Barcelona, 1934-2022.
. Artista plàstic especialitzat en l’esmalt al foc sobre metalls, format a les escoles Llotja, Massana i Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
. Amplià estudis a l’estranger (Bèlgica, França i Itàlia).
. Des de 1959 creà el seu propi taller/estudi a Barcelona treballant en el dibuix i l’esmalt artístic.
. De 1970 a 2005 professor d’esmalt, per oposició, a l’Escola Superior d’Art i Disseny “Llotja” de Barcelona, on creà l’especialitat d’Esmalt.
. Director d’aquesta mateixa escola de 1989 a 1996. En fou sotsdirector de 1986 a 1989.
. Membre de l’ACCA i l’AICA (Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art) des de 1980.
. El 1987 obtingué la Carta de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya.
. El 15 de gener de 2004 fou elegit acadèmic de número per la secció d’arts sumptuàries i visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, acceptant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Fernando Boneu i Companys, Pilar Vélez i Vicente, i Joan Vila i Grau. Ingressà el 20 d’abril de 2005 llegint el seu discurs “Apunts sobre l’origen i la transmissió de la tècnica de l’art de l’esmalt al foc sobre metalls”.
. Com a artista realitzà exposicions individuals d’esmalt, dibuix i pintura a nombrosos certàmens i exposicions d’arreu del món, en col·lectives i personals.
. Membre de jurats d’esmalt a Limoges i Morez (França), Coburg i Himmerod (Alemanya), Hampton (EUA), Tòkio (Japó), i Moscou i Sant Petersburg (Rússia).
. Impartí conferències i cursets d’esmalt a l’Estat espanyol, Alemanya, França, Argentina, Veneçuela, Japó, etc.
. Col·laborà en revistes especialitzades en l’esmalt a Espanya, França i Itàlia.
. Amb la seva obra en esmalt obtingué diversos premis i guardons, nacionals i internacionals, com a un dels millors representants de l’anomenada “Escola de Barcelona” d’esmalts al foc, amb indiscutible domini tècnic.
. Creà i dirigí el 1983 CIDAE (Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt), el 1989 la revista “L’Esmalt”, i el 1991 el Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou.
. Consultor del Comitè assessor de la Generalitat de Catalunya, que decideix quins artesans rebran la Carta de Mestre Artesà atorgada anyalment.
. Membre del Comitè de Selecció d’obres per a les presentacions periòdiques de peces d’art i disseny del Centre Català d’Artesania de la Generalitat de Catalunya.
. Membre del jurat de selecció d’artistes joves del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya per a la programació d’exposicions de la Sala d’Art Jove Lola Anglada, fins el 2001.
. Té obra al Musée Municipale de l’Évéché de Limoges (França), al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), al Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (Tarragona), al Museo Rufino Tamayo de Mèxic, al Memzeközi Zomancmuvészeti Alkotómühely a Kecskemét (Hongria), a The Enamelist Society Museum de Kentucky (EUA), i a Alte Mühle Museum de Himmerod (Alemanya). I en col·leccions privades d’arreu del món.
. La seva biblioteca aplegà un fons documental entorn de les arts decoratives i especialment sobre la història de l’art de l’esmalt fins la seva mort (manuals, catàlegs, diapositives)
DOCÈNCIA I DIRECCIÓ DE LLOTJA
Pedagog nat, vocacional i inquiet, participà activament en la confecció dels programes de tots els plans d’estudis pels que ha passat la Llotja al llarg dels seus 32 anys de docència.
El 1970 fou especialment sol·licitat pel llavors director de Llotja, Tomàs Sayol, per impartir la disciplina de l’esmalt al foc, en uns anys d’ampliació dels ensenyaments. Coneixedor proper de gairebé tots els bells oficis, tingué una àmplia visió sobre el món de les arts decoratives. Partint de zero, confeccionà el primer programa pedagògic d’esmalt per a uns ensenyaments reglats de l’Estat espanyol.
El 1975 participà molt activament en la celebració del bicentenari de l’escola i en l’exposició organitzada al Palau de la Virreina.
