Girona, 23 d’abril de 1976.
Va cursar la llicenciatura en Història a la Universitat de Girona (1994-1998); durant el darrer curs va ser beneficiari d’una “Beca-colaboración” del Ministerio de Educación y Ciencia i, al final dels seus estudis, obtingué de la mateixa institució el “Primer Premio Nacional de Fin de Carrera” (llicenciatura en Història). Durant la llicenciatura cursà diverses assignatures del Batxillerat en Ciències Religioses impartit a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Entre 1999 i 2002 va gaudir d’una beca predoctoral (Formació del Personal Investigador) atorgada per la Generalitat de Catalunya; l’any 2000 va obtenir la Suficiència Investigadora amb una tesina sobre la Congregació dels Dolors de Besalú al s. XVIII. Al terme de la beca FPI continuà vinculat a l’àrea d’Arqueologia de la UdG, en el marc de la qual codirigí diferents excavacions arqueològiques i se li encarregà activitat docent de manera intermitent. Entre 2003 i 2006 també va ser contractat per l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG (antecessor de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) per a la coordinació de diversos plans de gestió patrimonial i altres activitats de recerca, inventari i difusió del patrimoni. Paral·lelament treballà en la gestió dels serveis culturals a la catedral de Girona (2004-2008) i en l’inventari del patrimoni històrico-artístic del Bisbat de Girona (2006-2008). L’any 2007 va ingressar a la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’IEC, de la qual és actualment secretari, i a la junta directiva de l’Association Culturelle de Cuixà, així com al comitè científic de les “Journées Romanes de Sant Miquel de Cuixà” i al consell editor de la seva revista, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”. També va intervenir, aquell any, en la constitució del projecte “Catalonia Sacra” de les diòcesis catòliques amb seu a Catalunya, orientat a la dinamització del patrimoni eclesiàstic català, en el qual continua participant actualment com a membre de l’equip de continguts i formació. L’any 2008 va defensar la seva tesi doctoral, dedicada als precedents antics i medievals de la catedral de Girona, mereixedora del Premi Josep Pijoan d’Història de les Arts, concedit per l’IEC en el marc del LXXIX Cartell dels Premis Sant Jordi (2010); el mateix any va guanyar el concurs per a una plaça de conservador al Museu Episcopal de Vic, que és des de llavors el seu lloc de treball.
Al MEV, a banda de la direcció i elaboració de la recerca bàsica sobre les col·leccions (plasmada, entre altres, en la direcció editorial de la revista “Quaderns del Museu Episcopal de Vic” d’ençà de 2008 i en alguns dels articles que hi ha publicat), ha estat comissari de diverses exposicions dedicades a diferents obres o a aspectes generals o contextuals de l’art medieval: “Facies Fidei. Expressions artístiques de la Fe cristiana a Catalunya”, 12/04-27/10/2013; “Viatjar a l’Edat Mitjana” (juntament amb Michel Huyhn i Benedetta Chiesi), al Musée de Cluny-Musée National du Moyen Âge, París, 22/10/2014-23/02/2015, al Museo Nazionale del Bargello, Florència, 20/03-21/06/2015, i al Museu Episcopal de Vic, 24/10/2015-14/02/2016; “El tresor ocult. La Creu de Sant Joan de les Abadesses” (juntament amb Judit Verdaguer), 28/10/2017-10/04-2018; “Oliba episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic”, 27/10/2018-10/02/2019; “El luxe dels ivoris romànics” (juntament amb Judit Verdaguer), 22/03/2019-07/07-2019; “Nord & Sud. Art Medieval de Noruega i Catalunya” (juntament amb Justin Kroesen i Micha Leeflang), al Museum Catharijneconvent, Utrecht, 24/10/2019-26/01/2020, i al Museu Episcopal de Vic, 15/02-17/05/2020; i “Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV” (juntament amb Judit Verdaguer), 29/03-17/12/2023. La segona, tercera, quarta i sisena d’aquestes mostres van anar acompanyades de catàlegs raonats, que van ser coordinats per ell en termes absoluts o bé pel que fa a les versions catalanes corresponents. Fora del museu ha estat comissari de les exposicions “Girona Carolíngia” (juntament amb Jordi Sagrera), al Museu d’Història de la Ciutat de Girona, juliol-setembre de 2002; “La Catedral i la Ciutat” (juntament amb Sandrine Victor), al Museu d’Història de la Ciutat de Girona, setembre-novembre de 2003; “Girona Medieval” (juntament amb Jordi Sagrera) al Museu d’Història de la Ciutat de Girona, octubre 2013-març 2014; “Temps del Romànic. Art, vida i consciència” (juntament amb Sílvia Bravo), organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, al Palau Robert de Barcelona, 08/09/2014-18/01/2015, i posteriorment itinerant a Girona, Tarragona, Lleida, La Seu d’Urgell, Vic, Manresa i Ripoll; i “Alba. Més de 400 anys d’indumentària litúrgica a l’Església de Solsona” (juntament amb Cristina Sanjust), al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 1/09/2018-28/02/2019. Quan d’aquestes mostres n’han aparegut catàlegs o llibres, n’ha redactat els textos i fitxes corresponents.
Com exemplifiquen les exposicions que ha comissariat, l’entrada al MEV va representar la reorientació definitiva de la seva activitat investigadora cap a l’estudi de l’art medieval català, d’entrada a partir de les línies esbossades a la seva tesi doctoral. Així, una de les seves especialitzacions és la relació entre arquitectura i litúrgia a Catalunya durant l’edat mitjana central (segles X-XII), matèria que ha atacat a partir de diferents estudis monogràfics (catedrals romàniques de Girona, Vic, Tarragona, Urgell i Barcelona; monestirs de Ripoll i Cuixà), que ja ha ordenat en algunes síntesis («Romanesque Cathedrals in Catalonia as Liturgical Systems. A Functional and Symbolical Approach to the Cathedrals of Vic, Girona and Tarragona (Eleventh-Fourteenth centuries)», dins G. Boto, J. Kroesen ed., “Cathedrals in Mediterranean Europe (11th-12th centuries). Ritual Stages and Sceneries”, Turnhout: Brepols, 2016, p. 223-241; «”Lauda Iherusalem Dominum”. Liturgie stationnale et familles d’églises en Catalogne, XIe-XIVe siècles», dins “Quaestiones Medii Aevii Novae”, 20, 2015, p. 333-367) i a la qual espera poder dedicar un volum comprensiu. Dins d’aquesta línia de treball ha col·laborat des de 2008 en els diversos projectes de recerca finançats pel Ministerio de Educación y Ciencia (i denominacions posteriors equivalents) sol·licitats i obtinguts per l’equip de recerca TEMPLA Taller d’Estudis Medievals: Programes, Litúrgia i Arquitectura, del qual és membre fundador.
També s’ha ocupat de l’estudi del mobiliari litúrgic romànic i gòtic, a través de diferents treballs relacionats amb la col·lecció del MEV i dedicats, entre altres, a les imatges de la Mare de Déu (“La imagen en el altar. Reflexiones sobre localización, propiedades y utilidades de la imagen esculpida a partir de ejemplos catalanes del medioevo”, dins “Codex Aquilarensis”, 28, 2012, p. 75-94; “Les lieux de la Vierge. Notes de topoliturgie mariale en Catalogne”, dins M.-P. Subes (dir.), “Vierges à l’Enfant médiévales de Catalogne: mises en perspective”, Perpinyà: PUP, 2013, p. 39-69), a les Veròniques de Crist i de Maria («From Holy Images to Liturgical Devices. Models, Objects and Rituals around the Veronicae of Christ and Mary in the Crown of Aragon (1300-1550)», dins “Convivium supplementum 2. The European Fame of the Roman Veronica in the Middle Ages”, Turnhout: Brepols, 2017, p. 194-217), a l’orfebreria d’altar romànica («Faithful Crosses. On the Survival of an Early Type of Goldsmith’s Cross in Late Medieval Catalonia», dins “Convivium VIII/1. Objects Beyond the Senses. Studies in Honor of Herbert L. Kessler”, Turnhout: Brepols, 2021, p. 143-165; «La creu d’or romànica de la seu de Girona», dins “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, LXII, 2021, p. 81-110; «Modelli, immagini e concorrenza intorno all’altare. L’arredo liturgico aureo della cattedrale di Girona nella prima metà dell’XI secolo», dins “Minima medievalia”, 6, 2021, p. 530-543) o a les taules pintades per al recobriment de l’altar romànic i del primer gòtic «”Circumdabo altare tuum Domine”. Conjuntos de antipendios y laterales de altar pintados en Catalunya, siglos XII-XIV», dins “Codex Aqvilarensis”, 38, 2022, p. 89-116; juntament amb J. Kroesen, «A Matter of Survival. On the Norwegian-Catalan Parallel in High Medieval Art», dins “Hortus Artium Medievalium”, 27, 2021 (2023), p. 707-718). No estrictament vinculats a les arts de l’altar, però sí a les connexions entre art romànic i litúrgia, es poden destacar entre altres els seus treballs sobre la portalada de Ripoll (edició de les actes del simposi “La portalada de Ripoll. Creació, conservació, recuperació”, Roma: Viella, 2018; «Mémoire, liturgie, narration: des enjeux de la liminarité au portail de Ripoll», dins L. Terrier Aliferis ed., “Splendeurs liminaires. La sculpture monumentale des portails ibériques à l’aube du gothique”, Université de Neuchâtel, en premsa) o sobre relíquies i lipsanoteques («Un conjunt de relíquies del segle X a Santa Maria de Ripoll i Santa Maria de Girona», dins “Miscel·lània Litúrgica Catalana”, XXIX, 2021, p. 117-155; «Lipsanothèques, reliques et autels en Catalogne romane», dins R. M. Dessì, D. Méhu ed., “Images, signes et paroles dans l’Occident médiéval (Collection des Études Médiévales de Nice, 21)”, Turnhout: Brepols, 2022, p. 13-40).
Ha editat i estudiat també diferents fons litúrgiques o afins de la Catalunya medieval, completes o fragmentàries, en solitari o en col·laboració amb Miquel dels Sants Gros, publicades de manera pràcticament exclusiva en diferents volums de la revista “Miscel·lània Litúrgica Catalana”, òrgan d’expressió científica de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics de la qual és membre.
Finalment, una altra de les seves línies de recerca és la història de la museologia i de la museografia catalanes. En relació amb l’estudi del MEV, ha publicat treballs sobre la trajectòria dels seus conservadors Josep Gudiol i Eduard Junyent (“Gudiol a Roma: de l’anima antica a l’Arqueologia Sagrada”, dins “Quaderns del Museu Episcopal de Vic”, VII, 2014, p. 9-26; “Com creix una col·lecció episcopal: els primers deu anys de vida del MEV (1889-1900)”, dins “II Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. La formació de col·leccions diocesanes a Catalunya”, Lleida, 2017, p. 89-114; “Eduard Junyent: del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana al Museu Episcopal de Vic”, dins “IV Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. Capellans erudits”, Solsona, 2018, p. 129-150; «Eduard Junyent, museòleg», dins “Eduard Junyent i Subirà (Vic, 1901-1978)”, Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2020, p. 139-173; «El Museu Episcopal de Vic i el Dr. Eduard Junyent durant el primer franquisme (1939-1949)», dins “V Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. Els museus diocesans i el patrimoni de l’Església catalana durant el franquisme”, Tarragona, 2021, p. 69-84). En un sentit més general, des de 2013 ha coordinat, juntament amb Alberto Velasco, les “Jornades sobre Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya”, realitzades en sis edicions fins avui (Vic 2013, Lleida 2014, Girona 2015, Solsona 2016, Tarragona 2017, Barcelona 2019), així com, també amb Velasco, l’edició de les actes de les cinc primeres aparegudes per ara.
A banda de la tasca com a conservador del MEV, ha continuat la seva activitat docent. Des del curs 2019-2020 ensenya art medieval català dins l’assignatura d’Art medieval hispà (grau d’Història de l’Art) a la Universitat de Girona, en qualitat de professor associat. Anteriorment hi havia impartit també, en la mateixa condició i de manera intermitent, les assignatures d’Arqueologia, Història Antiga, Art i Arqueologia de l’Antiguitat Tardana i Mètodes i Tècniques per a la Investigació històrica (epigrafia, numismàtica, ceramologia, etnoarqueologia) (llicenciatura en Història), així com les de Patrimoni Cultural (grau en Turisme) i altres mòduls en diferents màsters (Turisme Cultural, Diversitat Religiosa, Recerca en Humanitats). Des del curs 2016-2017 imparteix l’assignatura d’Art Cristià Medieval al grau d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes de la Facultat Antoni Gaudí (Ateneu Universitari Sant Pacià, Barcelona), en qualitat d’encarregat de curs, on ha coordinat també l’assignatura de Màster sobre l’Art romànic en el context europeu; a més, a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, integrat al mateix Ateneu, hi va impartir el curs 2014-2015 una assignatura sobre història dels espais litúrgics cristians. Des de 2013 és també professor estable a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, on imparteix les assignatures d’Arqueologia cristiana, Art medieval i Art i Patrimoni al Bisbat de Vic; des de 2015 n’és el director.
Es pot consultar una descripció breu de la seva trajectòria al “Diccionari d’Historiadors de l’Art català, valencià i balear” (https://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=93) i llistes, per bé que no exhaustives, de les seves publicacions individuals i col·lectives a les bases de dades RI-OPAC (http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/autoren.php?name=Sureda+Jubany%2C+Marc) i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1182131).
Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 17 de maig de 2023, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Hugas, Josep Bracons i Clapés, Mireia Freixa i Serra, Alberto Velasco i Gonzàlez, i Pilar Vélez i Vicente.