Saveliev, Yuri



Elegit acadèmic corresponent per Sant Petersburg (Rússia) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de setembre de 2001, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Leopoldo Gil Nebot.

Doctor arquitecte per l'Institut Estatal Acadèmic de Pintura, Escultura i Arquitectura “I. E. Repin” de l'Acadèmia de Belles Arts de Rússia a Sant Petersburg (1992) i doctor en història de l'art per la Universitat Estatal de Sant Petersburg (2007).

Nasqué en una família peterburguesa el 1959, cursà estudis a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Estatal d'Arquitectura i Construcció de Sant Petersburg (1977-1983) i doctorat a l'Institut Estatal Acadèmic de Pintura, Escultura i Arquitectura “I. E. Repin” de Sant Petersburg (1986-1990). Les seves obres de gràfica foren exposades en diverses mostres d'art.

Fundà i dirigí la “Galeria de l'Art Contemporani-91” (Moscou, 1991-1998). Fou nomenat secretari científic de la Unió d'Artistes de Rússia (Moscú, 1998-2002). És investigador titular de l'Institut de Teoria i Història de les Arts de l'Acadèmia de Belles Arts de Rússia i de l'Institut de Teoria d'Arquitectura i Urbanisme de l'Acadèmia d'Arquitectura a Moscú. És membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Moscú i de la Unió d'Artistes de Rússia. Organitza congressos d'història de l'art a Sant Petersburg, participa en congressos d'historiadors de l'art i imparteix conferències a Rússia i a Europa.

Es dedica principalment a l'estudi de l'art historicista de finals del segle XVIII – primera meitat del segle XX.

És autor dels llibres:
. “Patrons d'arquitectura medieval russa. Segles XI al XV” (Ed. Institut Estatal Acadèmic de Pintura, Escultura i Arquitectura “I. E. Repin”, Sant Petersburg, 1992);
. “Història d'arquitectura russa” (Ed. “Stroyizdat”, Sant Petersburg, 1994, en col·laboració);
. “Moscou. Paisatges d'arquitectura” (Ed. “Galeria-91”, Moscou, 1997);
. “Nicolay Sultanov” (Ed. “Blanc i Negre”, Sant Petersburg, 2003);
. “Estil neobizantí en arquitectura russa. Segona meitat del segle XIX – principis del XX” (Ed. “Liki Rossii”, Sant Petersburg, 2005);
. “Art historicista i encàrrec estatal. Segona meitat del segle XIX – principis del segle XX” (Ed. “Sovpadeniye”, Moscou, 2008);
. “Nikolay Vladimirovich Sultanov. Retrat d'un arquitecte d'època historicista” (Ed. “Liki Rossii”, Sant Petersburg, 2009);
. “Poder i monument. Monuments als sobirans russos i europeus. 1881-1914” (Ed. “Liki Rossii”, Sant Petersburg, 2011).

Fou comissari de diverses exposicions, entre les recents: «Imatges del món diví. L'icona russa i la col·lecció Museu Desert de Les Palmes» (València, 2008) i "La música i les arts a la Rússia Medieval" a la "VII Setmana Internacional de Música Religiosa" (València, 2009) i altres.

Publica articles a catàlegs d'exposicions, entre els quals recentment:
. «Anglada-Camarasa a Rússia a través de la revista Mir Iskusstva (El Món de l'Art)» a «El món d’Anglada-Camarasa» (CaixaForum Barcelona, 29 de novembre de 2006 – 18 de març de 2007. CaixaForum Palma, 5 de maig – 29 de juliol de 2007. Catàleg de l'Exposició. Ed. Fundació «La Caixa». Barcelona, 2006, p. 36-43.
. Una sèrie d'articles sobre història de l'arquitectura russa: «La renaissance de l’architecture dans les grands centres de la Russie médiévale» (p. 241-249); «La renaissance architecturale à Moscou aux XIVe et XVe siècles» (p. 323-331); «Tradition et modernité dans l’architecture du XVIe siècle» (p. 464-471); «L'architecture du XVII siècle: entre pittoresque, attrait baroque et sobriété classique» (p. 560-569) a «Sainte Russie. L’art russe des origins a Pierre le Grand». Catàleg de l'exposició. París. Musée du Louvre, 5 març - 24 maig 2010. Ed. Musée du Louvre; Somogy editions d’art. París, 2010.

Entre més de 120 articles publicats a Rússia, Espanya, França, Itàlia i Sèrbia, destaquen:
- “Tradició bizantina i arquitectura russa de finals del segle X - principis del XII” // Orient antic i medieval. Tom II. Ed. Institut d'Estudis Orientals de l'Acadèmia de Ciències de la URSS. Moscou, 1988, p. 319-340 (en rus).
- “Historiografia del mecenatge en arquitectura medieval russa. Segles X-XV” // Cultura Material d'Orient. Tom II. Ed. Institut d'Estudis Orientals de l'Acadèmia de Ciències de la URSS. Moscou, 1988, p. 274-294 (en rus).
- Editor: “Cent anys d'estudi de l'arquitectura russa”. Ed. Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura "I. E. Repin" de l'Acadèmia de Belles Arts de Rússia (Sant Petersburg, 1995) amb els articles: “Principals períodes de l'estudi d'arquitectura medieval russa” (p. 8-16) i “Tradició historiogràfica en l'estudi de l'arquitectura medieval russa” (p. 16-22) (en rus).
- “Imatges de l'Antic Egipte en arquitectura de Sant Petersburg” // Historicisme Artístic. Ed. El Ermitage, 1996, p. 16-21 (en rus).
- “N. V. Sultanov com a mestre de l''estil neomedieval rus' en joieria. 1883-1904” // “L'art de la joieria i cultura material”. Tom VIII. Ed. El Ermitage, 2001, p. 109-116 (en rus).
- “N. Sultanov i l'emperador Alexandre III. Segons els diaris de l'arquitecte: 1889 – 1895” // Lectures dedicades a V. Mavrodin. Ed. Universitat Estatal de Sant Petersburg, 2002. p. 217-224 (en rus).
- “Rússia recupera la memòria dels seus Zars” i “La capital dels Romanov fa 300 anys” (ambdós a "España Real". Madrid, núm. 16, 2002, p. 34-35 i núm. 20, 2004, p. 36-37).
- “Kremlins de Rússia i l'obra de N. Sultanov” // Kremlins de Rússia. Tom XV. Moscou. Ed. “Museus Estatals de Kremlin de Moscou”, 2003, p. 441-481 (en rus).
- “Personalitat de N. P. Kondakov en correspondència de S. D. Sheremetev i N. V. Sultanov” (p. 155-182); “Comitè d'Icones. Cartes de S. D. Sheremetev i K. K. Romanov” (p. 183-192); “Arquitectura de Bizanci a l'obra de N. P. Kondakov (p. 233-239)” // “Món de Kondakov. Publicacions. Articles. Catàleg de l'exposició”. Moscou. Ed. Museu Històric Estatal, 2004 (en rus).
- “N. Sultanov i el gran duc Sergei Aleksandrovic. 1883-1904” // Revista de la Universitat de Sant Petersburg, núm. 3, 2006, p. 180-190 (en rus).
- “L’art català vist des de Sant Petersburg” // Revista de Catalunya, núm. 245. Nova etapa. Desembre 2008, p. 53-93.
- “Influencia de la arquitectura medieval catalana en los arquitectos ochocentistas de San Petersburgo” // Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. XXII. Barcelona, 2009, p. 55-64.
. “Proyecto de Antonio Cerveto (Tortosa) en el Concurso Internacional de San Petersburgo. Un gran éxito de la escuela artística catalana” // Recerca. Tortosa, 2010, p. 265-286.
. “Il monumento pubblico russo agli inizi del novecento. Gli scultori e gli incarici pubblichi” // Architettura dell’Eclettismo. Il rapporto tra l’architettura e le arti (1930-1960). Liguori Editore. Napoli, 2010, p. 287-390.

Obtingué diplomes de la Unió d'Arquitectes de Rússia per les millors publicacions sobre arquitectura el 1996, 1998, 2000 i 2002; medalla i diploma de la Fundació “Metropolità Macari” de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, Patriarcat de Moscou i Ajuntament de Moscou (2005); medalla d'or de l'Acadèmia de Belles Arts de Rússia (2007). A Rússia és membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts (Moscou) i de l'Acadèmia de Ciències i Arts Pere Primer (Sant Petersburg).

Forma part de tribunals de tesis doctorals de l'Institut de Teoria d'Arquitectura i Urbanisme de l'Acadèmia d'Arquitectura (Moscou) i de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Facultat d'Història).


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook