Bonet i Armengol, Narcís



Nascut a Barcelona el 22 de gener de 1933. Primers estudis musicals sota el guiatge de Joan Massià -piano amb Maria Carbonell-, Joan Llongueres i Eduard Toldrà, que signa la seva presentació al públic del Palau de la Música Catalana, als 13 anys, com a compositor i pianista. Treballa més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet. Deixeble, a partir de 1949, de Nadia Boulanger, a París, i més endavant, d'Igor Markevitch.

La seva densa trajectòria musical s'ha concretat en multiplicitat de facetes: composició (1r Premi del Conservatori Americà de Fontainebleau), acompanyament (1a Medalla del Conservatori Nacional de París), direcció d'orquestra, animació, divulgació i gestió musical, i molt especialment l'ensenyament, sense oblidar la seva acció al servei de la cultura catalana, a través de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, com a secretari d'Òmnium Cultural a París, productor de les emissions "París, fogar de cultura catalana" de la Radiodifusió Francesa i darrerament, president del Casal de Catalunya a París.

Ha estat guardonat amb diversos premis de composició (Fundació Copley de Chicago, Fundació March, "Prince Rainier III de Monaco") i ha rebut nombrosos encàrrecs (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada,...).

Entre els càrrecs que ha exercit cal esmentar: president de les Joventuts Musicals de Barcelona, membre del "Bureau" i president de la Federació Internacional de les Joventuts Musicals, representant del Consell Internacional de la Música de l'UNESCO, productor dels programes musicals de les Emissions en Llengua Espanyola de la Ràdio Francesa, secretari tècnic de l'Orquestra i Cors de la RTVE, conseller musical de la Dotació d'Art Castellblanch, membre del jurat de diversos concursos internacionals de piano i de composició.

A partir de 1971 desplega una gran activitat pedagògica al Conservatori Municipal de París, a l'Escola Nacional de Música de Créteil i, finalment, a l'Escola Normal de Música de París, on exercirà el càrrec de director-adjunt, i al Conservatori Americà de Fontainebleau, on succeeix en la direcció Nadia Boulanger.

Autor d'un "Tractat de Solfeig" (Catalana d'Edicions Musicals), ha col·laborat amb Igor Markevitch en l'edició enciclopèdica de les nou Simfonies de Beethoven (Editions Van de Velde).

Actualment és membre del Consell Musical de la Fundació "Prince Pierre de Monaco" i "Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel" del Principat de Mónaco, membre del Consell de la Fundació Internacional "Nadia i Lili Boulanger", director de l'Associació de l'Escola Normal de Música de París, on té a càrrec les classes d'Anàlisi-Cant Coral i d'Harmonia al Piano, i conseller pedagògic de la Schola Cantorum de París.

Entre les seves obres cal esmentar -a part diversos cicles de cançons sobre poesies de Joan Maragall ("Diades d'amor, Haidé, Vistes al Mar...") i obres de cambra i corals:
. "Suite per a orquestra de corda" (1952).
. "Missa in Epiphania Domini", per a cor, solistes i orquestra (1957).
. "Quatre Cançons de Bressol Populars Catalanes", per a soprano, quartet de corda i arpa (1962).
. "Concert per a violoncel i orquestra" (1963).
. "Homenatge a Gaudí", per a orquestra (1966).
. "La pell de brau", per a recitant i conjunt de cambra o orquestra - Poemes de S. Espriu (1967).
. "L'Anunciació", misteri líric en un acte (1971).
. "Ho sap tothom i és profecia", per a cor d'infants, cor mixte i conjunt instrumental - Poema de J. V. Foix (1972).
. "Divertimento per a instruments de metall" (1973).
. "Le Roi Nu", per a soprano i conjunt instrumental (1978).
. "Tricorde", per a flauta i piano (1990).
. "Tres melodies sobre poesies de R. M. Rilke", per a cant i piano (1991).
. "Psalm 150", per a cor i orquestra (1992).
. "La Tramuntana", quatre estudis per a orquestra de corda (1993).
. "Le Cimetière marin", per a recitant i orquestra, text de P. Valéry (1995).
. "Tríptic de Sinera", per a flauta, soprano i orquestra de corda, text de S. Espriu (1996).

Elegit acadèmic corresponent per París (França) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 18 de febrer de 1998, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Leopoldo Gil Nebot, i Joan Guinjoan i Gispert.

Nomenat, conjuntament amb Henri Dutilleux, "Commandeur de l'Ordre de Saint-Charles" -la més alta condecoració monegasca- pel Príncep Rainier III, arran de la proclamació dels Premis de Literatura, Composició Musical i Belles Arts de la Fundació "Prince Pierre de Monaco".

L'obra "Le Cimetière marin" per a recitant i orquestra, fou comanada pel Príncep Rainier en commemoració del Centenari del Naixement del seu Pare -el Príncep Pierre de Mónaco- i que fou estrenada a Monte-Carlo i programada posteriorment per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Lawrence Foster.

Per saber-ne més, consulteu www.narcisbonet.org


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook