Barcelona, 1966.
El 1989, després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i de concloure estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, es trasllada a Londres on s’inicia professionalment en l’àmbit del fotoperiodisme.
Allà obté una beca per cursar un Postgraduate Diploma in Photojournalism al London College of Printing i comença a aprendre l’ofici amb pràctiques als diaris The Guardian i The Times.
El 1991, coincidint amb la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, viatja a Croàcia com a col·laboradora freelance del diari britànic The Times per documentar l’inici de la guerra serbo-croata. Des de llavors i fins a finals de l’any 2000, gran part de la seva trajectòria fotogràfica se centra a la zona dels Balcans, on documenta els esdeveniments més significatius de les successives guerres iugoslaves a Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Kosovo, col·laborant amb diversos mitjans de comunicació nacionals i estrangers.
També ha realitzat nombrosos reportatges de caire social i humanitari a Israel, Palestina, Mèxic, Romania, Canadà, Cuba, Moçambic, Haití, Sicília, Lampedusa, Grècia i Barcelona.
És autora del llibre Balkan in memoriam (Blume-2002) i coautora dels llibres Montreal vue par 30 grands reporters (2000), Latidos de un mundo convulso (2007), Guerra y paz (2012), 50 fotografías con historia (2017), Creadores de conciencia (2018), Tiempo detenido (2020), Pandemia: miradas de una tragedia (2021), Regiones imaginarias (2022) i Guerrer@s (2023).
En l’àmbit televisiu, és coautora dels documentals Dying for the Truth (Channel 4, 1994) i Retrats de l’ànima (TVC, 2005).
L’any 2006 va ser guardonada amb el Premio Ortega y Gasset a la “Mejor Labor Informativa” per la seva cobertura de les guerres i postguerres a l’antiga Iugoslàvia entre els anys 1991 i 2004.
L’any 2007 participa en el projecte expositiu L’arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna-Imatges metropolitanes de la nova Barcelona, organitzat pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en el qual hi van participar una quinzena d’artistes d’arreu del món.
En els darrers anys ha comissariat diversos projectes fotogràfics i bibliogràfics com ara Latidos de un mundo convulso (2007), Desaparecidos. Víctimas del Olvido (2011), Antologia: Gervasio Sánchez (2012) i Topografía de la ira (2022).
Ha participat en un centenar d’exposicions individuals i col·lectives i la seva obra figura en diverses col·leccions públiques i privades com ara la del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Colección DKV, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Fundació Setba, Biennal Xavier Miserachs i Colección de la Comunidad de Madrid, entre altres.
Des de l’any 1995 compagina el seu treball de fotoperiodista amb la docència a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). En aquesta institució acadèmica va presentar l’any 2010 el seu treball de recerca de Doctorat: “Militar con la mirada. Cobertura fotoperiodística de la Guerra Civil española: La estética del compromiso”.
Des de l’any 2003 codirigeix el Seminario de Fotografía y Periodismo de Albarracín, fundat i dirigit pel fotògraf Gervasio Sánchez.
L’any 2021 es va incorporar com a consellera al Consell de la Informació de Catalunya (CIC).
La seva trajectòria professional queda recollida en el documental “Detrás del instante: Sandra Balsells” (RTVE, 2020).
La seva obra fotogràfica s’inclou en nombrosos llibres de referència com ara: Introducció a la Història de la Fotografia a Catalunya (Lunwerg-MNAC, 2000); Historia de la fotografía en España. Fotografía y sociedad desde sus orígenes hasta el siglo XXI (Lunwerg, 2005); Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 (Ajuntament de Barcelona, 2007); Fotoperiodistas de guerra españoles (Turner, 2011); Diccionario de fotógrafos españoles. Del siglo XIX al XXI (La Fábrica, 2013); Arte español contemporáneo 1992-2013 (La Fábrica, 2013); i Fotografía en España (1839-2015). Historia, tendencias, estéticas (Cátedra, 2017), entre altres.
El 19 de juny de 2024 va ser elegida acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Hugas, Sílvia Cañellas i Martínez, i Josep Muntañola i Thornberg.