Garcia i Esmatges, Rafael

Nasqué a Barcelona el 24 de febrer de 1923. Morí el 23 de juliol de 2018.
A la Ciutat Comtal cursà els seus estudis primaris i universitaris.
L’oportunitat que el seu avi, en Gaspar Esmatges Guardiola, fos el fundador i el propietari de la galeria d’art “La Pinacoteca”, fundada el 1895, l’inclinaren des del primer moment al servei de l’art. Això s’incrementarà quan, traslladada “La Pinacoteca” al passeig de Gràcia núm. 34, es feu càrrec de la sala d’art el seu pare, n’Higini Garcia Galarza.
Aquestes circumstàncies li permeteren de tratar íntimament les personalitats més rellevants de mitjans de segle, com els col·leccionistes Lluís Plandiura, Joan Uriach, Josep Sala Ardiz, Josep Espona, Jesús Pérez Rosales, etc.; els artistes Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Joan Colom, Eliseu Meifrén, Joaquim Vancells, i posteriorment J. Bta. Porcar, Josep Puigdengolas, Lluís Muntané, Ramon Calsina, Elies Garralda, Ernest Santasusagna, Iu Pascual, Joan Serra, Josep Granyer, Alexandre Cabanyes, etc. I a artistes internacionals com Fujita. Amb tots va poder col·laborar, especialment a partir de 1939, data en la qual passà a pertànyer a “La Pinacoteca”, en integrar-se en el marc de les seves activitats.
Les seves tasques foren múltiples en un triple àmbit, de Catalunya, nacional i internacional. Així, per exemple, en morir Hermen Anglada Camarasa s’encarregà d’organitzar i dirigir el museu del gran artista barcelonès a Pollença. Més tard intervingué en el pas dels fons de la institució a la Caixa d’Estalvis de Barcelona i en l’organització del nou Museu Anglada a Mallorca.
Estigué encarregat d’organitzar durant 22 anys les importantíssimes “Biennals internacionals de l’esport en les belles arts”. D’idèntica manera col·laborà amb el Comitè Olímpic Internacional en el muntatge del Museu de l’Esport de Lausanne.
Fou, durant diversos anys, representant a Barcelona de l’Institut Carneggie, de Pittsburg. Els seus amplis coneixements sobre l’art modern el dugueren a dirigir la galeria “The Embasy” de Miami. Això li permeté informar-se dels nous corrents de l’art a Nordamèrica i dels seus museus.
Estigué encarregat de la conservació de la segona col·lecció realitzada per en Lluís Plandiura, tant la de la Garriga com la barcelonina del carrer de la Ribera.
Pels seus coneixements artístics fou comissari de la mostra “Art català” organitzada al Museu de Conca. També fou marmessor testamentari de la col·lecció del Dr. Josep Gallart.
Estigué especialitzat en el muntatge de grans exposicions i en la restauració artística de col·leccions.
Assistí i participà des de “La Pinacoteca” al llançament de l’art català internacional en el transcurs de més de mig segle. Per aquesta galeria s’hi succeïren quatre generacions.
Fou elegit acadèmic corresponent per Alella (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de novembre de 1993, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Àngel Fàbrega i Grau, Montserrat Gudiol i Corominas, i Frederic Udina i Martorell.