Nasqué a Sant Genís de Vilassar, província de Barcelona, el dia 1 de març de 1921 i morí a Barcelona el 2 de gener de 2017.
El 1932 entrà al Seminari Conciliar de Barcelona, on cursà tots els estudis de la carrera eclesiàstica. Rebé la clerical tonsura a l’històric monestir barcelonès de Santa Maria de Pedralbes i fou ordenat de sacerdot el dia 18 de març de 1945; celebrà la Primera Missa al dia següent, festa de Sant Josep, a la seva vila natal.
Pocs mesos després d’haver-se acabat la guerra mundial, el 1945, inicià els estudis d’Història eclesiàstica a la corresponent Facultat de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, en la qual es graduà de Llicència el 1947 i de Doctor el 1950, defenent la tesi doctoral “El Passionari Hispànic”, que és un estudi crític de la història del culte als sants en l’església visigot-mossàrab (segles VII-XI). Aquesta obra, publicada en dos volums pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, meresqué la “Medalla d’Or del papa Pius XII” i el premi “Francisco Franco, 1950”, màxims guardons que aquell any es donaren a la investigació per part de la Universitat Gregoriana de Roma, i del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Madrid.
Durant l’estança romana cursà estudis de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística al “Archivum Secretum Vaticanum”, en què obtingué el corresponent diploma el 1947.
Acabat el període dels estudis oficials, alternà la investigació històrica amb l’acompliment de diversos càrrecs pastorals, en diferents parròquies de la diòcesi de Barcelona. Des de 1948 fou bibliotecari de la Biblioteca Balmes, d’estudis religiosos, a Barcelona. A l’any 1950, S. E. Rvdma. el Senyor Bisbe de Barcelona el nombrà Prosecretari General del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, que se celebraria a aquesta ciutat dos anys després; el 1952 rebé l’Encomenda de l’Ordre del Mèrit Civil; el 1954 fundà l'”Escola d’Història Eclesiàstica de Balmesiana” en la qual impartí diversos cursets públics de lliçons i conferències sobre Història de l’Església. Des de 1954 fou Professor d’Història al Seminari Conciliar, primer, d’Història de la Cultura, i d’ençà 1956 d’Història Eclesiàstica antiga i medieval, i de Patrologia, fins la jubilació el novembre de 1972.
Vinculat des de jove a la institució sacerdotal de Barcelona i Obra Pia “Foment de Pietat”, dedicà una gran part de les seves energies apostòliques a les tasques desenvolupades per aquesta institució que, a través de la seva prestigiosa “Editorial Balmes”, tant ha fet per al foment de la més autèntica i sòlida pietat, litúrgica i privada. Fou director d’aquesta Obra Pia des de l’any 1962.
A més de la tesi doctoral, escrigué diverses obres d’investigació històrica, col·laborà en diverses revistes científiques, nacionals i estrangeres, i participà en diferents congressos internacionals d’història. Així, fou col·laborador de les revistes d’història “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), “Hispania Sacra” (Madrid-Barcelona), “Anthologica Annua” (Roma), “Archivum Latinitatis Medii Aevi” (Bèlgica), etc. Envià comunicacions, entre d’altres, al Congrés Internacional organitzat per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma el 1954, per commemorar el IV Centenari de la seva fundació (“Actitud de Pere III el Gran d’Aragó davant la pròpia deposició fulminada pel papa Martí IV”), al VI Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, celebrat a Càller-l’Alguer, de Sardenya, el 1957 (“Ajuda econòmica de l’Església a Jaume II d’Aragó per a la conquesta de Sardenya”).
La seva devoció a Santa Eulàlia, verge i màrtir, patrona de Barcelona, el dugué a escriure alguns estudis i assajos que cristalitzaren després en l’obra “Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico” (publicat a Roma, 1958) que és una valerosa defensa de la historicitat de la nostra santa, i en els articles “Eulalie de Barcelone” y “Eulalia de Mérida”, apareguts al famós “Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Eclésiastique” (París).
Nomenat Prefecte de la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona el 1964, publicà el Catàleg dels cinc-cents Còdices allí gelosament guardats.
