Inscripcions: Al marc, en cartel•la antiga amb tinta: “306”. Al dors del marc, etiqueta exposició “Un siglo olvidado…”, i en etiqueta de l’Acadèmia, amb tinta : “N. (…)06/ N.M. 58/ Retrato de D. Buenaventu-/ra Carlos Aribau/ Por Espalter”. Al dors del marc i al bastidor, amb guix: “16”.
Procedència: Encàrrec de la Junta de Comerç, l’any 1844. Museu de l’antiga Junta de Comerç.
Data ingrés: 1844.
Restauracions : Restaurat pel CCRBCM de la Generalitat el 2001.
Exposicions: Barcelona, Exposición de Arte Antiguo, 1902, núm. 1107; Barcelona, Un Siglo Olvidado de Pintura Catalana (1750-1850), 1951, núm. 18;Vilanova i la Geltrú, Pintura romàntica, 2000-2001.
Observacions: Aquest oli ens presenta el retrat del poeta, economista i polític Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862) realitzat pel pintor Joaquim Espalter i Rull (Sitges 1809-Madrid, 1880) l’any 1844, quan els dos personatges es trobaven residint a Madrid. Va ser un encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona a l’Espalter i, per tant, des de llavors ha format part del Museu conformat a Llotja. El retrat mostra sobre una taula a la dreta del retratat un exemplar del diari madrileny El Corresponsal (del 22 de maig d’un any que no s’arriba a llegir), on hi col·laborava Aribau, i el manuscrit de la seva cèlebre Oda a la Pàtria (1833), que esdevé la seva obra més important i està considerada com la iniciadora de la Renaixença literària catalana. Aquest quadre fou cedit a l’Ateneu Barcelonès el juliol de 1877 perquè hi presidís una vetllada literària en honor de n’Aribau.
Joaquím Espalter va estudiar a Marsella i París, on treballà al taller d’Antoine-Louis Gros i es va veure molt influenciat per la pintura de David i d’Ingres, i va tornar a Barcelona el 1833. El 1834 marxà a Itàlia, on formarà part del grup dels natzarens catalans i regresà a Barcelona el 1842, establint-se de seguida a Madrid on morirà el 1880. El 1843 es nomenat membre de número de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, el 1846 pintor de cambra i el 1860 professor de l’Escola Superior de Madrid. El 1855 viatjà a Munic amb Lorenzale i Elies Rogent. Es va convertir en el retratista predilecte de la burgesia, d’industrials i banquers, així com dels catalans afincats a Madrid. Participà també en projectes de decoracions pictòriques, com en la decoració del Paranimf de la Universitat Central de Madrid (1855-1858).
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º