Nascut a Barcelona el 28 de març de 1928 i mort a Bornheim-Hersel (Alemanya) el 21 de setembre de 2018.
Estudià Violí i Teoria al Conservatori Superior i, al mateix temps, Dret a la Universitat de la seva ciutat natal. El 1949 es traslladà a Munic per ampliar estudis i ingressà a la Musikhochschule, a les classes de Violí i Composició. Participà també de manera activa en un curs sobre música atonal i dodecafònica, impartit per Ernst Krenek. Dos anys més tard continuà els estudis de composició, i també de direcció d’orquestra, al prestigiós Musikseminar d’H. von Waltershausen, teòric musical, director i compositor que havia estat president de l’Acadèmia de Belles Arts i Música a Munic, fins que els nazis l’expulsaren el 1933.
Per a Delás fou molt important, en aquella època d’estudis a Munic, conèixer i fer amistat amb el compositor Karl Amadeus Hartmann, home de gran integritat i que havia estat decididament anti-nazi. Hartmann fundà durant aquells anys el cicle “Música Viva” i als concerts s’hi podien escoltar les obres més significatives de l’escola serial i, en general, de la música més avançada.
El 1954 tornà a Espanya i, dos anys més tard, dirigí diversos concerts al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bilbao. En un d’ells presentà, com a primera audició a Espanya, la “Quarta Simfonia” de Hartmann. Poc després tingué la possibilitat de dirigir a Barcelona -en concerts privats a casa de l’industrial Bartomeu- obres de Luigi Nono, Karlheinz Stockhausen i altres compositors serials i aleatoris. El 1957 decidí abandonar Espanya, principalment a causa del seu rebuig al règim franquista. Després d’una època difícil aconseguí instal·lar-se el 1960 a Colònia i establí contactes amb la Ràdio WDR, centre de la música més progressiva, tant instrumental com electrònica.
El 1964, el director de la secció de música contemporània d’aquella emissora li encarregà escriure una peça per a conjunt instrumental i cinta. L’estrenà el 1965 al Tinell de Barcelona dins els concerts “Música abierta”. Bruno Maderna, que sentí per casualitat la gravació, decidí dirigir-la com a primera audició alemanya als cursos de Darmstadt de 1965.
De 1968 a 1970 treballà com a col·laborador a l’Institut de Sonologia de la Universitat holandesa d’Utrecht i realitzà diverses obres electroacústiques.
Novament a Alemanya començà l’activitat docent: teoria i composició al Conservatori de Colònia i, el 1981, es feu càrrec durant uns anys de la classe d’improvisació a la secció de música de la Universitat de Bonn.
Rebé el Premi Nacional de Música el 1995 i el CDMC organitzà un concert monogràfic amb les seves obres a l’Auditori Nacional.
De 1993 a 2005 ensenyà composició a la denominada “Aula de música” de la Universitat d’Alcalá de Henares.
Al febrer de 2008 el CDMC li dedicà -amb motiu dels seus 80 anys- un concert monogràfic, amb peces de 1965 a 2008. El concert tingué lloc a l'”Auditorio 400″ de Madrid i fou dirigit per Arturo Tamayo.
Elegit acadèmic corresponent per Colònia (Alemanya) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de març de 2005, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Joan Guinjoan i Gispert, i Josep Maria Mestres i Quadreny.
OBRES PRINCIPALS
Peces per a cinta (material concret i electrònic):
. “Textes” (1967)
. “Nubes” (1969)
. “Aube” (1971)
. “Klangobjekte” (1971)
Veu i piano:
. “Tres canciones” (A. Machado) (1964)
. “Nach den Gebeten” (R. M. Rilke) (1947)
. “Alrededor de la copa del árbol alto” (J. R. Jiménez) (1952)
Veu i conjunts instrumentals:
. “Sueño, muerte, hermanos míos” veu, cl, vl, vcl (J. R. Jiménez) (1954)
. “Frons”, text de l’autor, utilitzant sis idiomes com a “collage” fonètic (1972)
Piano sol:
. “Borders” (1963)
. “Noticia” (1967)
. “Octubre 66” (1967)
. “Outremer clair et foncé” (1971)
Arpa sola:
. “Obraz” (1965)
Conjunts instrumentals:
. “Imago” (1964)
. “Eilanden” (1968)
. “Cinco sellos” (1972)
. “Conjuntos” (1976)
. “Denkbild – Kurze Schatten” “Reflexiones sobre Walter Benjamin” (1977)
. “Relato” (1979)
. “Tres nocturnos” (1981)
. “Otras secuencias” I, II (1982)
. “Símbolos del sonar” (1990)
. “Reflexiones” (1992)
. “Quadrant é cel” (versió definitiva) (2005)
. “Annotationes” (2003)
. “Dos lugares” (2008)
Obres per a orquestra:
. “Concetti” música per a Gesualdo di Venosa (1975)
. “Memoria” per a orquestra, cor i soprano (1977)
. “Les paroles et l’air” (1986)
. “Concierto para violoncelo y orquesta” (1987)
. “Episodios en el recuerdo y comentario interior” (1993)
. “Al sonoro cristal, al cristal mudo” (1994)
. “Textos” (1995)
. “Umbra vitae” (1998)
. “L’image” per a violoncel i orquestra (2002)
BIBLIOGRAFIA
“Musik-Konzepte”, Editorial Text und Kritik, Munich, 1992. Traducció al castellà i amb ampliació d’exemples i articles; Aula de Música, Universitat d’Alcalá de Henares (2001).
Vegeu anglès