Riudecols, Baix Camp, 1941.
Mestre d’ensenyament, Diplomat per l’Escola Normal de Magisteri de Tarragona (actual Universitat Rovira i Virgili). Professor de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i, a partir de la tesina de grau, Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Des del 1967, s’ha dedicat a la formació artística d’alumnes i a l’ensenyament del dibuix i procediments artístics, a diferents nivells educatius. Al mateix temps, com artista plàstic, ha treballat de forma creativa, realitzant i exposant els seus dibuixos, gravats i pintures en certàmens, galeries i concursos.
Recorregut professional en el camp de la docència de les arts
– 1961, aprova les oposicions al Magisteri Nacional. Obté una llicència d’estudis que li permet l’any 1962 iniciar els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts.
– 1967, acabats els estudis, el Ministeri d’Educació i Ciència li concedeix un ajut de Formació del Professorat per a l’Escola Superior de Belles Arts «Sant Jordi» de Barcelona, en l’assignatura de Gravat.
– Durant els cursos 1967-68 i 1968-69, va exercir com a professor ajudant del Catedràtic Ollé Pinell en l’assignatura de Gravat Calcogràfic de l’Escola Superior de Belles Arts «Sant Jordi». En aquest mateix temps també impartia les assignatures de dibuix artístic i lineal de Batxillerat i COU, en un centre privat.
A Sant Cugat del Vallès va col·laborar en la creació de la nova l’Escola d’Art, impartint el dibuix artístic per a adults i, acompanyant al director senyor Canals en les visites a l’alcaldia, per tractar el projecte d’escola. (1)
– 1978, a partir d’un procés de selecció, fou nomenat professor d’arts plàstiques i disseny a l’Escola d’Art “Llotja” (actualment Escola d’Art i Superior de Disseny), incorporat a la secció del carrer Avinyó com a professor de dibuix artístic, impartint les classes de l’àrea de Dibuix Lineal.
– Curs 1981-1982, és destinat a la secció del carrer Sardenya amb la funció de Coordinador del segon curs de plàstiques. (2)
– 1984, és enviat a la seu central de l’Escola de “Llotja” situada al carrer Ciutat de Balaguer, per tal d’impartir les assignatures de Dibuix Artístic i Tècniques i Projectes en les diferents especialitats plàstiques.
– A partir del curs 87-88 fins el 89-90, és incorporat en un grup de treball de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa de la Conselleria d’Ensenyament, per participar en el desenvolupament curricular de la Reforma Educativa, en les matèries dels Batxillerats experimentals d’Arts. (3)
– Any 1989, és nomenat sotsdirector de l’Escola d’Art i Disseny “Llotja”.
A partir d’aquest any, juntament amb el director Andreu Vilasís efectuaran diverses visites al Departament d’Ensenyament per tractar els futurs ensenyaments de la LLOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu).
Treballa i col·labora en la implantació a la “Llotja” dels ensenyaments de la Restauració d’obres escultòriques. Juntament amb el professorat implicat, es determinen les matèries del currículum i les condicions d’accés de l’alumnat. (5)
Finalment aconseguiren que la Conselleria d’Ensenyament implantés a Catalunya estudis de restauració, en el marc dels ensenyaments superiors d’arts plàstiques i disseny.
– 1992, el Departament d’Ensenyament el nomena Director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC), amb efectes del dia 1 de juliol del 1992.
A partir d’aquest any 1992:
S’incorpora en un equip de professors per desenvolupar i redactar el nou currículum dels ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals, equivalent a la Diplomatura Universitària.
Cerca i estimula col·laboracions de pràctiques i d’infraestructures, amb el Servei de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura.
Realitza diverses reunions a l’ESCRBC de Madrid per canviar impressions sobre els ensenyaments de conservació i restauració i les infraestructures i les condicions més adequades per aquests centres.
Viatja a Itàlia, juntament amb el Sotsdirector de Construccions Escolars i el Director General de Centres Educatius de la Generalitat de Catalunya, per poder visitar les instal·lacions de l’Instituto Superior dei Restauro de Roma i l’Instituto de Restauro del Ministeri de Cultura italià. En uns dies de permanència a Roma es varen mantenir reunions amb la direcció d’ambdues institucions. (6)
– Any 1993. A partir d’un projecte pedagògic i un concurs de mèrits, va ser nomenat Catedràtic del cos d’arts plàstiques i dissenys. Continuant com a Director de l’ESCRBCC, va seguir treballant per adaptar les infraestructures de l’antiga escola a un centre superior.
