Pamplona, 1955.
És assagista, pensador i poeta. Gràcies, a més, a la seva formació musical, ha escrit llibres com “Diccionario de instrumentos musicales. Desde la Antigüedad a J. S. Bach” [pròleg de sir John Eliot Gardiner] (1995/2001/2009), “W. A. Mozart” (2003/2006), “Johann Sebastian Bach. Los días, las ideas y los libros” (2005/2006/2014; Premi Ciutat de Barcelona 2006), “El oyente infinito. Reflexiones y sentencias sobre música. De Nietzsche a nuestros días” (2007), “El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura” (2008/2014), “Diccionario de música, mitología, magia y religión” (seleccionat per “El País” com a millor assaig de 2012/2014), i “El luthier de Delft. Música, pintura y ciencia en tiempos de Vermeer y Spinoza” (seleccionat per “El Periódico” com a millor assaig de 2013/2014). Pertanyen a un terreny literari i assagístic: “Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca” [2 vols.] (1994), “Historia del suicidio en Occidente (2003; de propera edició ampliada amb el títol: “‘Semper dolens’. Historia del suicidio en Occidente” i “No sufrir compañía. Escritos místicos sobre el silencio (siglos XVI y XVII)” (2010/2015). Entre els llibres de poemes cal citar “La línea de las cosas” (1994; Premi Ciutat de Còrdova-Hiperion) i “La amplitud del límite” (2000), y el llibre d’aforismes titulat “Los extremos” (2011). Durant 2015 es publicarà el seu nou poemari “Atlántico norte” i, conjuntament, en el mateix volum, dos nous llibres d’aforismes: “Puntos de fuga” i “Malas raíces”.
Com a editor ha publicat Gabriel Bocángel (“Sonetos completos”, 1986), Diego de Torres Villarroel (“A la cola del mundo”, 2004) i Juan Eusebio Nieremberg (“Oculta filosofía. Razones de la música en el hombre y la naturaleza”, 2004). Cal referir, també, l'”Antología poética del romanticismo español” (1987). Ha traduït escriptors molt diversos, com Dylan Thomas (“Bajo el bosque lácteo”, 1997), Jean de La Bruyère (“Los caracteres”, 2004) i Charles Burney (“Un viaje musical por Francia e Italia”, 2014). Alguns dels seus escrits, com a assajos, han format part de catàlegs d’art, literatura i música, com és el cas de “Los luthiers españoles” (1988), “Visiones del Quijote” (2005) i el seu recent treball “¿Del mundo, o del cielo? Música y melancolía en la Edad de Oro”, per al catàleg de l’exposició “Península melancólica” que serà editat per Turner (2015).
Entre 1974 i 1983 exercí la seva primera activitat professional com a cantant, centrat en el repertori medieval i renaixentista, amb instruments antics. Actuà en importants festivals d’Espanya i França, i el 1981, patrocinat pel Ministeri Espanyol d’Afers Exteriors, oferí concerts en ciutats com París, Copenhague, Londres, Munic, Viena i Nàpols, entre altres. Així mateix, el 1983 creà un departament pioner de música antiga en una escola musical de Barcelona, on impartiren classes mestres como Bob van Asperen, Robert Clancy i Hopkinson Smith.
Lector a la Universitat de Nàpols els anys 1988 i 1989, ha estat assessor, col·laborador i director de nombrosos projectes editorials, sovint relacionats amb la divulgació musical i literària. El 2002 començà a dirigir la col·lecció “De música”, d’editorial Paidós. Coordinador del consell editorial de la revista de música antiga “Goldberg” (2004-2007), fou membre fundador d'”Archipiélago. Cuadernos de crítica de la cultura” (1987-2009), en les pàgines del qual també escrivia. Ha publicat en revistes com “Humanistas”, “Ínsula”, “Nexus”, “Pasajes” i “Revista Musical Catalana”, i els seus articles han aparegut en diaris com “La Vanguardia”, “El Periódico de Cataluña”, “El Independiente” i “El Mundo”. Actualment, publica articles d’opinió a “El País”. És cridat a participar en seminaris, conferències i lectures, a l’hora que col·labora en tasques d’investigació i transferència de coneixement en universitats; principalment, a la Universitat de Barcelona.
El 2015, ha guanyat el Premi Internacional Príncep de Viana de la Cultura per la seva trajectòria intel·lectual i literària.
Elegit acadèmic corresponent per Navarra de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 18 d’octubre de 2017, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Lluís Bassat i Coen, Carles Guinovart i Rubiella, i Enric Satué i Llop.