(Barcelona, 1934-2019).
Pintora i gravadora.
Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista. Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage. Tot i el fort vessant no figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort.
Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie “Ex vots” (1964) retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent.
Cofundadora el 1962 del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i del Cicle d’Art d’Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats des del 1964 MAN (Mostra d’Art Nou), fou una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d’Art Actual i ha exposat sovint a França i Itàlia (on el 1968 rebé el diploma d’honor de la II Annuale Italiana d’Arte Grafica 1968 d’Ancona).
Va ser fundadora del “Ciclo de Arte de Hoy” (1962). Enfront de l’abstracció informal dominant al seu temps, creà un món personal, misteriós i inquietant, d’arrel surrealista i mirada pop des de la perspectiva de gènere, reivindicació en la qual ha estat pionera de la seva generació.
Destaquen també les sèries de maniquins manipulats “Eroticones” (1968) i “Electrotèrmiques” (1978), la instal·lació “L’hi van portar enganyat” (1971), els “Tríptics del demà” (1986), les instal·lacions “Cub” (1996), “Sempre igual” (2002), “Les presons d’Amèlia” (2007) i la col·lecció “Amèlia, peu à peu” (2011), a més de participar en exposicions col·lectives.
El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura atorgat pel CoNCA.
Elegida acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 2016, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, i M. Rosa Vives i Piqué.