Neix a Vega d’Espinareda (Lleó), el 1943.
Musicòleg. Estudià a la Universitat d’Oviedo, on es llicencià en Història (1971) i obtingué el doctorat (1976). Al Conservatori d’aquesta mateixa ciutat i al Superior de Madrid realitzà els estudis de música, rebent el títol superior de Piano (1970), titulant-se posteriorment en Armonia, Contrapunt, Fuga i Composició i tancant aquesta etapa el 1978. De 1972 a 1988 exercí l’ensenyament a la Universitat d’Oviedo, i d’ençà 1988 a la Universitat Complutense de Madrid on és catedràtic i director de l’Institut Complutense de Ciències Musicals des de la seva fundació el 1991. És acadèmic corresponent de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de Santa Isabel de Hungría de Sevilla.
Elegit acadèmic corresponent per Madrid de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de novembre de 1999, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Jordi Bonet i Armengol, i Joan Guinjoan i Gispert.
LA DEDICACIÓ DOCENT
L’ensenyament constitueix, sense cap dubte, la seva autèntica vocació. Els inicis en aquesta feina es remonten al curs 1972, com a professor a la Universitat d’Oviedo, on començà a impartir matèries d’Història de l’Art i la primera assignatura d’Història de la Música que apareix al pla d’estudis d’aquesta universitat. El 1975 passà a la categoria de professor numerari. Durant els sis anys que van entre 1978 i 1984, donà un gran impuls a l’ensenyament de la Història de la Música dins els estudis d’Art. La seva carrera acadèmica també passà diverses etapes ràpidament, d’Adjunt a professor Agregat i accedint el 1982 a la primera càtedra d’Història de la Música existent a la universitat espanyola. Durant aquells anys es començà a crear a la Universitat d’Oviedo, sense comptar els fons històrics, la que avui és una esplèndida biblioteca musicològica i, encara més important, començaren a realitzar-se sota la seva direcció diverses tesis doctorals i memòries de llicenciatura.
La concepció de la Història de la Música que tracta de transmetre als alumnes resulta, d’acord amb les més modernes concepcions, globalitzadora. El 1982 aquests ensenyaments s’emmarcaren en un departament universitari específic, sota la seva direcció. Amb tot, el fet més important succeí el 1984, quan s’aprovà el Pla d’Estudis de l’especialitat de Musicologia a la Universitat d’Oviedo, primera d’Espanya i única de les seves característiques durant uns quants anys. D’ençà el curs 1985-86, la Universitat imparteix la nova especialitat de Musicologia que suposa entrar en una altra era, amb la que es pot dir que la música ha tornat a ocupar, també a Espanya, el lloc que li correspon, segons la millor tradició universitària.
Quan es traslladà a la Universitat Complutense de Madrid, a finals de 1988, deixà a Oviedo uns estudis musicològics ben organitzats i amb amplis mitjans i un equip que havia anat aprofundint en l’ensenyament de les matèries musicològiques més complexes, capaç de treballar coordinadament i de dirigir les noves promocions interessades en aquest tipus d’estudis. En començar la dècada de 1990, projectà la creació dels estudis musicològics, en el marc de les noves llicenciatures, a la Universitat Complutense de Madrid, després de quasi dues dècades de permanent magisteri universitari. En aquesta última universitat dirigeix la nova especialitat que començà en el curs 1997-98.
