Milà i Sagnier, Miguel

. 1931. Neix a Barcelona el 7 de febrer en el si d’una família nombrosa. És el vuitè de nou germans.
. 1948. Ingressa a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
. 1950. Comença a treballar a l’estudi del seu germà Alfons i de Federico Correa, ambdós arquitectes.
. 1951. Abandona els estudis d’arquitectura.
. 1956. Realitza el seu primer encàrrec com a interiorista a casa de la seva tia Núria.
. 1958. Estableix el seu propi estudi de disseny. Funda l’empresa Tramo (irònic acrònim de ‘Treballs Molestos’) per a la fabricació de llums juntament amb dos amics, els arquitectes F. Ribas Barangé i E. Pérez Ullibarri, en un pis del carrer Cristina núm. 1, proper a la Via Laietana de Barcelona.
. 1960. S’incorpora a l’ADI FAD, que s’havia constituït aquell mateix any, aconsellat pel seu amic Manuel Cases.
Guanya un segon premi al concurs convocat per l’empresa H-Muebles amb una butaca desmontable fabricada en tub de ferro i cuir negre. El primer premi fou per a Rafael Moneo i un altre segon premi recaigué en Jesús de la Sota. El jurat d’aquest concurs estava constituït per Coderch, Vázquez Molezun, Sainz de Oiza, Juan Huarte i Gregorio Vicente.
Comença la tasca pedagògica com a professor de disseny industrial a l’Escola Elisava, on impartirà classes fins 1970.
S’incorpora com a dissenyador a l’empresa Gres, que inicialment ocupava un pis de la Rambla Catalunya.
. 1961. Assisteix a Venècia al II Congrés-Assemblea de l’ICSID (International Council of Societies of Industrial Design). Aquest organisme s’havia constituït a París el 1957.
En col·laboració amb Rafael Marquina dissenya l’estand de l’ADI FAD a “Hogarotel 1”, on es concedeixen els premis DELTA en la seva primera edició, guanyant un Delta d’Or pel llum de peu conegut com TMC (Tram Mòbil Cromat). Unes altres dues peces seves, un tester que produia l’empresa Lago, SL i una butaca són seleccionades per al Premi ADI FAD.
Realitza el disseny del muntatge de l’exposició de Cristina Merchán al Saló del Tinell de Barcelona.
. 1962. El llum de peu TMM (Tram Mòbil de Fusta que produeix Maenfro-Tramo, SA) rep el Premi de la Crítica ADI FAD.
Instala el seu estudi de disseny al carrer Freixa, núm. 32.
. 1963. Assisteix a París al III Congrés-Assemblea de l’ICSID.
Trasllada el seu estudi a Joan Sebastià Bach núm. 7, al costat de la recent inaugurada botiga de Gres.
Rep el Delta d’Or ADI FAD per un cub de gel (Gres, SA). El jurat d’aquesta edició era per primera vegada internacional, i estava format per Enrico Peressuti, Ilmari Tapiovaara i Oriol Bohigas.
. 1964. És membre de la Junta de l’ADI FAD fins 1967.
Delta d’Or ADI FAD: Llum Max Bill (Tram).
. 1965. Publica a la revista “Quaderns d’Arquitectura” un article que porta per títol “Sobre lámparas” que es convertirà en un referent històric en torn al moble espanyol.
Delta d’Or ADI FAD: Llum Globus (Polinax).
Delta de Plata ADI FAD: Pinces de gel (Gres, SA).
. 1966. Delta de Plata ADI FAD: Tester interiors (conjuntament amb André Ricard) (Arce).
Premi de la Crítica Ex-Aequo: Taula de joc (Gres, SA).
. 1967. Trasllada el seu estudi a Esplugues de Llobregat, al carrer Somatens, núm. 40.
Assisteix a Montreal (Canadà) al V Congrés-Assemblea de l’ICSID.
Participa a les ‘Converses sobre disseny industrial’ que tenen lloc al Col·legi d’Arquitectes de València.