Participà sempre en l’actualització dels ensenyaments i plans d’estudis; i durant la implantació de la LOGSE col·laborà en la redacció dels plans d’estudis dels Cicles Formatius, per tal que s’ajustessin a les noves necessitats, malgrat formar part d’una estructura acadèmica que considera errònia, sobre tot quant a durada en el temps en comparació amb els continguts.
El 1980 s’amplià el departament d’esmalt amb un nou i gran taller a l’edifici del carrer de la Ciutat de Balaguer i s’incorporaren noves matèries com els projectes plàstics i tècnics aplicats a l’especialitat. Durant els anys 80 participà en la creació de les seccions d’esmalt a les escoles d’arts i oficis de la resta de l’Estat espanyol (Santiago de Compostel·la, Sevilla, etc.) i en orientacions pedagògiques a escoles com les de París i Ginebra.
Des de 1977 es realitzen exposicions anyals dels alumnes.
El 1990 li concediren el “Premio a la mejor labor didáctica en Arte” atorgat per la revista “Correo del Arte” de Madrid.
Emprà sempre una pedagogia oberta i sense secretismes, permetent la lliure expressió de l’alumne. Fou promotor d’iniciatives i es mogué en la renovació constant sense oblidar el passat i la història de la tècnica i del centre.
Durant el llarg període en que estigué absorbit per la direcció de Llotja delegà en el seu equip la docència, sense deixar-la del tot.
El curs 1996-1997 retornà a la classe d’esmalt des d’on continuà la seva tasca docent en el camp de l’esmalt i havent deixat enrera l’edat de jubilació, seguí impartint lliçons amb entusiasme i reciclant-se constantment, per estima a la Llotja i a l’alumnat.
L’any 2000 se celebraren els “30 anys d’esmalt a Llotja” amb una publicació recull.
En la seva llarga etapa en la direcció de Llotja (1986-1996), destaquem els següents aspectes:
. Promoció exterior de l’escola.
Amb multitud d’activitats de ressò social, l’escola augmentà en prestigi i s’assoliren els nivells de matrícula més alts de la seva història.
Donà continuïtat a l’anomenada “Llotja cultural”, associació de professors, alumnes i exalumnes, promovent i esperonant totes les activitats que permetessin la difusió i divulgació dels oficis d’art dins la societat catalana i a les Setmanes Culturals instaurades pel director Llucià Navarro en els anys vuitanta.
Es fomentaren els contactes i relacions internacionals. L’escola entrà a formar part de programes d’intercanvi d’alumnes i professors d’àmbit europeu (Art Accord, Erasmus, Cursos Transnacionals,…) i equiparada a Europa amb escoles superiors d’art.
La direcció, o comissions, acudiren als congressos i reunions internacionals d’escoles d’art d’Europa (Maastrich 1993, Mulhouse i Venècia 1992, Londres, París, etc.) i en sorgiren moltes oportunitats d’exposició i intercanvi docent.
De sempre a Llotja s’han rebut alumnes foranis (Japó i Sudamèrica especialment). En la seva etapa foren un veritable allau i una bona publicitat per a Catalunya.
. Reivindicació d’oficis minoritaris.
Malgrat l’alumnat ser majoritari (per qüestions de modes i fluctuacions) en els àmbits del disseny, sempre es tractaren per un igual les especialitats minoritàries, quant a representació a l’escola, participacions, difusió, etc. de la forma més equànime possible, dissentint de l’administració que considerava obsolets aquests oficis.
. Incorporació de noves especialitats i tecnologies.
1984. Creació del departament d’orfebreria i joieria, del qual en fou professor els primers anys. Avui una especialitat totalment consolidada a l’escola.
1989-1990. Estudis de laca japonesa (urishi) com a ensenyament no reglat.
1990-1991. Especialitat de “Restauració de béns culturals” (talla de pedra, fusta i paper), avui separada, ampliada, convertida en Escola Superior de la Generalitat de Catalunya, amb professorat originari principalment de Llotja.
Incorporació paulatina de la informàtica en el centre i reciclatge del professorat.
. Conservació del patrimoni.
Interessat i preocupat per la protecció del patrimoni artístic de Catalunya i el llegat cultural que suposen tots els oficis d’art.
S’ocupà de la salvaguarda dels arxius de l’Escola Llotja, de sempre molt descurats per manca de dotacions econòmiques oficials i manca d’interès d’altres direccions.
A la Llotja s’hi conserven documents d’alt interès històric per l’art català, des de la fotocòpia de la matrícula de Pablo R. Picasso i altres documents d’alguns dels millors artistes catalans d’avui.
Sempre reivindicà el deganat de Llotja a Europa com a centre d’ensenyament català i la seva importància dins la formació dels artistes i dissenyadors contemporanis, malgrat no sempre aconseguir el recolzament institucional, però sí el del claustre.
Lluità per la unitat de l’escola, que es veié amenaçada per la divisió i defensà la singularitat i l’alt nivell acadèmic en els seus ensenyaments, fins el punt de proclamar-la en claustre “Escola Superior d’Art i Disseny de Catalunya” i elaborar amb un gran equip de professors un pla d’estudis únic i modèlic (al marge de l’oficialitat) que s’ofertà al Departament d’Ensenyament. El refús institucional fou en aquell moment ferotge, immers en altres interessos polítics gens sensibles a l’art i a la cultura.
El curs 1995-1996 al front del claustre dirigí la lluita reivindicativa d’alumnes i professors de Llotja per aconseguir fer de Llotja l’escola superior de Catalunya, que si bé assolí un ressò social en mitjans de comunicació, fracassà davant les imposicions administratives.
Després d’aquests fets descoratjadors i la imminent i imparable implantació de la LOGSE i reconversió de les escoles en centres d’ensenyament secundari, deixà la direcció de Llotja el juny de 1996 per tornar a la docència.
ACTIVITATS CULTURALS I ARTÍSTIQUES
1969
. Nomenat assessor artístic de l’Institut d’Estudis Nordamericans de Barcelona.
1971
. Creà, amb J. Hurtuna i Modest Rodríguez Cruells, els Salons “Forma i Poema” i una sala d’exposicions a l’Institut d’Estudis Nordamericans de Barcelona.
1973
. Introductor de les Biennals Internacionals de l’Esmalt de Limoges (França) a Barcelona, que significaren una revolució per a l’art de l’esmalt i l’inici de la renovació per a l’esmalt modern a Catalunya.
. Les seves inquietuds culturals i humanístiques el portaren a viatjar i a estudiar idiomes a l’Institut Francès, al Britànic, al d’Estudis Nordamericans i a l’Italià, i a fer-se soci de l’Ateneu Barcelonès, el Cercle Artístic de Sant Lluc, el Cercle Maillol, l’Òmnium Cultural, etc., freqüentant i fent amics entre els intel·lectuals i artistes del moment.
. Membre del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
. Publicà per capítols un curset d’esmalt al “Noticiero Universal”.
1974
. Membre fundador i de la Junta d’AAFAD (Agrupació d’Activitats Artesanes), després d’AAIP (Agrupació d’Activitats d’Investigació Plàstica) en diverses ocasions i posteriorment Soci d’Honor del FAD i membre actiu.
1976
. Exercí de corresponsal de la revista especialitzada “Email-Metal” de París.
1976-1980
. Escriví al Butlletí “L’Esmalt”.
1980
. Tingué una secció fixa a la revista “Batik” sobre l’esmalt.
1982
. Publicà “L’art d’esmaltar”, Ed. Sirocco. Manual tècnic.
1983
. Creador, fundador i president de CIDAE (Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt), associació nacional d’esmaltistes depenent del CICE (Comitè International Createurs en Email) de Limoges (França). En fou vicepresident des de 1982 fins la seva desaparició el 1994. Des d’aquesta associació vinculada a la Llotja, on hi tenia la seu, es dugueren a terme infinitat d’activitats (cursets, conferències, seminaris, exposicions,…) i s’assoliren importantíssims objectius per a l’art de l’esmalt, que han portat vinculat el nom de Llotja com a escola d’arts i oficis arreu del món.
1985
. Creació de les exposicions “Biennals Nacionals de l’Art de l’Esmalt”, celebrades a Salou, Tarragona, en vigència fins avui.
. Comissari de l’exposició “Esmalts Escola de Barcelona” organitzada al Museu de les Arts Decoratives, llavors al Palau de la Virreina, des del Departament d’Esmalt de Llotja, fita molt important com a primera recopilació i reivindicació de l’esmalt català.
. Creació dels Salons de Tardor de l’esmalt a la Galeria Foga-2 de Barcelona, amb continuïtat durant deu anys.
1987
. Col·laborà amb TERMCAT en el programa de normalització de la terminologia catalana (vocabulari oficis d’art) i escrigué les entrades d’esmaltadors a la Gran Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
1988
. Creació de la revista “L’esmalt” de periodicitat trimestral, editada per CIDAE, que succeí el modest butlletí “L’esmalt”, que se segueix publicant i enviant a subscriptors d’arreu del món i forma part de biblioteques tan importants com la del Victoria&Albert Museum de Londres, les d’art i d’arqueologia del Musée de l’Horlogerie et l’Emaillerie de Ginebra (Suïssa), del Museu Municipal i de la Biblioteca Multimèdia de Limoges o la Biblioteca de l'”Union des Arts Decoratifs” de París (França), entre d’altres.
1989
. Reconversió de les Biennals Nacionals en exposicions internacionals d’esmalt, avui denominades “El món de l’esmalt”. Són actualment els certàmens de més categoria de l’Estat espanyol, consolidats internacionalment com dels més prestigiosos i d’alt nivell dins el sector de l’esmalt.
. També des de CIDAE s’instituí el Premi Emison d’esmalt.
. Programació de diverses exposicions en col·laboració amb el Centre Català d’Artesania de la Generalitat de Catalunya, nacionals i internacionals.
1989
. Publicà “La Miniatura”, CIDAE, Barcelona.
1990
. Reedició revisada de “L’art d’esmaltar”, Ed. Sirocco, Barcelona. (En castellà).
1991
. En col·laboració amb l’Ajuntament de Salou, seu de les exposicions internacionals d’esmalt, aconseguí la creació del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (MECS), després de diversos intents fracassats de crear-lo a Barcelona. Fou director d’aquest museu municipal, que en aquell temps es renovà i amplià el seu fons fins ocupar tres plantes de l’antiga torre vella de vigia del segle XVI.
. Representà l’Estat espanyol al Congrés Internacional d’Esmalt de Moscou (Museu de les Arts Decoratives, en el qual té obra). Conferències i màster class a la Universitat d’Ueno a Tòquio.
1992
. El Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou rep el Premi ACCA 1992.
1993
. III Premi al “treball artístic i tècnic” a l'”Exposició Internacional d’Esmalt Artístic”, Museu de les Arts Decoratives, Moscou, Rússia.
. Col·lectiva “11a Fira del Dibuix”, Galeria Roglan, Barcelona.
. Col·lectiva “100 obres d’artistes contemporanis”, Sala Caja Madrid, Barcelona.
. “International Exhibition of Enameling Art”, Tòquio, Japó.
. “10º Encuentro Nacional e Internacional de Esmalte”, Viña del Mar, Xile.
. Organització “4t Premi Emison Internacional d’esmalt”, Barcelona.
. Curset a la Escuela de Artes Plásticas y Diseño d’Almeria.
. Curset a l’Escola Casa Masferrer, Vic.
. “Master Class” a Buenos Aires, Argentina.
. Jurat de la “13a Mostra d’Arts Plàstiques per a Joves”, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
. Viatges a Maastricht i Aquisgra.
. Membre representant d'”Art Accord Espanya” a Europa.
1994
. Exposició personal “Retrospectiva anys 70”, Caja Madrid, Barcelona.
. Exposició itinerant “Andreu Vilasís y su escuela”, Caixes de Salamanca i Sòria, Salamanca-Palència-Valladolid.
. Col·lectiva “Contemporary American, Canadian and European Enamelist”, Kent University Art Gallery, Kent, Ohio, EUA.
. Col·lectiva “VII Salón Internacional de Esmalte”, Jardines de Tokyo, Buenos Aires, Argentina.
. Col·lectiva “X Encuentro Nacional e Internacional de Esmalte”, Viña del Mar, Xile.
. “VI Premi especial Francesc Galí”, Palamós, per la tasca més meritòria a les activitats plàstiques i la seva difusió.
. “1ere. Rencontre International de l’Email à Morez”, Comitè Internacional per a la recuperació de l’ensenyament de l’esmalt a França i Suïssa, Morez, França.
1995
. Convidat al Congrés Internacional d’Esmalt d’EUA a Hampton (Virgínia) amb una ponència sobre l’ensenyament a Catalunya.
. Col·lectiva “XIII Fira del Dibuix”, Sala Roglan, Barcelona.
. Membre del jurat internacional de “Email International-3”, Kunstverein Coburg, Alemanya.
. Col·lectiva “Enamelling”, Galerie Hock-Grässling, Wolnzach, Alemanya.
. Ponent invitat al “Vth International Conference on Enamels”, The Enamelist Society, Hampton, EUA.
. Col·lectiva “95′ International Enamelling Exhibition”, Ueno Royal Museum, Tòquio, Japó.
. Col·lectiva “L’Atelier International d’Emaux de Kecskemét”, Poitiers, França.
. Col·lectiva “2ème. Rencontre International de l’Email à Morez”, Bijoux contemporains, Morez, França.
. Conferència “L’émail à travers le temps et l’espace”, Diaporama, Place du Concorde, Morez, França.
. Conferència “L’art de l’émail”, Université Ouverte, Lons-le-Sonier, França.
. Conferència “L’arte dello smalto”, Scuola Statale d’Arte, Spoleto, Itàlia.
. Col·lectiva “Centenari del Cercle Artístic de Sant Lluc”, Sala Eixampla, Barcelona.
. Conferència “L’insegnamento dei mestiere d’arte”, Istituto Statale d’Arte, Imperia, Itàlia.
. Invitat d’honor exposició “Les Artistes Limousins”, 46 Salon, Pavillon du Verdurier, Limoges, França.
. Obra adquirida per “The Enamelist Society Museum”, Cold Spring, Kentucky, EUA.
. Exposició individual d’esmalt i dibuix, Galeria Foga-2, Barcelona.
1996
. Conferència “Robert Barriot, émailleur”, Hôtel de Lyon Métropole, Lió, França.
. Viatge a Londres i Birmingham, Anglaterra.
. Conferència “El maravilloso arte del esmalte”, Madrid.
. Viatge a Rennes i Mont Saint Michel, França.
. Viatge a Japó, per ser jurat a la “International Exhibition Enamelling Art in Japan”. Conferència i màster class sobre la “Grisalla en esmalt”.
Escrigué a la secció fixa sobre l’esmalt a la publicació “Revistart”, Barcelona.
1997
. Fundació i codirecció amb Núria López Ribalta de “Foc Gallery” a Barcelona, galeria d’art i centre permanent de l’esmalt, donant continuïtat a l’anterior galeria “Foga-2”, que havia aconseguit els Salons de Tardor de l’Esmalt. Promociona l’art català i dóna a conèixer a Barcelona artistes internacionals amb exposicions temporals i un fons permanent.
1998
. Convidat a la Trobada Internacional d’Escoles d’Art a Sant Petersburg.
2005
. Exposició “Esmalts Llotja 2005. Homenatge al professor Andreu Vilasís”, Centre Català d’Artesania, Barcelona.
. Conferència “L’art de l’orfebreria”, Museu Episcopal de Vic, Vic.
2007
. Exposició individual, Sala Rovira, Barcelona.
. Gran Premi a la “Segona Biennal Internacional de l’art de l’esmalt”, Vilnius, Lituània.
2008
. Premi Kiyomizu Sannenzaka Museum a la “21a exposició internacional de l’esmalt”, Tòquio, Japó.
. Viatge a França.
2009
. Associat a l’ICOM (International Council of Museums.Enamel on Metal Conservation Network).
BIBLIOGRAFIA
Ultra els nombrosos articles i escrits sobre la seva obra per les participacions i exposicions artístiques, es pot trobar informació detallada a:
. Gran Enciclopèdia Catalana.
. Diccionari Ràfols.
. López Ribalta, Núria: “Andreu Vilasís o l’art de l’esmalt”, Repro Disseny, Barcelona, 1991.
. “30 anys d’esmalt a Llotja”, catàleg, Escola Llotja, Barcelona, 2000.
. VVAA: “Escuela Gratuita de Diseño 1775. Escola d’Art 2000”, Escola Llotja, Barcelona, 2002.