LES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ
Quan obtingué el títol de doctor, inicià algunes investigacions que aborden diversos temes d’art asturià. Paral·lelament -i molt aviat de manera exclusiva- es volcà de ple en la investigació musicològica, que començà amb els treballs sobre la música de la catedral d’Oviedo. Malgrat alguns treballs anteriors i posteriors, sobre diversos compositors o èpoques, la seva recerca segueix sent -especialment aquesta última- l’obra de referència per aproximar-se no només a la música catedralícia d’Oviedo, sinó també al que han estat les línies generals de la creació musical a Astúries. A més, diversos concerts i gravacions de les seves transcripcions afavoriren la recuperació real d’algunes obres del patrimoni musical de la catedral d’Oviedo, exemple clar d’una concepció musicològica que va més enllà dels nivells erudits i documentalistes, necessaris indubtablement, per centrar-se en la preocupació per l’estudi i recuperació del propi fet musical. Els principals autors per ell estudiats, de l’obra dels quals ha realitzat transcripcions, són: Manuel Villaverde, Joaquín Lázaro, Pedro Furió, J. P. Centella, Manuel de Ossete, Simón Araya, Manuel de Mencía i José Gargallo. Pràcticament per les mateixes dates havia abordat l’estudi de la catedral de Lleó, publicant el 1978 un catàleg amb un ampli estudi preliminar que ha estat molt valorat per alguns musicòlegs.
El 1978 i 1979 fou becat a Mèxic per catalogar l’Arxiu Adolfo Salazar, la qual cosa el portà a endinsar-se -i en endavant serà una constant- en els problemes de la música espanyola del segle XX, reorientant les seves activitats investigadores cap al món contemporani. Prova d’això és que el 1980, data del seu estudi sobre la música de la catedral d’Oviedo, publicà una monografia sobre Cristòbal Halffter, per més endavant aprofundir en l’anomenada Generació de la República i en el segle XIX amb diversos treballs. La dècada dels vuitanta suposa un salt qualitatiu molt notable en els seus projectes investigadors. Les línies mestres seran: 1. Transcripció i edició del llegat Barbieri, donant sortida a un antic deute de la musicologia espanyola amb un dels seus grans mestres, a més d’excel·lent músic. 2. Nombrosos treballs publicats i dirigits sobre teatre musical espanyol. 3. Investigacions sobre la música espanyola al segle XIX i primera meitat del XX. 4. Direcció del Diccionari de la Música Espanyola i Hispanoamericana.
Cal destacar com a fruit d’aquestes línies d’investigació l’edició del llegat Barbieri, la substancial biografia sobre aquest autor, els seus ja nombrosos treballs d’investigació sobre la música al segle XIX o la denominada Generació del 27, tots referències bàsiques sobre aquests períodes. A aquestes aportacions s’hi suma l’assistència activa a congressos i la col·laboració en diverses publicacions.
L’ACTIVITAT ORGANITZATIVA
Les seves tasques d’organització van unides a les dues vertents comentades. La història de la musicologia universitària espanyola està molt lligada en els orígens als aspectes que poden agrupar-se sota el nom d’extensió universitària. A la Universitat d’Oviedo, on l’activitat d’Extensió Universitària a principis del segle XX constitueix un capítol inoblidable, tindrà lloc des dels anys seixanta una sèrie d’activitats musicals els moments de major relleu dels quals estan associats a la seva capacitat organitzativa. Entre aquestes activitats cal citar l’organització de nombrosos cursos de divulgació musical, juntament amb altres, de nivell més alt, com els Cursos d’Estiu, en els quals intervingueren la pràctica totalitat dels musicòlegs universitaris espanyols i un ampli nombre de compositors, havent-se recollit les seves conferències en diverses publicacions.
L’activitat de major trascendència social ha estat la creació i direcció d’unes Setmanes de la Música, inaugurades el maig de 1975, i que es transformaren a partir del vuitè any en el Festival Internacional de Música i Dansa d’Astúries. En moltes edicions es presentaren estrenes, fruit de les pròpies investigacions, i d’any en any s’aconseguí un ampli recolzament institucional que convirtí el Festival en l’aconteixement musical de més empenta de la regió. Tot i això, la seva capacitat organitzativa encara quedà demostrada en una altra activitat, potser de mennys projecció social que l’anteriorment comentada, però sense cap dubte de major trascendència cultural com és la faceta d’editor, com a fundador, dins el Servei de Publicacions de la Universitat d’Oviedo, de la col·lecció Ethos/Música, sota la seva direcció, i la Sèrie Acadèmica, codirigida amb A. Medina. Realitats com l’edició de la tesi doctoral de Louis Jambou sobre l’orgue espanyol i les monografies sobre compositors contemporanis, entre altres publicacions majoritàriament inèdites i fetes per joves investigadors, mostren clarament la línia compromesa d’aquestes col·leccions, davant les rutinàries sèries de traduccions que el mercat editorial espanyol ofereix des de fa molts anys.