Delta de Plata ADI FAD i Premi de la Crítica: Farola enllumenat públic BM (conjuntament amb J. Bonet) (Polinax).
. 1968. Durant els mesos d’abril i maig té lloc una exposició dedicada als seus dissenys a la Galeria AS (Provença, 273) de Barcelona.
S’inauguren les noves oficines de l’ADI FAD al carrer Brusi, núm. 39, decorades per ell i Julio Schmid.
Ocupa el càrrec de tresorer de l’ADI FAD.
Participa a la 3a Biennal de Disseny Industrial que se celebra a Ljubljana (Yugoslàvia). Assisteix a la conferència d’Aspen (Colorado, EUA).
Delta d’Or ADI FAD: Peu suport de taula (Gres, SA).
. 1969. Assisteix a Londres al VI Congrés-Assemblea de l’ICSID.
Delta de Plata ADI FAD: Taula en poliéster per a exteriors Adriana (Gres, SA).
. 1970. Assisteix a París al III Congrés-Assemblea de l’ICSID.
Membre del Jurat del Premi Delta FAD i del primer concurs de disseny per a estudiants que també concedeix l’ADI FAD.
. 1971. Jurat del premi Formes-71 de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona.
. Assisteix a Eivissa al VII Congrés-Assemblea de l’ICSID.
. 1972. Professor de l’Escola Eina.
. 1973. Assisteix a Kioto (Japó) al VIII Congrés-Assemblea de l’ICSID.
. 1974. És nomenat president de l’ADI FAD, càrrec que exerceix fins el 1975.
Jurat del 4t Concurs de Disseny Industrial convocat per la Fira Monogràfica de la Ceràmica, el Vidre i els Elements Decoratius de València i del premi Skai de la firma Aiscondel.
Rep la Medalla FAD 1974 de mans d’Antoni de Moragas juntament amb el crític d’art Alexandre Cirici i els arquitectes Federico Correa i Vicenç Bonet.
La revista ‘Hogares Modernos’, núm. 95, dedica un ampli article monogràfic (“dossier”) a la seva obra (text de Daniel Giralt-Miracle).
. 1975. Assisteix a Moscou al Congrés de l’CSID.
És membre del jurat dels premis Delta ADI FAD en la seva edició de 1975 juntament amb Cristian Cirici, Hans Hollein i Alessandro Mendici.
. 1977. Assisteix a Dublín al Congrés de l’ICSID.
Realitza el disseny de l’exposició dedicada al Dr. Robert per promocionar la reconstrucció del monument dedicat a l’antic alcalde de Barcelona.
Delta d’Or ADI FAD i Premi de la Crítica: Llar de foc A-14 (DAE, SA).
. 1978. Membre del Jurat del Premi Eina.
Juntament amb André Ricard, assisteix com a delegat de l’ADI FAD al congrés de l’ICSID a Dublín.
. 1980. Inicia els treballs de remodelació de la senyalització i l’interiorisme de l’Hospital Clínic, que es perllongaran fins 1984.
Realitza el disseny de l’exposició “Tàpies, els anys 80″ al Saló del Tinell de Barcelona.
. 1981. Menció ADI FAD: Llum de peu AL-2 (Garcia Garay).
. 1983. Jurat de la Medalla ADI que premia els treballs escolars.
Als locals de BD Edicions de Disseny té lloc la presentació del redisseny del llum TMC, que s’ha convertit amb els anys en tot un clàssic. Amb ocasió de la presentació, Federico Correa pronuncia una conferència.
Inicia la col·laboració amb l’empresa TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) que culminarà amb la presentació d’una nova unitat de metro per a la Ciutat Comtal el 1986.
Disseny de l'”Exposició Antològica de Salvador Dalí” al Museu d’Art Contemporani de Madrid per al Ministeri de Cultura.
. 1984. Novament és nomenat president de l’ADI FAD (1984-1985).
Interiorisme de les oficines de l’empresa d’Antonio Puig, SA, a Madrid.
Dissenya diversos expositors per als museus municipals de Barcelona.