De caràcter d’alta divulgació històrica són les seves obres: “Santuarios Marianos de la diócesis de Barcelona: historia, leyenda, folklore”, “Historia de los Concilios Ecuménicos”, “Labor pastoral de un gran pontificado”, que és la història de la reconstrucció de cada una de les parròquies de la diòcesi de Barcelona, destruïdes el 1936, i de l’erecció de les noves sota el pontificat de l’Excm. i Rvdm. Mons. Gregorio Modrego i Casáus, de feliç memòria.
El dia 13 de febrer de 1964 fou nomenat membre de la “Comissió Arxidiocesana d’Art Sacre”, i el dia 23 de juliol del mateix any vocal del “Patronat provincial per al foment de les biblioteques, arxius i museus arqueològics de Barcelona”, depenent de la Direcció General d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació i Ciència.
El dia 5 d’agost de 1965 prengué possessió de la Canongia d’Arxiver de la S. I. Catedral B. de Barcelona, després d’haver realitzat les corresponents oposicions acadèmiques. Començà de seguida la reorganització i reordenació d’aquest riquíssim arxiu barcelonès, que, segons els entesos, és el més important d’Europa en documents dels segles IX i X. Actualment, la instal·lació i l’ordenació d’aquest Arxiu és modèlica. L’Arxiu el visiten i consulten investigadors de totes les nacionalitats europees i moltes americanes. En inaugurar-se l’Arxiu, el 1969, publicà l'”Índice de las Series documentales del Archivo Capitular de la S. I. Catedral Basílica de Barcelona” que fou el primer pas cap a un Catàleg complert d’aquests fons documentals de primeríssima importància. Des de l’1 de març de 1996 en fou Arxiver Emèrit.
El dia 30 de desembre de 1966, S. E. Rvdma. Mons. Gregorio Modrego, Arquebisbe de Barcelona, el nombrà Rector de la “Casa Sacerdotal de Barcelona”, després de la renúncia per jubilació del seu antecessor en el càrrec, el Rvd. Dr. Eudald Serra i Buixó, pbr.
L’any 1968 el Sr. Arquebisbe el nombrà Consultor de la “Comissió Diocesana de Litúrgia” de Barcelona, i Censor d’Ofici per a les publicacions d’història eclesiàstica.
Amb el nou càrrec de Canonge “Administrador de Culte i Fàbrica de la Catedral” (dit col·loquialment “Fabriquer”) començà el 1969 la tasca de restaurar, embellir i il·luminar artísticament l’interior de la Seu barcelonina i el seu magnífic Claustre gòtic, amb un resultat que ha merescut i mereix unànimement l’aprovació de propis i forasters. Aquestes obres de restauració i il·luminació de la Catedral foren inaugurades el dia 7 d’octubre de 1971, en celebrar-se el IV centenari de la Victòria de Lepant.
Fou membre actiu de la Comissió organitzadora de la commemoració del IV centenari de la batalla de Lepant, que treballà en el sí de l’Excma. Diputació Provincial de Barcelona. En reconeixement de la tasca realitzada amb motiu de tal efemèride, el vicepresident del Govern, el 7 d’octubre de 1971, li atorgà la Medalla Commemorativa del IV Centenari de la Batalla de Lepant, creada per a aquesta finalitat per Decret de l’11 de febrer del mateix any.
El setembre de 1971 fou elegit i nomenat vicepresident de la Junta Nacional de l'”Associació Espanyola d’Arxivers Eclesiàstics”, depenent de la “Junta Nacional del Tresor Documental i Bibliogràfic de l’Església Espanyola”, entitat que està directament subordinada a la “Conferència Episcopal d’Espanya”.
El Consell Superior d’Investigacions Científiques, a la seva Delegació de Barcelona, el dia 1 de desembre del mateix any 1971, el nombrà Cap del “Departament d’Història Eclesiàstica”, depenent de la “Institució Milà i Fontanals” del “Patronat Marcelino Menéndez i Pelayo”, del mencionat CSIC.
L’Excma. Diputació Provincial de Barcelona, en sessió plenària extraordinària, celebrada el dia de Sant Jordi, 23 d’abril, de 1973, li atorgà la “Medalla al Mèrit Cultural” en la categoria de plata, per la seva tasca investigadora de la història medieval i de restauració i embelliment de la Catedral barcelonina.
Per ajudar amb la seva “eficaç col·laboració a la important missió encomanada a la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, la més prestigiosa de les obres del genial arquitecte Sr. Gaudí”, l’Emm. i Rvdm. Mons. Narcís, Cardenal Jubany, Arquebisbe de Barcelona, amb data de 20 de juliol de 1974, el nombrà president-delegat Episcopal d’aquesta Junta.
El dia 3 de desembre del mateix any, Sa Eminència el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona el nombrà vocal del Patronat de la “Fundació Belloch-Pozzali” per al foment i promoció dels estudis d’investigació de les ciències eclesiàstiques.
Des de 1975 fou responsable del Secretariat d’Arxivers Eclesiàstics de Catalunya.
A la sessió plenària de data 21 de maig de 1975, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’elegí acadèmic de número per la secció d’arts sumptuàries i visuals, acceptant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Bassegoda i Nonell, Joan Antoni Maragall i Noble, i Frederic Marès i Deulovol. Ingressà l’11 de maig de 1978 llegint el seu discurs “La vida quotidiana a la Catedral de Barcelona en declinar el Renaixement: any 1580”.
El 1980 se’l designà membre corresponent de la Hispanic Society of America de Nova York. I el 1987 fou elegit acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
El 1991 se’l nombrà membre del Consell Assessor del Museu Frederic Marès de Barcelona.
El 1999 la revista “Analecta Sacra Tarraconensia” l’homenatjà i s’edità una “Miscel·lània Àngel Fàbrega”.
Diverses vegades, des de 1954, fou requerit pel Prelat de l’Arxidiòcesi barcelonina, com a Consultor extraordinari per dilucidar greus problemes eclesiàstics d’índole històrica. Entre d’altres, cal citar dos informes, que adquiriren categoria d’autèntica investigació: un d’ells sobre l’autenticitat de les restes mortals dels reis, reines i prínceps de la Casa d’Aragó que descansen a l’actualment anomenada “Capella dels Màrtirs”, situada als claustres de la Catedral de Barcelona; i un altre sobre la valoració de les relíquies de Sant Josep Oriol, salvades de la fúria iconoclasta dels anys 1936-1939, i que donà peu a una nova troballa de relíquies del gran taumaturg barceloní del segle XVII (+1702) a la seva primitiva tomba original.
Formà part de la comissió d’experts de la Sagrada Congregació per al Culte Diví per a la redacció del nou “Martyrologium Romanum”.
El 2005 rebé la Medalla d’Or de la vila de Vilassar de Dalt (on nasqué) i s’edità un llibre dedicat a la seva vida i obra, amb una àmplia documentació fotogràfica des de la infància fins a la maduresa.
PUBLICACIONS DE 1947 A 1998
Obres d’investigació
. “Pasionario hispánico (Siglos VII-XI)”.
Tomo I: Estudio, 303 pàgs, 4t.
Tomo II: Texto, 416 pàgs, 4t.
Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Enrique Flórez, 1953. [Aquesta obra, que és la tesi doctoral de l’autor, meresqué la Medalla d’Or de la Universitat Gregoriana, i el Premi “Francisco Franco” (secció Lletres) de l’any 1950].
. “Santa Eulalia de Barcelona: Revisión de un problema histórico”. Roma. Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1958, 4t, 155 pàgs.
. “Índices de los X primeros volúmenes de la revista de Historia Eclesiástica ‘Anthologica Annua'”. Roma, Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1965, 4t. [Conté els índexs d”Autors’, ‘General’ de la revista, ‘Regestas’ de tots els documents publicats a la revista, ‘Onomàstic’ de persones i llocs, ‘Correspondència de la Nunciatura amb la Santa Seu (1958-1621)’, ‘Fons lul·lians’ a les Biblioteques romanes].
. “Catálogo del Archivo Capitular de la S. I. Catedral Basílica de Barcelona: 1, Indice general de las series documentales” (Amb la col·laboració de J. Baucells Reig). Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, 1969, 36 pàgs., 4t.
. “El ‘Missal de Santa Eulàlia’ de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona”. Barcelona, Caixa de la Sagrada Família (ara “la Caixa”), 1977, 92 pàgs., fol., reproduccions quadricromes 35 x 27 cm. [Estudi del ms. 116 de l’arxiu abans citat i de les seves esplèndides miniatures, en col·laboració amb el Prof. Pere Bohigas i Balaguer. Edició bilingüe, a dues columnes, en castellà i català].
. “La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar el Renaixement: any 1580”. Barcelona, 1978, 96 pàgs., 4t [Discurs d’ingrés com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, llegit al Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar l’11 de maig de 1978].
. “Diplomatari de la Catedral de Barcelona (ss. IX-XIII)”. Barcelona, 724 pàgs. [Volum I: Introducció a tot el Diplomatari. Estudi analític del Cartulari, això és, dels ‘Libri Antiquitatum’. Cronologia d’aquesta documentació. Introducció al primer volum del Diplomatari. Edició crítica dels primers 350 documents (ss. IX-X, anys 844-1000). Índexs i taules de correspondència].
Estudis d’investigació (Articles a revistes científiques i comunicacions a congressos internacionals d’Història)
. “El Necrologio de San Lorenzo del Munt” [A “Analecta Sacra Tarraconensia”, 20 (1947), pàgs. 215-222].
. “Manuscritos españoles en bibliotecas extranjeras: La Biblioteca real de Copenhaguen” [A “Hispania Sacra”, 1 (1948), pàgs. 183-190].
. “Calendarios hispánicos anteriores al siglo XIII” [Articles en col·laboració del Rev. Josep Vives, a “Hispania Sacra”, 2 (1949), pàgs. 119-146, 339-380; 3 (1950), pàgs. 145-161].
. “El ‘Ordo ad Pacem’ en la Liturgia mozárabe” [Extracte de “Sesiones de Estudio”, vol. II de les Actes del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona, 1952. Pàgs. 472-477].
. “Un Glosario del siglo X” [A “Archivum latinitatis Medii Aevi” (ALMA) (Bulletin Du Cange), 22 (1953), pàgs. 217-237].
. “Actitud de Pedro III el Grande de Aragón ante la propia deposición fulminada por el papa Martín IV” [Comunicació al Congrés Internacional organitzat per la Pontifícia Universitat Gregoriana, el 1954, per commemorar el IV Centenari de la seva Fundació; publicada a “Miscellanea Historiae Pontificiae”, vol. XVIII: “Sacerdozio e Regno da Gregorio VII a Bonifacio VIII”. Pàgs. 161-180].
.”Els primitius textos catalans en l’Art de ben morir” [A “Collectanea E. Serra Buixó”: “Analecta Sacra Tarraconensia”, 28 (1955), pàgs. 79-104].
. “Antics manuscrits litúrgics de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, en la diòcesi de Barcelona” [A “Archivum latinitatis Medii Aevi” (ALMA) (Bulletin Du Cange), 26 (1956), pàgs. 213-224].
. “Orígenes del culto a san Mateo en España” [A “Analecta Sacra Tarraconensia”, 29 (1956), pàgs. 25-48].
. “‘Orientación’ tradicional de la plegaria litúrgica” [Article d’investigació publicat a “Apostolado Sacerdotal”, 14 (1957), pàgs. 141-153].
. “La dècima per a la conquesta de Sardenya en els pontificats de Bonifaci VIII i Benet XI” [Comunicació al VI Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, celebrat a Càller-l’Alguer, de Sardenya, el 1957: Actes d’aquest Congrés, pàgs. 461-475].
. “El P. Pedro Gil, S. I., y su colección de vidas de santos” [A “Analecta Sacra Tarraconensia”, 31 (1958), pàgs. 5-25].
. “Gràcies de participació ‘in temporalibus et spiritualibus’ atorgades, als segles XIII i XIV, per abats de Sant Llorenç del Munt i de Sant Cugat del Vallès” [A “Analecta Montserratensia”, 9 (1962), “Miscel·lània Anselm M. Albareda”, I, pàgs. 261-264].
. “La idoneidad del candidato al Imperio, según la doctrina y la actuación del Papa Inocencio III” [Lliçó inaugural del curs acadèmic 1962-1963, al Seminari Conciliar de Barcelona, 31 pàgs.].
. “Ayuda económica de la Iglesia a Jaime II de Aragón para la conquista de Cerdeña” [A “Anthologica Annua”, 11 (1963), pàgs. 10-46].
. “Índice onomástico de la obra ‘Legaciones y Nunciaturas en España de 1466 a 1521’, de Justo Fernández Alonso” [Monumenta Hispaniae Vaticana, II (Secció Nunciatura), en col·laboració amb el Rev. Josep Vives].
. “Eulalie de Barcelone” i “Eulalia de Mérida” [Articles al “Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Ecclésiastique” (DHGE), vol. XV, cols. 1380-1385, París 1964].
. “Catálogo de los Manuscritos de la Biblioteca arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona (481 Manuscritos)” [A “Analecta Sacra Tarraconensia”, 37 (1964), pàgs. 273-318].
. “Revisión de las Lecciones históricas de los nuevos ‘Officia Propria’ de la diócesis de Barcelona”, 1965.
. “Santa Eulàlia de Barcelona (12 febrer) i Santa Eulàlia de Mèrida (10 desembre)”. [Notícies històriques a la “Gran Enciclopèdia Catalana”, vol. 7 (1975), pàg. 189].
. “Barcelona: Cucufate”. [Notes històriques per al “Lexicon des Mittelalters”].
. “Los archivos eclesiásticos y la investigación histórica”. [Ponència del I Congrés Nacional d’arxivers eclesiàstics d’Espanya, celebrat a Madrid del 20 al 25 de setembre de 1971: publicada a “Los Archivos de la Iglesia de España”, Lleó, 1978, pàgs. 35-55].
. “Els ‘Privilegis pontificis’ del temps del Cisma a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona”. [Comunicació al Congrés “Jornades sobre el Cisma d’Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià” pel VI centenari del Cisma. Barcelona-Penyíscola, 19-21 d’abril de 1979].
. “L’ordinamento e l’inventario di un archivio ecclesiastico: l’Archivio del Capitolo Cattedrale di Barcellona”. [Ponència al ‘XIV Convegno degli archivisti ecclesiastici d’Italia’ (Roma, octubre 1982): publicada a les Actes del ‘Convegno’].
. “El Obituario de la Catedral de Barcelona del siglo XIII”. [A ‘Anuario de Estudios Medievales’ (Barcelona), 18 (1988): ‘Homenaje póstumo al Dr. Emilio Sáez’, pàgs. 193-215].
. “La Catedral, ente propulsor de cultura: la catedral de Barcelona”. [Ponència llegida al ‘VII Congrés Nacional d’Arxivers de l’Església a Espanya’. Publicada a la col·lecció “Memoria Ecclesiae IV”, Madrid 1991, pàgs. 101-122].
. “Les lipsanoteques i les consagracions successives de l’altar major de la Seu de Barcelona”. [Col·laboració a la “Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte” (vol. I), publicada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (1993)].
. “L’altar major de la Seu de Barcelona i les seves lipsanoteques: Consagracions successives d’aquest altar en els anys 1058, 1338, 1599, (1920), 1932, (1939), 1944 i 1972”.
. “L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Aproximació a la seva història”. [A “Teologia actual”, de l’Institut de Teologia de Barcelona, núm. 9, abril 1995].
. “Inventari general de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Documentació en paper (segles XIII-XX)”. [1. Arxiu de l’Obra. 2. Arxiu del Capítol Catedral. 3. Biblioteca de l”Schola’ de la Catedral: a. Còdices (ss. VIII-XV) i b. Incunables: 98 unitats].