El darrer gran projecte de coordinació musicològica és el Diccionari de la Música Espanyola i Hispanoamericana, projecte que ha coordinat com a director general en la dècada dels noranta del segle passat i que ha suposat la més gran aventura musicològica de la hispanitat. Un lloc especial es mereix la creació de l’Institut Complutense de Ciències Musicals (ICCMU), adscrit a la Universitat Complutense de Madrid i que, en col·laboració amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), el Ministeri de Cultura i la Conselleria d’Educació i Cultura de la Comunitat de Madrid, idea seva, i Institut que dirigeix d’ençà la seva creació. Està dedicat a la recuperació del patrimoni musical espanyol, amb les dues col·leccions “Música Hispana-Partitures” i “Música Hispana-Textes”, que ja compten amb més de cinquanta volums publicats. En aquest darrer cas s’hi veu una forta dedicació a la pròpia música espanyola, cosa que saldarà també alguns deutes històrics en relació amb certs repertoris, abordant tot això sense perjudici del paper docent de l’Institut on també dirigeix un màster en Gestió Cultural.
Ha contribuït de forma decidida a la implantació de les disciplines musicològiques en l’àmbit universitari, restaurant una vinculació entre la música i la universitat que havia existit durant molts segles. Paral·lelament, els seus treballs i iniciatives estrictament científiques han suposat, i encara ho suposaran més clarament en el futur perque alguns projectes no han començat a donar fruits plenament, la liquidació d’errors, tendències i deutes diversos que la musicologia espanyola havia anat reiterant sense prou dosi de reflexió i de rigor en l’anàlisi històric.
PUBLICACIONS
LLIBRES
. “El románico en Asturias: zona oriental”, Salinas, Astúries, 1977. En col·laboració amb María Cruz Morales Saro.
. “La música en el Barroco”, Oviedo, 1977 (coautor).
. “El románico en Asturias: centro y occidente”, Salinas, Astúries, 1978. En col·laboració amb María Cruz Morales Saro.
. “La música en la catedral de Oviedo”, Oviedo, Universitat, 1980.
. “Cristóbal Halffter”, Oviedo, 1980.
. “La música en la sociedad europea”, Alianza Editorial, 1983. En col·laboració amb Adolfo Salazar.
. “Biografías y documentos sobre música y músicos españoles (Legado Barbieri. vol. I)”, Madrid, Fundació Banco Exterior, 1986.
. “La música en la Generación del 27”, Madrid, Ministeri de Cultura, 1987.
. “España en la música de Occidente”, Madrid, 1987, 2 vol. (editor, director i col·laborador).
. “Documentos sobre música española y epistolario. (Legado Barbieri. vol. II)”, Madrid, Fundació Banco Exterior, 1988.
. “De Música Hispana et Aliis. Miscelanea en honor al Prof. Dr. José Lopez-Calo, S. J.”, 2 vol. Santiago de Compostel·la, 1990 (Coordinador i col·laborador).
. “Francisco Asenjo Barbieri. 1. El hombre y el creador”, Madrid, Ed. ICCMU, 1994.
. “Francisco Asenjo Barbieri. 2. Escritos”, Madrid Ed. ICCMU, 1994.
. “La música española en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995. En col·laboració amb Celsa Alonso González.
. “La imagen de nuestros músicos. Del siglo de oro a la Edad de Plata”, Madrid, Ed. Autor, 1997.
. “Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana”, 10 vol. Madrid, SGAE, 1999-2002. (Director, editor i col·laborador).
. “Historia gráfica de la zarzuela: músicas para ver”, Madrid, ICCMU, 1999.
. “Historia gráfica de la zarzuela: del canto y los cantantes”, Madrid, ICCMU, 2000.