– Any 1994. Va ser nomenat vocal del Consell Assessor de Restauració de Béns Culturals Mobles del Departament de Cultura.
– Any 1999. El 9 d’abril, el president de la Generalitat va inaugurar les obres de reforma i ampliació de l’Escola.
En aquestes dates ja havien sortit les primeres promocions de restauradores i restauradors, amb una alta preparació constatada pel mercat laboral de la professió, que era l’evidència de la consolidació i bona praxi del centre. (7)
Durant el temps que va ocupar la direcció del centre, amb el professorat de les especialitats i la coordinació de pràctiques, van continuar cercant la relació amb diferents institucions públiques i privades.
Aquestes coordinacions, a més d’ajudar a la bona formació de l’alumnat, han ajudat a conservar i preservar el patrimoni artístic català. En aquest cas, en reconeixement a les intervencions realitzades a Montblanc, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va fer entrega a l’ESCRBCC d’un dels premis culturals convocats, i l’Ajuntament de Montblanc va atorgar a l’Escola la medalla de plata de la vila.
Durant els anys de director, ha participat en les jornades d’orientació d’estudis universitaris i artístics superiors per a alumnes de Batxillerat, celebrades cada any a Tàrrega.
Ha assistit a diferents congressos i simposis, com el I Congrés del GEIIC (Grup Espanyol de l’Institut Internacional de Conservació) celebrat a València, el Congrés Internacional de Centres Superiors d’Ensenyaments Artístics celebrat a Múrcia, Jornada d’estudis de conservació i restauració al Museo del Traje de Madrid, i reunions de directors a l’Escola de Madrid (ESCRBCM) per a l’estudi de les noves titulacions.
Referent a l’Espai Europeu d’Educació Superior, anomenat procés de Bolonya, va estar en la comissió que estudiava la transformació dels crèdits anteriors a crèdits ECTS. També va formar part de la Ponència que es treballava en el Ministeri d’Educació i Cultura a Madrid, per establir l’ordenació dels ensenyaments d’estudis de grau dels ensenyaments artístics superiors.
Durant aquests anys de docència ha format part dels Tribunals d’Oposicions per als cossos de mestres de taller i cossos del professorat d’arts plàstiques i dissenys, en moltes de les convocatòries celebrades; a vegades com a vocal i a vegades com a president. També ha estat president del tribunal d’oposicions al cos de Catedràtics d’arts plàstiques i disseny.
Ha estat director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya durant un període de disset anys, realitzant la labor de posar en funcionament i consolidar l’ESCRBCC. (8)
Síntesi en el camp de la docència
Ha estat vinculat al món de l’ensenyament durant més de quaranta anys, però la seva tasca no s’ha limitat solament al treball que comporta exercir la docència en l’aula a partir d’uns programes establerts.
Ha participat en la recerca de nous continguts i metodologies i ha elaborat material didàctic i llibres de tex per a l’ensenyament de les arts plàstiques, incorporant a la didàctica nous mètodes de formació. Amb aquesta visió, ha acceptat càrrecs de responsabilitat i ha format part de grups de treball, tant en la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, com en el Ministeri d’Educació, amb la finalitat de poder proposar i participar més directament en la millora del sistema.
Com a director, sabedor de les dificultats que comportaria la nova implantació de l’Escola Superior de Conservació i Restauració, va acceptar aquest esforç per aconseguir per a Catalunya uns nous ensenyaments superiors i així poder formar en un futur i de manera específica, professionals restauradors i restauradores que, havent estudiat a l’escola de conservació i restauració catalana, sabrien apreciar i ser més coneixedors del patrimoni català.
Historial com a artista plàstic
Des de 1956, ha treballat de forma creativa realitzant i exposant la seva obra en certàmens, concursos i galeries, on ha obtingut diversos reconeixements, destacant:
1956 – 2n premi de dibuix, Certamen Juvenil d’Art, Tarragona.
1965 – Accèssit i Menció d’Honor de Dibuix. Exposició curs 64-65. Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. Premi concedit per la Dirección General de Bellas Artes.
1965 – Accèssit en el concurs de pintura Festes de Calella de Mar.
1967 – Primer premi de dibuix. Exposició curs 66-67. Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. Premi concedit per la Dirección General de Bellas Artes.
1967 – Premi ANSIBA de Nadales. Magatzems Jorba. Barcelona.
1968 – Primer premi de pintura Sant Pere de Roda i l’Escala, organitzat per l’Escola Superior de Belles Arts “Sant Jordi”.
1978 – Medalla d’Argent de l’Excma. Diputació de Girona, 2n premi de pintura.
1979 – Primer premi, Cartells de Festa Major. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
1980 – Segon premi del cartell anunciador de l’Esbart Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès.
1986 – Primer premi de pintura Fornells Pla. Ajuntament de la Garriga.
1986 – El Comitè International Olympique adquireix una obra seva de gran format per al Musée Olympique de Lausanne (Suisse).
Principals exposicions i activitats artístiques individuals i col·lectives:
1962 – Exposició “Artistes de la província de Tarragona”, Galeries Comtal, Barcelona.
1967 – Exposició col·lectiva. Galeries Augustes, Barcelona.
1968 – Exposició de gravats. Escola Superior de Belles Arts, Barcelona.
1968 – Orientació i selecció d’obres per a l’exposició «La llibertat creadora», obres infantils i juvenils. Exposició sota el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona. El Tinell. Barcelona.
1969 – Va formar part del grup d’artistes que realitzaren els gravats del Calendari de Barberà de La Conca 1969.
1974 – Exposició de pintures. Galeria Camp 5, Barcelona.
1977 – Exposició homenatge a Pau Casals. Pintors catalans d’avui, Galeria UR, El Vendrell.
1977 – Exposició Mostra d’Art, Congrés de Cultura Catalana, Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès.
1978 – Exposició de pintures i dibuixos, Sala Jaimes, Barcelona.
1978 – Exposició d’art de l’Excma. Diputació de Girona.
1979 – Exposició d’art “Artistes de Sant Cugat”, Galeria d’Art Febo, Sant Cugat del Vallès.
1979 – VII Biennal Internacional del “Deporte en las Bellas Artes”, Ministeri de Cultura.
1981 – Realització d’una pintura mural a l’Orfeó Canongí, com a commemoració del cinquantenari de l’entitat. La Canonja (Tarragonès).
1982 – II Mostra d’Art Català, claustre del Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès.
1985 – Exposició Festa Major, Galeria d’Art del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
1985 – 1a Biennal d’Art, F.C. Barcelona, Palau de Pedralbes. Barcelona.
1986 – Exposició de pintures. Ajuntament de La Garriga. Premi Fornells Pla.
1986 – Exposició de pintura Sala Clarà. Col·lectiva Artistes Catalans. Olot.
1986 – IX Biennal Internacional del «Deporte en las Bellas Artes». Barcelona.
1986 – Exposició “Temes esportius, artistes de Sant Cugat”. Penya Blaugrana Sant Cugat del Vallès.
1986 – 1a Biennal de Pintura “Joan Baptista Plana”, Ajuntament de Tarragona.
1986 – Junta de Andalucía “Exibición de cincuenta obras de la IX Bienal de Deporte”, Palacio Mudéjar. Sevilla.
1987- “El retrat a Catalunya”, Castell Reial de Cotlliure, Rosselló (França).
1987- II Biennal d’Art, Futbol Club Barcelona.
1987- Exposició de pintures ceràmiques, Sala Municipal de Cambrils.
1988 – Participa en la creació de vídeos per a la Reforma educativa. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
1989 – Exposició 25 aniversari del Departament d’Art de Viaró, Nadal 1989, Hotel Princesa Sofia. Barcelona.
1990 – Exposició de pintures a la Galeria Golf de Sant Cugat del Vallès.
Últimament ha continuat treballant com a artista plàstic, participant en algunes exposicions col·lectives.
Ha participat en l’exposició homenatge a l’artista Domènec Fita.
