol, arquetipo de artista moderno”, Editor (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009).