Aguadé i Clos, Jordi

Barcelona, 1925-2021.
Es va formar com a ceramista al taller de Josep Llorens Artigas, on va ser el seu deixeble deu anys. Durant aquest període va col·laborar en diverses ceràmiques esmaltades que van dur a terme Josep Llorens Artigas i Joan Miró. El seu aprenentatge es va completar al taller de Philippe Rouard (París) i al de Tyra Lundgrens i Gocken Jobs (Suècia).
La seva primera exposició es va fer l’any 1947, a Barcelona.
La seva dedicació a les petites sèries de ceràmica d’ús fou constant des dels seus inicis. Els seus dissenys obtingueren diverses distincions, entre les quals destaca la Medalla d’Or de l’Estat de Baviera el 1980. Col·laborà amb artistes com André Ricard, Javier Mariscal, Perico Pastor, Sybilla, Eulàlia Coma, Martín de Azúa, entre d’altres.
L’any 1960 fundà, juntament amb Jordi Vilanova, Aureli Bisbe, Joan Vila Grau i Jordi Bonet, el grup La Cantonada.
Amb el pintor Joan Vila Grau realitzà una sèrie de murals de ceràmica, com el del Col·legi de Metges a Barcelona, el de les Caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia, el de les Autopistes a Lleida, etc. També feu un conjunt de plafons de ceràmica de petit format que es mostraren en diverses exposicions.
En el camp de la investigació plàstica es dedicà a explorar les possibilitats dels esmalts sobre peces de torn de formes molt sòbries. Les seves obres es troben als museus d’Arts Decoratives de Barcelona, València, Coburg (Alemanya) i el Fitzwilliam Museum de Cambridge(Anglaterra).
També es dedicà a treballar peces amb aplicació d’esmalts cuits a alta temperatura en atmosfera neutra d’oxidació i en atmosfera de reducció.
Fou elegit acadèmic de número per la secció d’arts sumptuàries i visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 15 de gener de 2003, acceptant la proposta presentada pels acadèmics de número Fernando Boneu i Companys, Àngel Fàbrega i Grau, i Josep M. Garrut i Romà. Llegí el seu discurs d’ingrés el 21 de maig de 2003, que porta el títol de “L’art del fang i el foc”.