Dissenyador de moda. Nasqué el 2 de juliol de 1922, a San Biagio di Callalta, regió del Véneto, Itàlia, de pares italians. Morí el 29 de desembre de 2020, a París, França.
Es trasladà a París el 1945. Allí estudià arquitectura i treballà amb Paquín després de la guerra. Treballà amb Schiaparelli fins convertir-se en el cap de l’atelier de Christian Dior el 1947. Quan li denegaren treballar a Balenciaga decidí fundar la seva pròpia casa el 1950. És així com s’inicià en l’alta costura el 1953.
Era conegut pel seu estil d’avanguarda i els seus dissenys d'”Era Espacial”. Preferia les formes geomètriques i els motius, sovint ignorant la forma femenina. Innovà en disseñar la moda unisex, comprovant que aquesta és de vegades experimental i no sempre pràctica. El 1954 presentà el “vestit bombolla”.
Fou el primer dissenyador en exportar a Japó, mercat d’alta moda, quan viatjà allí el 1959.
Aquest mateix 1959 fou expulsat del Chambre Syndicale pel llançament d’una col·lecció “prêt-à-porter” (enllestit per posar-se), per a grans magatzems (Printemps), la qual cosa era inapropiada per a l’època ja que era considerat el primer “couturier” (costurer) a París, però aviat fou readmès. Tanmateix es retirà de la Chambre Syndicale el 1966 i mostrà les seves col·leccions a l’Espace Cardin del què se sentia orgullós i que fou inaugurat el 1971, a París, on anteriorment hi havia el Théâtre des Ambassadeurs, prop de l’Ambaixada dels Estats Units.
L’Espace Cardin també s’utilizà per promocionar nous talents artístics, com grups de teatre, músics i altres.
Expandí a altres mercats la seva marca, entre els quals s’inclogué un contracte amb American Motors (AMC). Els automòbils AMC Jaballins incorporaven en el seu interior dissenys de Cardin ressaltant l’audàcia i extravagància, termes que definien exquisitament el dissenyador. Aquests automòbils estigueren disponibles entre 1972 i 1973. Un total de 4.152 cotxes reberen un acabat interior combinant bandes xineses en diversos colors creant un conjunt contra un fons negre. Aquests foren dels primers cotxes americans en oferir un paquet especial que permitia personalitzar els seients treient els forros, idea creada pel llavors ja famós dissenyador de moda. El Cardin Jaballins també portava l’emblema del dissenyador al davant i tenia una selecció limitada de colors exteriors per coordinar amb la personalització especial dels interiors.
Fou membre del Chambre Syndicale, de l’Haute Couture, del Prêt à Porter i de la Maison de l’Haute Couture de 1953 a 1993. Igual que altres molts dissenyadors del moment, decidí el 1994 mostrar la seva col·lecció només a un petit cercle de clients i periodistes seleccionats.
El 1981 adquirí els restaurants Maxim’s i aviat abrí sucursals a Nova York, Londres i Pequín (1983). I posseí una cadena d’hotels amb el mateix nom (Maxim).
També obtingué la llicència d’una àmplia gamma de productes alimentaris amb aquest nom.
Va comprar les runes del castell de Lacoste Vaucluse que en el seu temps fou habitat pel Marquès de Sade. Renovà parcialment el lloc i periòdicament hi organitzà festivals de teatre.
Elegit acadèmic corresponent per París (França) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de juny de 1989, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Josep M. Garrut i Romà, Frederic Marès i Deulovol, i Frederic Udina i Martorell.
El 2003 invità a la guardonada dansa de nens txetxens “Lovzar” a ballar en el seu espectacle musical “Tristà i Isolda”, que realitzà abans a Moscou.
El 16 d’octubre de 2009 fou nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).