Ha realitzat el projecte de l’estructura del retaule i les pintures de la predel·la i laterals de l’altar major de l’ermita de Santa Anna de Montornès, realitzant juntament amb tres companys, la feina pictòrica definitiva.
Actualment, participa en l’exposició “Gabriel Ferrater i els artistes de Sant Cugat”, 1 d’abril al 30 de juny, en la Galeria Canals.
Es pot trobar obra seva en algunes col·leccions particulars i en les següents institucions:
– Col·legi Viaró, Pintura Mural realitzada amb un equip de tres professors d’art.
– Obra pictòrica al Museu de la Diputació de Girona.
– Obra pictòrica en la col·lecció de Pintura de l’Ajuntament de la Garriga.
– Quadre de gran format en el Museu del Comitè Olímpic Internacional de Lausana (Suïssa).
– Pintura mural a la seu social de l’Orfeó Canongí. La Canonja (Tarragonès).
– Obra a la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona.
– Tres obres pictòriques a la col·lecció de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
– Retaule realitzat en equip. Santuari de Santa Anna de Montornès, Montblanc.
– Quadre de gran format al Club Esportiu i Natació Reus Ploms. Reus.
Síntesi en el camp de les arts plàstiques
Des de molt jove, ha tingut una predisposició per a l’expressió plàstica. Per la seva doble formació, pedagògica i artística, ha compaginat la seva activitat docent amb l’activitat creadora d’artista plàstic. Les dues vessants s’han complementat, enriquint-se mútuament. Ha desenvolupat diferents tècniques de dibuix, pintura i gravat, ha conreat la pintura de cavallet i la pintura mural. La seva obra sempre ha tingut un clar sentit de la composició de l’espai i això l’ha portat a la realització de projectes murals, per ser elaborats conjuntament amb altres artistes. Des del 1956, ha treballat de forma creativa, realitzant i exposant dibuixos, pintures i gravats en certàmens, galeries i concursos, on ha obtingut diversos reconeixements.
Es pot trobar obra seva en algunes col·leccions particulars i en institucions públiques i privades, destacant el Museu de Girona, el Museu del Comitè Olímpic de Lausana (Suïssa) i el fons de la Facultat de Belles Arts.
PUBLICACIONS
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Tasques d’estiu. Realització de text i il·lustracions. Edició Viaró, Sant Cugat del Vallès. 1971.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Fitxes de treball. Expressió plàstica de 1er EGB. Edició Viaró, Sant Cugat del Vallès. 1972.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Fitxes de treball. Expressió plàstica de 2n EGB. Edició Viaró, Sant Cugat del Vallès. 1972.
– Coautor de dues col·leccions de llibres. Els primers, dedicats a l’aprenentatge de l’expressió plàstica, adaptats a l’Ensenyament General Bàsic. Els segons, dedicats a la iniciació tecnològica, il·lustracions i fotografies realitzats pels autors. Llibres aprovats pel Ministeri d’Educació i Ciència.
Llibres d’expressió plàstica COLIBRÍ:
– F. CASADEMONT POU i Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Colibrí 1, Colibrí 2, Colibrí 3, Colibrí 4, Colibrí 5, Colibrí 6, Colibrí 7, Colibrí 8, Madrid: Editorial Magisterio Español., 1973.
Llibres d’iniciació a la tecnologia, YUNQUE :
– F. CASADEMONT POU i Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Yunque 6, Yunque 7, Yunque 8, Madrid: Editorial Magisterio Español., 1973.
Principals articles publicats:
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, El Área de expresión plástica en la Navidad, Madrid: El Magisterio Español; Año 105. Número 10.053. Diciembre 1971.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, La evaluación del Área de Expresion Artística, Madrid: La Escuela en Acción. Número 10.079. Abril 1972.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, L’Escola d’Art de Sant Cugat, Sant Cugat del Vallès: Butlletí de l’associació Amics de Sant Cugat. Número 24. Juny 1978.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Las terrazas del cultivo de la vid, Barcelona: Historia y Vida. Número 279. Any XXIV. Juny 1991.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS, Preservation and restoration studies at the high school in Catalonia: Ghent (Zwijnaarde) Belgium: Abotraine and Enbotraine projects, 2001.
