Bassegoda i Hugas, Bonaventura



Barcelona, 1954.

És catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix com a professor des de l’octubre de 1978. Ha estat secretari acadèmic del Departament d’Art de la UAB (maig de 1989 a juny de 1991), Director del Gabinet de dibuixos i gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (octubre de 1991 a setembre de 1993), Director del Departament d’Art de la UAB (juny de 1994 a maig de 1998), Membre de la Junta directiva del Comité Español de Historia del Arte (octubre de 1994 a octubre de 2004), Gestor d'Art de la Subdirecció General de Projectes de recerca del Ministeri d’Educació i Ciència (març de 2004 a gener de 2007), i des de gener de 2009 és vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB. El 1995 va ser uns dels promotors de la revista científica d’Història de l’Art, "Locus Amoenus", publicada per la UAB, i des d’octubre de 2007 és membre del Consell Assessor internacional de "Goya. Revista de Arte", publicada a Madrid.

Com a investigador s’ha especialitzat en temes relacionats amb la literatura artística del Renaixement i del Barroc. Ha publicat una antologia de textos, "Barroco en Europa", a la col·lecció "Fuentes y documentos para la historia del arte" (Barcelona, 1983), una detallada edició crítica del tractat de Francisco Pacheco, "Arte de la pintura, de 1638", (Cátedra, Madrid, 1990), i ha estudiat en tres articles la figura singular de l’escriptor d’art i col·leccionista de dibuixos i estampes, el canonge valencià Vicente Vitoria (Dènia 1650-Roma 1709). S’ha ocupat també del dibuix català antic i va ser comissari de l’exposició "La col·lecció Raimon Casellas", presentada a Barcelona (MNAC) el 1992 i al Museo del Prado el 1993. El 1994 va publicar una monografia sobre "La Cova de Sant Ignasi" (Angle editorial, Manresa), un dels conjunts barrocs més destacats de Catalunya. Als darrers anys s’ha ocupat d’aspectes relacionats amb la història del col·leccionisme d’art. Ha publicat en forma de llibre una detinguda investigació sobre la col·lecció pictòrica original del monestir de san Lorenzo de El Escorial ("El Escorial como museo. La decoración pictórica mueble en el monasterio de El Escorial desde Diego Velázquez hasta Frédéric Quilliet (1809)", Barcelona, 2002). Actualment treballa en l’estudi del col·leccionisme d’art a Catalunya als segles XIX i XX i la seva relació amb els orígens i evolució de la nostra historiografia artística. Uns primers resultats en aquesta direcció es poden trobar en el volum col·lectiu, B. Bassegoda ed., "Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis del patrimoni artístic de Catalunya" (Barcelona 2007); a la ponència “Joan Antoni Güell i López (1875-1958), segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i primer col·leccionista d’escultura policromada barroca”, a B. Bassegoda, J. Garriga, J. París eds., "L’època del Barroc i els Bonifàs". Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya, Valls, 1, 2 i 3 de juny de 2006, Barcelona, 2007, p. 499-518; i a l’article “El col·leccionisme d’art a Barcelona al segle XIX”, al catàleg, "Ànimes de vidre. Les col·leccions Amatller", Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2010, p. 25-36.

Elegit acadèmic electe per la secció d'arts sumptuàries i visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 d'octubre de 2011, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Bassegoda i Nonell, Josep Bracons i Clapés, Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Leopoldo Gil Nebot, i Pilar Vélez i Vicente. Ingressà amb la lectura del seu discurs "Joan Puiggarí i Llobet (1821-1903), primer estudiós del patrimoni artístic" el 17 d'octubre de 2012. Bibliotecari de la Corporació d'ençà el 18 de juny de 2014.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook