Apunt d'un cavall
Fortuny i Marsal, Marià [Reus, 1838 - Roma, 1874]
Tècnica: Carbonet, llapis i tocs de clarió sobre paper
Dimensions: 52,5 x 45 cm
Data: 1860
Classificació genèrica: Dibuix
Inventari general: 304 b D
Ubicació: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Observacions:
Observacions: Aquest dibuix està realitzat al dors del dibuix núm d'inv. 304 a D. Al febrer de 1862 Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació va enviar a l'Acadèmia la cópia d'un oli de Giovanni Bilivert (núm d'inv. 309) i vint dibuixos d'acadèmia datats entre el 1859 i el 1861, entre els quals es troba aquesta peça. Fortuny va dedicar bona part del seu temps com a pensionat a la còpia de models masculins del natural, de peces pictòriques importants així com d'exemples de l'estatuària clàssica. Aquest sistema d'aprenditzatge era l'habitual a l'època, encara que la qualitat que s'observa als dibuixos de Fortuny es pot considerar veritablement extraordinaria per tractar-se del treball d'un estudiant. Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i a l'any següent va començar les classes en l'acadèmia privada de Claudi Lorenzale i en l'Escola de la Llotja. En 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per a anar pensionado a Roma. En 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per a realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent del orientalismo a Catalunya. Un fet fonamental en la seva vida va ser conèixer en 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal forma que a partir d'aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. En 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalucia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar A Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura denominada de "casacón". Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més luminista i expressiva, que anunciava l'escola impressionista. En el seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.
Consultar bibliografia general


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook