Zuric, 1929 – Barcelona, 2021.
Filla de Francesc Cambó i Batlle i Mercè Mallol i Codina.
Durant la Guerra Civil la família s’exilià a Suïssa, Itàlia i Nova York fins que, l’any 1941, s’estableixen a Buenos Aires, on mor el pare el 1947.
Realitzà estudis primaris a Itàlia i la Suïssa francesa, que finalitzà al Col.legi del Sagrat Cor de Nova York, i estudis secundaris al Col.legi del Sagrat Cor de Buenos Aires, on acabà també el Batxillerat Superior. Allí completà estudis d’Humanitats i obtingué els diplomes superiors de l’Alliance Française i el Trinity College de Cambridge en llengües francesa i anglesa.
L’any 1951, contragué matrimoni amb Ramon Guardans i Vallés (que morí el 2007) i retornà a Catalunya. Fixà el seu domicili a Barcelona, on naixeren els seus catorze fills: nou varons i cinc noies, amb dedicacions professionals molt diverses.
En col·laboració amb el seu marit, assegurà la continuïtat de les tasques culturals endegades pel seu pare: presidenta de la Fundació Bernat Metge, de clàssics grecs i llatins, i de la Fundació Bíblica Catalana. Presideix també l’Institut Cambó.
Membre de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família de Barcelona i del Patronat de la Fundació Pro-Vida de Catalunya.
Llaç de Dama d’Isabel la Catòlica.
L’any 1984 rebé, juntament amb Maria Macià, el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana “a la dignitat i la fidelitat amb què ha portat el seu cognom insigne”. I també la “Clau de Barcelona” atorgada pel “Club d’Amics de la Clau de Barcelona”.
El 15 de desembre de 1993 fou elegida acadèmica de número protectora de la secció d’escultura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant la proposta presentada pels acadèmics de número Josep M. Garrut i Romà, Enric Jardí i Casany, i Frederic Udina i Martorell. Ingressà el 17 d’octubre de 1996, llegint el seu discurs “Marullus, l’home del retrat de Botticelli” -el quadre que va conservar per voluntat del seu pare en el moment de fer l’entrega de la cinquantena de pintures que integren el Llegat Cambó a Barcelona-. En la sessió plenària ordinària del 18 d’octubre s’accepta la seva petició
de passar a la categoria d’acadèmica supernumerària.
Helena Cambó sempre considerà que la seva elecció a la Reial Acadèmia fou una expressió de gratitud vers el seu pare.
L’any 2006 participà en el llibre “La Veu de l’Experiència”, recull de deu entrevistes (Antoni Airà, Ed. Deria).
L’any 2010 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.