. “Lexicon für Theologie und Kirche”. Herder Verlag, 1997. [Pelagius, màrtir de Còrdova; Raymundus Nonnatus (+Cardona); Ramundus, bisbe de la Roda d’Isàbena i Barbastre].
. “Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya”. [“Foment de Pietat Catalana”: persones (fundadores i redactores), institucions filials (sorgidas en el sí del Foment de la Pietat Catalana) i revistes publicades per l’entitat fins a dia d’avui: 41 petites monografies històriques].
. “Catedral de Barcelona: notícia històrica”. [Article al “Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya”].
. “L’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona: notícia històrica”. [Article al “Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya”].
Obres d’alta divulgació històrica
. “Santuarios marianos de Barcelona: Historia, Leyenda, Folklore”. Barcelona, Ed. La Hormiga de Oro, 1954, 4t, 286 pàgs.
. “Historia de los Concilios ecuménicos”. Barcelona, Editorial Balmes, 1960, 4t, 334 pàgs.
. “Labor pastoral de un gran pontificado”. Barcelona, 1962, fol., 286 pàgs. profusament il·lustrades. [Història de la reconstrucció de cada una de les parròquies de la diòcesi de Barcelona, destruïdes el 1936, i de l’erecció de les noves a partir de 1939].
. “Santoral completo”. Barcelona, Ed. La Hormiga de Oro, 8è, 192 pàgs. [3 edicions: 1a el 1958, 2a el 1965, 3a el 1974].
. “La Catedral de Barcelona: Guía turística”. Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, vol. I de la III Sèrie de les seves publicacions “Monográficas”, 1968, 8è, 48 pàgs. de text i 32 làmines a quatre colors. [Edicions en castellà, català, francès, anglès, alemany i italià].
. “Efemèrides històriques de l’ermita de la Mare de Déu de la Cisa (Maresme: Premià de Dalt)”. Premià de Dalt, 1995. [A “Milenario de esta advocación mariana: aa. 995-1995”].
. “Els ‘Sants Màrtirs’ de Vilassar de Dalt”. [A “Museo y parroquia de Sant Genís de Vilasar”, pàgs. 19-36, amb il·lustracions].
. “L’arxidiòcesi de Càller dins el marc de la història de Sardenya”. [A “Parroquia de San Genís de Vilasar de Dalt 1623-1993”, pàgs. 11-29].
Notes i articles principals de divulgació històrica
. “Any Sant 1950” [Notícia històrica dels principals monuments cristians de la Ciutat Eterna, per a utilitat dels peregrins]. Editorial Balmes, 1950.
. “La Eucaristía, sello y garantía de la paz” [A “Paz cristiana”, revista oficial del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Barcelona 1952, pàgs. 73-74 (Quadern III)].
. “Congreso Eucarístico Internacional (Barcelona, 1952)”. [Crònica del gran certamen eucarístic, escrita en col·laboració amb el M. I. Dr. Isidre Gomà i Civit, i recollida a l'”Enciclopedia Espasa-Calpe”, al volum corresponent al suplement de l’any 1952: pàgs. 379-423].
. “Santa Eulalia de Barcelona: Vida, martirio y culto”. Opuscle publicat per l’Editorial Balmes, el 1956. Tres edicions.
. “Santa Eulàlia de Barcelona: vida, martiri i culte”. Opuscle publicat per l’Editorial Balmes, el 1957. 2a ed. el 1970. 4a ed. el 1982.
. “La Comunión de los niños en la antigua Iglesia”. [Separata d'”Apostolado Sacerdotal”, gener de 1957].
. “Santa Eulalia [de Barcelona]”. [Pàgs. 9-24 de l’opuscle “Los Santos de Barcelona: Vidas ejemplares”, publicat a Barcelona per la Comissió històrica de les Jornades de glorificació dels sants barcelonins, 1958].
. “Santa Eulalia de Barcelona (12 febrero), y Santa Eulalia de Mérida (10 diciembre)”. [Notes hagiogràfiques publicades a “Año Cristiano” (4 vols.) de la Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). Madrid, 1959].