. “Historia gráfica de la zarzuela: los creadores”, Madrid, ICCMU, 2001.
. “La ópera en España e Hispanoamérica”, Madrid, ICCMU, 2001. En col·laboració amb A. Torrente.
. “Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días”. En col·laboració amb Luis Carmena Millán i Francisco A. Barbieri. Madrid, ICCMU, 2002.
. “Diccionario de la Zarzuela. España e Hispanoamérica”. 2 vol. Madrid, ICCMU, 2002-2003. (Director, editor i col·laborador).
. “Diccionario de la Música Valenciana”. 2 vol. Madrid, SGAE, 2006. (Director, editor i col·laborador).
. “Francisco Asenjo Barbieri: Crónica de la lírica española y Fundación del Teatro de la Zarzuela, 1839-1863”. Madrid, ICCMU, 2006.
LLIBRES DE PEDAGOGIA MUSICAL
. “Música y actividades artístico-culturales: BUP 1”, Lleó, Ed. Everest, 1976.
. “Música i activitats musicals: BUP 1”, Ed. Everest, 1990.
. “Música y actividades musicales, BUP 1”, Ed. Everest, 1991.
. “Música i activitats musicals, BUP 1”, Barcelona, Cadí, 1993.
. “Música 3: el camí fins al barroc: crèdit comú”, Barcelona, Cadí, 1996.
. “Música 4: del classicisme als mass media: crèdit comú”, Barcelona, Cadí, 1996.
ARTICLES
. “Catálogo del Archivo de la catedral de Oviedo”, a “AnM”, XXX, 1975, pàgs. 181-208.
. “La iglesia de Santiago de Villaverde: sus pinturas”, a “Boletín del Instituto de Estudios Asturianos”, 87, 1976.
. “El concepto de folklore”, pròleg al llibre “Música popular asturiana”, Avilés, 1977.
. “La relación entre música y texto en el Renacimiento”, a “Homenaje a Emilio Alarcos”, 1977.
. “Los maestros de capilla de la catedral de Oviedo. Siglo XVIII”, MME, Madrid, Ministeri d’Educació i Ciència, 1977.
. “La música impresionista francesa, elementos impresionistas y simbolistas”, Oviedo, departament de Francès, 1977.
. “El problema de la relación entre música y texto en el renacimiento”, a “Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach”. Vol. 2. 1978.
. “La música en la catedral de León, Siglo XVIII”, MME, Madrid, Ministeri d’Educació i Ciència, 1978.
. “La compositora María Teresa Prieto: del postromanticismo al estructuralismo dodecafonismo”, a “Boletín del Instituto de Estudios Asturianos”, Oviedo, 1978.
. “La música en la catedral de León: Maestros del S. XVIII y catálogo musical”, a “Archivos Leoneses”, Lleó, 1980.
. “Introducción a la obra histórica de Salazar”, pròleg a “La música en la sociedad Europea, vol. I”, Madrid, 1982.
. “La cantata de tema profano”, a “Los grandes temas de la música”, Barcelona, Salvat, 1983.
. “La Misa en el Siglo XX”, a “Los grandes temas de la música”, Barcelona, Salvat, 1983.
. “La Generación de la República o la Edad de Plata de la Música Española”, Madrid, FM, 1983.
. “Notas para una metodología del comentario de la partitura”, Aula Oberta, Oviedo, 1983.
. “Órganos y Organeros en Asturias”, a “Actas del 1er. Congreso de El órgano español”, U. Complutense de Madrid, 1983.
. “Wagner cien años después”, a “Homenaje a Richard Wagner en el Centenario de su muerte, 1883-93”, Oviedo, Universitat, 1983.
. “Wagner y Asturias”, a “Homenaje a Richard Wagner en el Centenario de su muerte, 1883-93”, Oviedo, Universitat, 1983.
. “La Rinascita musicale della Seconda Repubblica Spagnola ed il suo progetto per una riorganizzazione della musica. La Generazione della Repubblica”, a “Musica-Realtá”, Milà, 1984.
. “Los Períodos Musicales”, a “Los grandes temas de la música”, Barcelona, Salvat, 1984.
. “Adolfo Salazar y el Grupo de la Generación del 27”, a “Cuadernos de Música”, Madrid, 1984.
. “Paráfrasis a Cristóbal Halffter”, a “Nutida Musik”, Estocolm, 1986.
. “Presente y futuro de la música en la Universidad española”, a “Actas del I Simposio Nacional de Música”, Madrid, 1986.
. “Música y músicos de la Generación del 27. Bases para su interpretación”, a “35 Festival de Granada”, 1986.
. “Musica e musicisti della Generazione del 27. Elementi per un’interpre-tazione”, a “Musica-Realta”, Milà, VIII, 1987.
. “El Cancionero Musical de Palacio o Cancionero Barbieri: Presencia historica”. Pròleg al “Cancionero Musical del Siglo XVIII”, Màlaga, 1987.
. “La música española hasta 1939, o la restauración musical”, a “España en la música de occidente: actas del congreso internacional celebrado en Salamanca, 29 de octubre-5 de noviembre de 1985, ‘Año Europeo de la Música'”. Coordinat per José López-Calo, Ismael Fernández de la Cuesta i Emilio Casares Rodicio. Vol. 2. 1987.
. “Manuel de Falla y los músicos de la Generación del 27”, a “Actas del Simposio Manuel de Falla”, Venècia, 1988.
. “Las relaciones musicales entre España y los Países Bajos a través de los investigadores del siglo XIX”, a “Actas de Europalia”. Revue Belge de Musicologie, 1988.
. “El Dr. José López-Calo: trayectoria vital y musicológica”, a “Miscelánea en honor al Dr. López-Calo”, Santiago, 1990.
. “La Generazione del ’27, o la musica intorno a Lorca”, a “Federico García Lorca nella musica contemporanea”, Milà, 1990.
. “Rinaldo en las óperas de Haendel”, a “Rinaldo” de Haendel, Teatre de la Zarzuela, 1991.
. “Adolfo Salazar o el espíritu regeneracionista de la música española”, a “Cuadernos de Música”, Madrid, 1992.
. “El Lorca músico”, La Caña, 1992.
. “Música Francesa en la hora española. Crónica de encuentros”, Teatre de la Zarzuela, 1992.
. “Robinson y el arte de los Bufos”, a “Madrid. Capital Europea de la cultura”, Teatre de Madrid, 1992.
. “La Musicología actual en la Música Hispanoamericana”, a “Imágenes de la música iberoamericana”, Santander, Fundació Albéniz, 1992.
. “El Teatro de los Bufos o una crisis en el teatro lírico del XIX español”, AnM, 48, 1993.
. “Situación, historia y problemática de los fondos de la Zarzuela”, a “Actas del Congreso sobre La Zarzuela”, Madrid, Caixa d’Estalvis, 1993.
. “El café concierto en España”, a “Tiempo y espacio en el arte: homenaje al profesor Antonio Bonet Correa. Vol. 2”, U. Complutense de Madrid, 1994.
“Barbieri cien años después. El compositor y su entorno”, a “Homenaje a Emilio Arrieta y Corera y Francisco Asenjo Barbieri”, Madrid, SGAE, 1994.
. “Catálogo de la obra de Francisco Asenjo Barbieri “, a “Homenaje a Emilio Arrieta y Corera y Francisco Asenjo Barbieri”, Madrid, SGAE, 1994.
. “Los fondos del archivo lírico de la Sociedad General de Autores de España”, a “Teatro Lírico, 1. Partituras. Archivo de Madrid”, Madrid, SGAE, 1994.
. “La música del siglo XIX. Conceptos fundamentales”, a “La música española en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995.
. “La crítica musical en el XIX español. Panorama general”, a “La música española en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995.
. “La Zarzuela: Il género Bufo. Il género chico. Derivazioni del género chico: il genero infimo, il Varietà e l´Operetta”, a “Musica in scena. Storia dello specttacolo musicale, vol. IV”, Torí, UTET, 1995.
. “L´Opera in Spagna dal 1730 ai nostri Giorni”, a “Musica in scena. Storia dello specttacolo musicale, vol. III”, Torí, UTET, 1995.
. “Oscar Esplá y la música española de su tiempo”, a “Sociedad, arte y cultura en la obra de Oscar Esplá”, Madrid, INAEM, 1996.
. “Pedrell, Barbieri y la restauración musical española”, a “Recerca Musicològica, XI-XII”, UAB, 1996.
. “Historia del teatro de Bufos, 1866-1881. Crónica y dramaturgia”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 2-3”, Madrid, 1997.
. “Bibliografía sistemática de la zarzuela en los siglos XIX y XX”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 2-3”, Madrid, 1997.
. “Joaquín Gasca: ‘Un músico olvidado de la Generación del 27′”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 4”, Madrid, 1998.
. “Memoria de reencuentro: La música en la universidad”, a “Miscel·lània Oriol Martorell”. 1998.
. “Teatro musical: zarzuela, tonadilla, ópera, revista…”, a “Historia de los espectáculos en España”. Coordinat per Andrés Amorós i José María Díez Borque. 1999.
. “El Diccionario de la Música Española e Iberoamericana”, a “Actas: ponencias españolas e iberoamericanas”. 1999.
. “La sociedad Nacional de Música y el asociacionismo musical español”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 8-9”, Madrid, 2001.
. “La creación operística en España. Premisas para la interpretación de un patrimonio”, a “La ópera en España e Hispanoamérica: una creación propia. Madrid, 29.XI-3.XII de 1999”. Coordinat per Álvaro Torrente i Emilio Casares Rodicio. Vol. 1. 2001.
. “La Generación del 27 revisitada”, a “Música española entre dos guerras, 1914-1945”. Coordinat per Emilio Casares Rodicio i Javier Suárez Pajares. 2002.
. “El teatro musical en España (1800-1939)”, a “Historia del teatro español”. Coordinat per Javier Huerta Calvo. Vol. 2. 2003.
. “Rossini: la recepción de su obra en España”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 10”, Madrid, 2005.
. “Manuel García, compositor lírico”, a “Manuel García: de la tonadilla escénica a la ópera española (1775-1832)”. Coordinat per Alberto Romero Ferrer i Andrés Mengíbar. 2006.
. “Ramón Carnicer. Elena e Constantino. Introducción”, a “Ramón Carnicer. Elena e Constantino”. Madrid. ICCMU. 2005-2006.
. “Luis García Iberni. Perfiles de una trayectoria vital y musicológica”, a “Delantera de paraíso: estudios en homenaje a Luis G. Iberni”. Coordinat per Celsa Alonso González, Carmen Julia Gutiérrez i Javier Suárez Pajares. 2008.
. “El Ramón Carnicer lírico. La etapa madrileña”, a “Ramón Carnicer. Actes de les Jordades d’estudi. Tàrrega, 2005”. Natan Estudios. Tàrrega. 2008.
. “Una estética de compromiso [Rodolfo Halfter]”, a “Músicas Actuales. Ideas básicas para una teoría”. Editor Jesús Villa Rojo. Fundació Bilbao Bizkaia Kutxa. Bilbao. 2008.
. “La música en torno a la Guerra de la Independencia. El teatro lírico en el Madrid Napoleónico (1808-1813)”, a “El nacimiento de la España Contemporánea”. Instituto de España. Madrid. 2008.
. “Perfil bio-bibliográfico del profesor José Peñín Cachón. In memoriam”, a “Cuadernos de Música Iberoamericana, vol 16”, Madrid, 2009.
. “La correspondencia entre el compositor valenciano José Melchor Gomis y Santiago Masarnau (1826-1836), a “Miscelánea musical en homenaje a Joseph Climent”. Instituto de España. Madrid. 2009. Pàg. 55-129.
. “Creación y vida operística en la España de finales del siglo XVIII”, a “Los siete mundos de Vicente Martín y Soler”. Institut Valencià de la Música. València. 2010.