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS director de l’ESCRBCC, Barcelona: Unicum, Revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya:
Editorial, Número 1. Maig 2002.
Editorial, Número 2. Maig 2003.
Editorial, Número 3. Maig 2004.
Editorial, Número 4. Maig 2005.
Editorial, Número 5. Maig 2006.
Editorial, Número 6. Maig 2007.
Editorial, Número 7. Maig 2008.
Editorial, Número 8. Maig 2009
– Xavier FIGUERAS NOGUÉS i Miquel MIRAMBELL, Vint anys formant conservadors-restauradors de béns culturals, Barcelona: Unicum, Revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Número 11. Maig 2012.
Apèndixs
(1) A Sant Cugat del Vallès, per iniciativa del galerista i escultor Josep Canals, es va voler crear l’Escola d’Art, que amb anterioritat ja s’havia iniciat en un petit pis d’una entitat cultural local. Amb el voluntariat de professionals de distintes matèries artístiques, s’iniciaren les classes en un local provisional. Des del primer moment, en Xavier Figueras es va integrar en aquest grup impartint el dibuix artístic per a adults. Aquest inici va ser l’embrió de l’actual Escola Municipal d’Art i Disseny.
(2) La coordinació portada a terme tenia com a funció que les assignatures del curs es complementessin de forma interdisciplinària i que cada matèria es dirigís, de forma personalitzada, al futur interès plàstic de cada alumne/a.
(3) En aquests moments, la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a partir de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, vol iniciar el desenvolupament de la nova llei educativa i crear uns grups de treball, per elaborar els currículums dels nous Batxillerats. Xavier Figueras és incorporat en un grup, i col·labora en el desenvolupament curricular de la Reforma Educativa, en les matèries del Batxillerat d’Arts de forma experimental, durant els cursos 87-88, 88-89 i 89-90. Les tasques realitzades foren les de col·laborar en la redacció dels primers i segons nivells de concreció i exemples de tercer nivell, així com la d’orientar i coordinar els professors del Batxillerat d’Arts dels centres experimentadors de la Reforma.
També informar i exposar les noves previsions educatives en diferents centres d’ensenyaments artístics i públics, com les Escoles d’Art de Tarragona, Tàrrega, Lleida, Tortosa, Badalona i Vic.
(4) L’octubre de 1990, el BOE havia publicat la LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo). Tractant-se d’una llei que contemplava uns canvis en els ensenyaments artístics, va moure un gran interès a tot el professorat, doncs en aquells moments els plans d’estudis vigents a la “Llotja” es remuntaven a l’any 1963, amb uns continguts totalment caducats i que l’escola va anar renovant, de forma extraoficial, i així adaptar-los a les necessitats professionals i les noves tecnologies del moment.
(5) Mentre s’acostaven els Jocs Olímpics de la Barcelona 92, els carrers importants de la ciutat havien de canviar d’imatge, a partir de la neteja i restauració de les façanes. L’Escola “Llotja” portà a terme uns cursos monogràfics, un d’ells relacionat amb l’activitat restauradora de façanes i oficis aplicats a la restauració de la pedra. Aquests cursets, no reglats en el sistema educatiu, foren patrocinats amb fons europeus.
Un cop acabats els cursets, en aquesta ocasió el Departament d’Ensenyament va crear l’especialitat de restauració de la pedra, amb la denominació oficial de “Restauració d’obres escultòriques”. Amb aquesta nomenclatura l’any 1989 la Generalitat de Catalunya va implantar i fer pública aquesta especialitat al DOGC.
Aquests estudis s’impartien a la “Escuela Superior de Conservación i Restauración de Bienes Culturales de Madrid”, l’única existent a tot l’Estat espanyol.
Per iniciativa del director Andreu Vilasís i el subdirector Xavier Figueras, juntament amb el professorat de les matèries de la nova especialitat, desenvoluparen el pla d’estudis tal com assenyalava per a aquests ensenyaments la legislació específica del Ministeri i així, a l’Escola Llotja s’incorporaven uns estudis superiors d’especialitats de restauració de béns culturals equivalents a la Diplomatura Universitària, que mancaven a Catalunya.
