Barcelona, 17 de febrer de 1952.
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad de Navarra, on es graduà el 1978. Fill de l’arquitecte català Leopoldo Gil Nebot i renebot del també arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
Des del 1986 és arquitecte del Servicio de Patrimonio Histórico de la Dirección General de Cultura – Institución Príncipe de Viana del Gobierno de Navarra, des de la qual ha vetllat durant dècades pel ric patrimoni arquitectònic navarrès.
Des del 1985 és professor de l’Escuela de Arquitectura de la Universidad de Navarra, on ha impartit la matèria d’Història de l’Arquitectura i Coordinador de Especialización en Restauración y Rehabilitación de la Arquitectura des de l’any 2000.
Obres de restauració
Al llarg de la seva trajectòria professional ha projectat i dirigit obres de restauració de nombrosos monuments navarresos, per algunes de les quals ha estat guardonat amb premis nacionals i internacionals. D’entre aquests monuments destaquen:
. Església de San Andrés de Learza (1987-1988 i 1992-1993);
. Torre medieval del Señorío de Ayanz (1989-1990 i 1998-2000);
. Torre medieval d’Úriz (2006-2010), convertida en hotel rural;
. Aqüeducte de Noáin (1990-2000);
. Pont de Reparacea a Oyeregui (1991-1992);
. Pont de les Cabras de Lumbier (2001);
. Església del Sant Sepulcre de Torres del Río (1993-1994);
. Església del castell de Peña (2000-2001);
. Palau Reial d’Olite (2000-2002);
. Església de l’antic monestir de Yarte (2002-2006);
. Conjunt monumental de Santa María de Ujué (2001-2011);
. Església de Santa María de Zamarce (2002-2005);
. Front de França de les muralles de Pamplona (2000-2009);
. Portada de l’església de Santa María la Real de Sangüesa (2005-2010);
. Reial Col·legiata de Roncesvalles (1982-2012), amb la restauració i rehabilitació dels diversos edificis que integren el conjunt.
Aquest conjunt d’actuacions, i especialment la de Roncesvalles, ha estat reconegut internacionalment, sent el primer arquitecte que ha rebut el Premio Rafael Manzano Martos de Arquitectura Clásica y Restauración de Monumentos, en la seva primera edició (2012), atorgat per The Richard H. Driehaus Charitable Lead Trust.
Les seves actuacions en el conjunt de Roncesvalles no sols han potenciat els seus valors artístics i documentals, han embellit un paisatge cultural d’alt contingut simbòlic o immaterial i han ampliat i difós el coneixement científic del monument, sinó que, al recuperar-ne la funcionalitat, proporcionar treball a la població de la zona i contribuir a la preservació i continuïtat dels oficis tradicionals (treball de paleta, de picapedrer o de fuster…), han contribuït també al desenvolupament sostenible de la regió en què s’ubica, que ha derivat en una important tasca social.
Sempre ha estat interessat en la gestió dels monuments i en l’organització i direcció dels tallers de picapedrer, i en l’àmbit de la formació d’arquitectes restauradors en les escoles d’arquitectura, així com en la formació d’arquitectes i aparelladors restauradors com alumnes becaris de l’Administració.
Altres premis i funcions:
. 1999. Premio Nacional de Restauración y Conservación de Bienes Culturales com a arquitecte de la Institución Príncipe de Viana, atorgat pel Ministeri d’Educació i Ciència.
. 2000. Medalla de plata de l’Asociación Española Amigos de los Castillos per la restauració de la torre medieval del Señorío de Ayanz.
. 2012. Premi Europa Nostra per la restauració del Front de França de les muralles de Pamplona.
. Membre de l’Academia del Partal, Asociación Libre de Profesionales de la Restauración Monumental.
. Elegit acadèmic corresponent per Pamplona (Navarra) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 15 d’octubre de 2014, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Raquel Lacuesta i Contreras, i Joan Antoni Solans i Huguet.
Difusió
L’activitat de la restauració monumental l’ha portat a dictar nombroses conferències i publicar les obres realitzades en diversos llibres:
. “Restauración de Santa María de Ujué (2001-2010)”, en col·laboració amb Alicia Huarte;
. “La restauración desde 1940 hasta 2000”, en col·laboració amb Amaia Porta, dins “Santa María de Ujué” (2011);
. “Roncesvalles, hospital y santuario en el Camino de Santiago”, en col·laboració amb Javier Martínez de Aguirre i Mercedes Orbe Sivatte;
. “El Palacio Real de Olite: crónica de una obstinación” (Papeles del Partal, 2004); i
. “Torres del Río. Iglesia del Santo Sepulcro”, en col·laboració amb Javier Martínez de Irujo (Panorama, 34, 2005).