La procedènci és desconeguda per bé que probablement és un treball fet per participar en un concurs d’una pensió a Roma o bé un treball enviat des d’allà per algun pensionat.
Quant a temàtica, s’hi distingeixen dues parts separades per unes figures centrals. A l’esquerra apareixen tots els personatges vestits, i entre ells s’identifica Moisès amb les taules de la llei i als peus, en primer terme, la figura al.legòrica d’un riu a la manera d’un home vell amb barba assegut i recolzat en una gerra d’on brolla l’aigua.
Els personatges del grup de la dreta, alguns homes, d’altres centaures, van nus i semblen marxar espaordits. El tema central representa l’escena d’Ester davant del rei persa Assuer, amb qui ella s’esposà i el qual s’havia mostrat tolerant envers els hebreus.
Amb tot el tema no està molt clar i es pensa que podria representar l’escena del poble d’Israel auxiliat en el desert.
Podria tractar-se d’una obra d’Antonio Capellani que aquest va realitzar cap al 1812, ja que el 1812 va enviar-lo a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid per obtenir el títol d’acadèmic de mèrit.
Al taller d’emmotllats de l’Acadèmia de San Fernando s’hi conserva un relleu amb aquest tema, igual que el de Barcelona, no catalogat per Azcue 1994 i que deu ser l’enviat per Capellani a Madrid.