Amb tot això, el 25 de novembre de 1991, la Conselleria d’Ensenyament creà a Barcelona l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya per desdoblament de l’Escola “Llotja”, establint-se l’inici d’activitats a partir de la resolució de 13 de gener de 1992.
(6) Tractant-se d’un nou tipus de centre de nova implantació a Catalunya, es requeria un bon assessorament i personal experimentat, tant en l’àmbit professional de la conservació i la restauració, com en les necessitats d’espais i infraestructures, i també en els aspectes formatius, docents i pedagògics.
Tot això comportaria una sèrie d’actuacions. En primer lloc s’havia d’elaborar tot un nou currículum que regularia aquests ensenyaments a Catalunya i així la direcció de l’escola i un equip de professors començarien a desenvolupar i redactar la programació de les diferents matèries.
Per ubicar l’escola, es va escollir un antic centre que no reunia les condicions adequades. S’havien de reformar els edificis i construir-ne d’altres de nova planta, a més, es requeria un assessorament d’espais i necessitats al projecte arquitectònic, específic a la restauració.
Per cercar la millor informació possible, el director de l’escola Xavier Figueras, el sotsdirector de Construccions Escolars del Departament d’Ensenyament i el director general de Centres Educatius de la Generalitat de Catalunya, es varen posar en contacte amb l’Instituto Superior dei Restauro de Roma per poder visitar les seves instal·lacions, tant dels tallers com de l’escola. En uns dies de permanència a Roma es mantingueren reunions amb la directora de l’Escola Superior de Restauro i el director de l’Instituto de Restauro del Ministeri de Cultura italià i es va poder elaborar un dossier, amb una vàlida informació tècnica, pedagògica i arquitectònica, que va ser de gran utilitat per a la construcció de la nova escola de conservació i restauració catalana.
(7) Des d’un bon començament, l’equip directiu i docent de l’ESCRBCC va tenir clar que una bona formació en el sector de la conservació i la restauració de béns culturals no es pot dur a terme sense dos elements bàsics:
– La restauració d’obra real (procedent de museus, col·leccions, arxius, etc. ) a les aules de l’Escola.
– La realització de pràctiques externes per treballar en obres d’art que formen part de béns culturals mobles (obres d’art que no poden ser desplaçades).
Aquesta convicció ha fet que el director, amb el professorat de les especialitats i la tutoria de pràctiques, hagin cercat i coordinat la relació amb diferents institucions públiques i privades (parròquies, esglésies, monestirs, museus, arxius, etc.) per portar a terme conservacions i restauracions. Aquesta coordinació, a més d’ajudar a la bona formació de l’alumnat, ha ajudat a conservar i preservar el patrimoni artístic català.
Gràcies a aquesta bona orientació, unes de les pràctiques més significatives són les que va realitzar l’alumnat a la vila de Montblanc: l’agost del 2000 i el juliol del 2001, l’ESCRBCC va restaurar el retaule de pedra de Sant Bernat i Sant Bernabé. Entre 2001 i 2009 es va restaurar el teginat de l’església montblanquina de Sant Miquel (segle XIII), en diverses campanyes efectuades els mesos de juliol i agost.
En reconeixement a aquestes intervencions, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va fer entrega a l’ESCRBCC d’un dels premis culturals que convoca i l’Ajuntament de Montblanc li va atorgar la Medalla de Plata de la Vila.
Cal recordar que algunes pràctiques també s’havien realitzat a l’estranger. Podem citar la participació de l’escola l’any 2001 en un projecte Leonardo da Vinci, anomenat Enbotraine, sobre enquadernació artística, amb participants de Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, on es van recopilar diferents experiències, totes elles recollides en una publicació en què hi va participar el director Xavier Figueras.
(8) Després d’exercir com a director i faltant-li tres anys per a la jubilació a 70 anys, va dimitir del càrrec, però, continuant en l’equip directiu en el càrrec de coordinador pedagògic. En aquesta situació va continuar col·laborant amb la nova direcció.
Elegit acadèmic corresponent per Sant Cugat del Vallès (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de novembre de 2022, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Josep Bracons i Clapés, Francesc Fajula i Pellicer, Mireia Freixa i Serra, i Pilar Vélez i Vicente.