Naixement: Barcelona, 27 d’octubre de 1893.
Mort: Barcelona, 24 d’agost de 1978.
Neix a Barcelona el 27 d’octubre de 1983. La seva mare, Carme Matas Aurigemma, fou condeixebla de Juan Bautista Pujol, Enrique Granados i Ricart Viñes entre d’altres, i professora de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El seu pare, Josep Ricart i Giroud, es va formar com a dibuixant i pintor a l’Escola Llotja.
S’inicià en la música sent molt jove. El seus primers concerts daten de 1909, quan encara era estudiant de l’EMMB. El novembre de 1912 marxa a París per conèixer la metodologia dels estudis musicals del Conservatori de París amb la intenció d’acabar la seva formació, però tornà a Barcelona mesos més tard. Entre el 1914 i el 1919 fa molts concerts per tota Espanya abans d’establir la seva residència a Londres (1920-1933). Des de Londres viatjarà per Europa fent concerts tant a Espanya, com a França, Alemanya o Àustria.
Als anys 30, centrant els seus estudis en la musicologia, començà a confeccionar la seva biblioteca personal. Entre 1934 i 1935 col·laborà amb l’eclesiàstic Higini Anglès com a assessor en l’elaboració del llibre “La música a Catalunya fins al segle XIII” (1935). El 1936 participà en el Congrés Internacional de Musicologia llegint un assaig sobre “Los instrumentos musicales en la iconografía hispánica de la Edad Media” i el 1939 donà el seu últim concert.
El 1942 obtingué la càtedra de violoncel a l’EMMB on donà classes fins que es jubilà l’any 1963. El 1946, en col·laboració amb Josep Barberà i Aureli Capmany, publicà la traducció i ampliació de la versió espanyola del “Diccionario de la Música” de Michel Benet. El 29 de maig d’aquell mateix any s’inaugurà el Museu de la Música, el primer museu a Espanya d’aquestes característiques, i el fundador i el director fou el mateix Ricart i Matas.
A finals de la dècada dels 40 Josep Ricart i Matas fou nomenat col·laborador honorari de musicologia i folklore de l’Institut Diego Velázquez del Consell d’Investigacions Científiques de Madrid, fou membre també del CSIC a l’arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya i col·laborador honorari de l’Institut de Musicologia.
El 1950 escrigué el “Refranero internacional de la música y la danza” reunint més de 5000 frases i refranys en 14 idiomes i dialectes. Anys més tard firmà un contracte per a l’edició del “Diccionario biográfico de la música” (1956).
Als anys 60 participà com a membre i especialista en musicologia i instruments musicals en diversos congressos de l’ICOM. I també en el X Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (1967).
El 21 de desembre de 1966 fou elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i, el 1969, proposat per Josep Subirà, Julio Gómez García i Xavier de Salas, elegit VI acadèmic corresponent a Barcelona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
El 20 d’abril de 1977 Josep Ricart i Matas va informar en una sessió plenària a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de la seva intenció de fer-la hereva de tots els seus béns. Aquest gest va ser molt agraït per l’Acadèmia i aquell mateix any li van lliurar el merescut títol d’acadèmic de mèrit. En la seva presentació va llegir el seu discurs d’ingrés, que no havia fet en ser elegit acadèmic de número: “El mestre Marià Obiols i Tramullas (1809-1888)”.
L’any següent, el 24 d’agost de 1978, morí a Barcelona a l’edat de 84 anys.
Escrits:
. Refranero Internacional de la Música y de la Danza (1950).
. Diccionario biográfico de la música. (1954).
. El mestre Marià Obiols i Tramullas (1809-1888) (1977).