. 1985. Remodelació de la fàbrica, oficina tècnica i laboratori de l’empresa Antonio Puig a Barcelona.
Realitza el projecte de muntatge, juntament amb Pedro Azara, Manuel Arenas, Aurelio Santos, Lelis Marqués i Juan Milá, de l’exposició “Diseño España” que té lloc a Brussel·les dins “Europealia 85”. Aquesta mostra fou una de les primeres en presentar el disseny espanyol a Europa.
Dissenya l’exposició “Barcelona-París-New York” al Palau Robert de Barcelona per a la Generalitat de Catalunya.
. 1986. Realitza el disseny de l’exposició monogràfica d’Albert Ràfols-Casamada a la Fundació Miró de Barcelona.
Rep el Delta 25 anys: Llum de peu TMC (Polinax).
Li encarreguen l’interiorisme de les sales de premsa i protocol del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid.
. 1987. Se li concedeix el Premi Nacional de Disseny en la seva primera edició, juntament amb André Ricard i l’empresa de mobiliari Casas.
. 1988. Rep el Premi Apecmo en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional.
. 1991. Selecció ADI FAD: Aixetes Hydra (Supergrif) i Banc Montserrat (DAE, SA).
. 1992. Realitza l’interiorisme del restaurant i les oficines del Pavelló de Catalunya a l’Expo de Sevilla.
Selecció ADI FAD: Llum Anella (DAE, SA).
. 1993. És condecorat amb la Creu de Sant Jordi que li concedeix la Generalitat de Catalunya.
Duu a terme un Taller d’Art Actual al Cercle de Belles Arts de Madrid patrocinat per la revista ‘Nuevo Estilo’.
. 1994. La seva maneta per porta en acer inoxidable per a FSB d’Alemanya rep el Premi Industrial Forum Design d’Hannover.
. 1995. Dins el marc de la 3a edició de la Primavera del Disseny se li dedica una exposició homenatge a la tenda Manbar. A la inauguració d’aquesta mostra Oriol Bohigas glossà la seva trajectòria professional. Poc després, aquesta mateixa mostra és exhibida a Saragossa.
Delta de Plata: Banc urbà Viceversa (Santa & Cole Edicions de Disseny, SA).
Selecció ADI FAD: Llum Diana dissenyada en col·laboració amb Alfons Milà i Federico Correa (Santa & Cole Edicions de Disseny, SA) i el Banc Neoromàntic (Santa & Cole Edicions de Disseny, SA).
. 1996. S’inaugura a Alacant una exposició monogràfica dedicada a les seves creacions.
Participa com a conferenciant als cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
. 1997. Selecció ADI FAD: Chaise longue Letargo (Sancal).
. 1998. Participa a l’exposició ‘Disseny Industrial a Espanya’ al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia.
. 1999. Realitza l’interiorisme del pis d’època de la Casa Milà de Gaudí per encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya.
. 2001. José Corredor-Matheos (text) i Albert Ràfols-Casamada (pròleg) escriuen la primera monografia sobre la seva obra (publicada per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Edicions UPC de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’empresa Santa & Cole Edicions de Disseny, SA).
. 2003. Nou mobiliari (banc, font i vorada de parterre) per a la reforma del jardí públic del Palau Robert de Barcelona (paisatgista: Beth Figueras).
Delta de Plata: Banc Neolineal (Santa & Cole Edicions de Disseny, SA).
Projecta l’estand de l’empresa DuPont Corian per a la Fira Construmat a Barcelona.
Exposició antològica al Palau Robert de Barcelona, dins el marc de l’Any del Disseny 2003.
. 2007. S’inaugurà al Blanquerna Centre Cultural de Madrid l’exposició retrospectiva “Miguel Milá. La saviesa de viure”.
. 2008. Guanya a Torí el premi “Il Compasso d’Oro” a tota la seva carrera.
. 2010. Premi Nacional de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria professional i artística.
. 2024. Mor a Esplugues de Llobregat el 13 d’agost.