Nu masculí d'esquena
Fortuny i Marsal, Marià [Reus, 1838 - Roma, 1874]
Tècnica: Tinta negra i marró, carbonet i clarió sobre paper
Dimensions: 31 x 18,5 cm
Data: 1861
Classificació genèrica: Dibuix
Inventari general: 292 D
Ubicació: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Observacions:
Signatura: "M. Fortuny Roma 1861" (a tinta sèpia, a la part inf. esq.). Al febrer de 1862 Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació va enviar a l'Acadèmia la cópia d'un oli de Felice Ficherelli (núm d'inv. 309) i vint dibuixos d'acadèmia datats entre el 1859 i el 1861, entre els quals es troba aquesta peça. Fortuny va dedicar bona part del seu temps com a pensionat a la còpia de models masculins del natural, de peces pictòriques importants així com d'exemples de l'estatuària clàssica. Aquest sistema d'aprenentatge era l'habitual a l'època, encara que la qualitat que s'observa als dibuixos de Fortuny es pot considerar veritablement extraordinària per tractar-se del treball d'un estudiant. Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i l'any següent va començar les classes a l'acadèmia privada de Claudi Lorenzale i a l'Escola de la Llotja. El 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma. El 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l'orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental a la seva vida va ser conèixer el 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal manera que a partir d'aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. El 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalusia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar a Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com a pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura denominada de "casacón". Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que anunciava l'escola impressionista. Al seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.
Consultar bibliografia general


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook