Nu femení

Inscripcions: Al marc, en cartel•la, amb llapis: “104”. Al dors del marc, en etiqueta de l’Acadèmia, amb tinta: “N.a. no le tuvo/ N.m. 104/ Desnudo de mujer/ Por Marti y Alsina”.
Procedència: Ha de tractar-se de l’obra de Martí i Alsina donada a l’Acadèmia per Emili Arnús, acceptada a la Junta General del 19 de gener de 1902.
Data ingrés: Gener de 1902 (?)
Restauracions: Restaurat pel taller Balaguer i Grau el 1999.
Exposicions: Pamplona-Vitoria-Bilbao-Madrid, RACBASJ. Exposición antológica de pintura, 2000, núm. 48.
Observacions:Deu tractar-se de l’obra de Martí i Alsina donada a l’Acadèmia per Emili Arnús, que va ingressar en la Junta General del 19 de gener del 1902. Encara que l’obra no està signada, i a part que la seva relació estilística amb Martí i Alsina sigui molt clara, al catàleg del 1913 consta inequívocament com obra seva. El marc d’aquesta obra va estar durant molts anys col·locat al Retrat de Felip Bertran d’Amat (inv. 185), de Fèlix Mestres, fins que a una restauració recent se’l va restituir.
Ramon Martí Alsina va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona, d’on es va convertir en professor d’aritmètica i geometria l’any 1852, i de dibuix de figura el 1854. Va viatjar a Paris en diverses ocasions i va coneixer les obres de Courbet, la qual cosa fou decisiva per a la formació del seu estil, de gran realisme tant formal com a temàtic. Va centrar la seva producció pictòrica fonamentalment al paisatge i al retrat, encara que també va realitzar pintura costumista. Va obtenir diverses medalles en Exposicions Nacionals de Madrid. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Jordi, encara que va dimitir anys després per qüestions polítiques. Així mateix, la seva militància amb les idees liberals i republicanes el van fer abandonar la seva càtedra a la Llotja l’any 1870, plaça que el fou retornada el 1873 per la Primera República. La seva labor docent fou d’una importància decisiva per al futur artístic català, doncs va inculcar el seu espírit progressista a artistes de la talla de Vayreda, Urgell, Galofre, Torrescassana o Armet. Als últims anys de la seva carrera va evolucionar cap a formes d’expressió noves, molt properes a l’impressionisme. En la seva figura s’ha vist a l’iniciador de l’escola de pintura moderna catalana.