Enterrament. Esbos d’una de les escenes de la pintura Aparició de la Verge de la Misericòrdia a Isabel Besora

Procedència: Forma part del llegat, per voluntat testamentària, de l’acadèmic de número Apel·les Mestres i Oñós, que, probablement va ingressar a l’Acadèmia al novembre del 1944.
El dibuix està enganxat a un paspartú (29,5 x 22 cm) que porta inscripcions d’Apel·les Mestres.
Es tracta d’un esbós de l’escena que representa l’enterrament dels morts, una de les set obres de la misericordia que rodejen el tema central de la pintura Aparició de la Verge de la Misericòrdia a Isabel Besora (oli sobre tela 97 x 79 cm). Fortuny realitzà la pintura el 1855, probablement com un exvot d’agraïment pel salvament del còlera i es conserva en una col•lecció particular de Barcelona (publicada a CAT. EXPO. FORTUNY 2013, p. 27 i p. 29, reprod.). Isabel Besora, anomenada la Pastoreta, va ser una jove pastora nascuda cap al 1575 a Reus, que protagonitzà un episodi-llegenda d’aparició de la Verge. És un personatge molt venerat a la seva ciutat natal.
Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i l’any següent va començar les classes a l’acadèmia privada de Claudi Lorenzale i a l’Escola de la Llotja. El 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma. El 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l’orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental a la seva vida va ser conèixer el 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal manera que a partir d’aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. El 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalusia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar a Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com a pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura denominada de “casacón”. Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que anunciava l’escola impressionista. Al seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.