Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, fill d’una família de tradició tèxtil. Els meus primers contactes amb el món de l’art es van produir durant la meva joventut, a través d’un familiar a qui acompanyava a veure exposicions on ell adquiria obres. Per aquesta raó, la meva primera aproximació al món de l’art em va situar directament en un escenari de col·leccionisme. I així vaig començar aquest viatge que prossegueix amb cadascuna de les obres per les quals m’interesso, que estudio per comprendre-les i admirar-les.
Alhora que emprenia aquest camí en el món de l’art, també vaig iniciar una nova orientació professional: vaig abandonar el món tèxtil per centrar-me en la rehabilitació d’edificis històrics en centres urbans, amb Barcelona com a focus principal. Així, el meu interès per l’art es va centrar també en l’arquitectura i en els elements patrimonials i històrics. He recuperat, entre altres, un palau catalogat al carrer de la Portaferrissa i un altre al carrer del Pi, constatant amb gran satisfacció com s’incorporaven a la vida econòmica i social de la ciutat. N’hi ha un altre, al carrer Ample, que està pendent de rehabilitació.
Vaig ser conscient que era col·leccionista quan vaig comprendre que adquiria una determinada obra no només pel bagatge personal que em proporcionava sinó també perquè aportava coherència al conjunt. Vaig començar a adquirir obres d’art amb la voluntat d’aplegar un conjunt coherent. En aquella època ja estava casat, i la meva dona va compartir amb mi aquest procés.
La col·lecció que hem construït abasta al voltant de 300 obres d’art hispànic, des del segle XII fins al segle XX. Hi destaquen dos focus: el conjunt d’obres medievals de la Corona d’Aragó i la pintura que, en el tombant del segle XX, configurà la modernitat artística: Isidre Nonell, Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa, Darío de Regoyos, José Gutiérrez Solana o Francisco Iturrino. No obstant això, la col·lecció inclou també obres barroques i modernes, objectes litúrgics i un conjunt de marcs dels segles XVI i XVII.
Duem a terme una tasca de recerca de cadascuna de les obres perquè crec que és important generar coneixement que pugui servir a altres persones. Progressivament he sentit la necessitat de compartir aquest coneixement. Sempre he col·laborat amb museus i institucions cedint en préstec les obres de la col·lecció requerides per a exposicions temporals. En aquest sentit, cal esmentar alguns dels préstecs més recents:
– Procesión en Toledo de José Gutiérrez Solana, Gitana d’Isidre Nonell i Examen de consciència de Ramon Casas. Arte y transformaciones sociales en España (1885-1910) al Museu del Prado, 2024.
– El cartel del crimen de José Gutiérrez Solana. Esperpento. Arte popular y revolución estética al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, 2024.
– Capuchinos de Fuenterrabía de Darío de Regoyos i Procesión en Cuenca de José Gutiérrez Solana. España blanca y negra: Visions from Fortuny to Picasso al Kadriorg Art Museum, Tallin / The Art Museum RIGA BOURSE, Riga, 2024.
– Disputa de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell i El profeta Daniel del cercle de Jaume Cascalls. El espejo perdido. Judíos y Conversos en la España Medieval al Museu del Prado, 2023.
– Bous i carro de Manolo Hugué; i Tonkinois i Jugadores de billar de José de Togores. Daniel Henry Kahnweiler al Museu Picasso, Barcelona, 2023.
– Presentación en el templo de Jorge Inglés. El Marqués de Santillana. Imágenes y letras al Museu Nacional del Prado, Madrid, 2023.
– Esperanza d’Ignacio Zuloaga. Zuloaga. Mi tío y mis primas al Museo Zuloaga, Segòvia, 2022.
– Retrat d’Anna Maria de Salvador Dalí; Desnudo, Nu aux bras levés i Jugadores de billar de José de Togores; La bordadora de María Blanchard; i Natura morta d’Enric Ricart. Real(ismos). Nuevas figuraciones en el arte español entre 1918 y 1936 al Museu Carmen Thyssen, Màlaga. 2022.
– Relleu funerari. Alfonso X: El legado de un rey precursor al Museu de Toledo. 2022
En la mateixa línia de col·laboració amb institucions, entre 2018 i 2024, el Tríptico de la Lamentación del Maestro de la Leyenda de Santa Lucía ha estat dipositat per exposar-lo al Groeningenmuseum de Bruges.
Així mateix, el juliol de 2024 es va exposar una selecció d’obres de la col·lecció a la mostra «La figura emmarcada», produïda pels Museus de Sitges. L’exposició va tenir lloc a la Sala Vaixells del Palau Maricel i mostrava una selecció de 20 obres que presenten figures i que estableixen un diàleg rellevant amb el marc que les circumscriu. També es va presentar el marc com a objecte de col·lecció a partir d’un conjunt de 30 marcs dels segles XVI i XVII. El catàleg inclou tres textos: el primer, d’Horacio Pérez-Hita, expert en marcs, que contextualitza les obres en exposició; el segon, de Nadia Hernández Henche, assessora de la col·lecció, que investiga les taules medievals exposades a partir de l’estructura de la seva maçoneria; i el tercer, d’Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels Museus de Sitges, precisa la relació de Rusiñol amb el marc a través dels marcs del Cau Ferrat.
Recentment hem inaugurat l’espai expositiu Hospital de Sant Sever, al carrer de la Palla, on es presenta de manera permanent una selecció d’obres de la col·lecció. Algunes obres s’exposen al públic per primera vegada, ja que hem procurat repatriar obres d’interès que es trobaven en col·leccions estrangeres.
L’Hospital de Sant Sever, creat en el segle XV, és un dels edificis històrics catalogats de propietat familiar que ha estat restaurat completament. Les seves dependències eclesiàstiques han estat rehabilitades per Garcés-De Seta Bonet amb l’anhel de recuperar-ne la naturalesa d’espai de culte, ara per a l’art. La idea subjacent en aquest projecte no és únicament recuperar l’espai i facilitar la seva visita, sinó també rescatar i difondre la seva transcendència històrica i reforçar el seu vincle amb la ciutat.
La visita al públic, realitzada a través de mediadors, està dirigida a facilitar al visitant la comprensió de l’art antic. Es pretén configurar un punt d’accés a la cultura on es fomenti la recerca i la comunicació de pensament.
Elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de febrer de 2025, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Hugas, Francesc Fontbona i de Vallescar, Mónica Piera i Miquel, Marc Sureda i Jubany, Alberto Velasco i Gonzàlez, i Pilar Vélez i Vicente.