Laborda Yneva, José



Arquitecte en exercici, nascut a Saragossa el 22 de febrer de 1949.

Formació
Cursa la totalitat dels estudis d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona, obtenint al curs de 1974 el títol d'Arquitecte, amb la màxima puntuació final de la seva promoció en el Projecte de fi de carrera.
Durant els anys 1976 i 1977 realitza al Centre Superior d'Estudis Urbans de l'Institut d'Estudis de l'Administració Local els cursos d'Estudis Superiors d'Urbanisme i posteriorment el curs d'Especialització en Planejament i Gestió, obtenint el títol de Tècnic Urbanista.
L'any 1984 realitza a la càtedra de Patologia de la Construcció de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona els cursos de Rehabilitació i Restauració d'Edificis, obtenint el diploma de Tècnic en Rehabilitació.

Activitat professional
Durant els vint anys que van de 1974 a 1994, es dedica a l'exercici lliure de la professió d'arquitecte, realitzant i dirigint projectes d'edificació que comprenen més de dues mil vivendes i altres edificis: esportius, escolars, residències religioses, oficines bancàries, etc. Projecta i dirigeix la rehabilitació de diferents edificis públics i privats. També projecta planejament urbanístic a través de plans parcials, estudis de detall i reparcel·lacions.
Els edificis projectats i construïts es troben principalment a la ciutat de Saragossa i en diferents municipis de la seva província. Ha construït a més obres de nova planta i de rehabilitació a la resta d'Espanya.
Des de 1994 dirigeix la Càtedra d'Arquitectura i Urbanisme de la Institució "Fernando el Católico".

Tasca docent
Nomenat professor ajudant de l'assignatura de Projectes de 5è curs de l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona, exerceix aquesta funció com a ajudant de Leopoldo Gil Nebot durant els anys 1976, 1977 i 1978.
Des de 1987 ha desenvolupat tasques efectives de docència en el camp de la Història de l'Arquitectura com a professor associat del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura de l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona i com a professor invitat de la Universitat de Deusto.

Treballs d'investigació
Dirigit per l'arquitecte Francisco Iñiguez Almech, realitza des de 1981 els seus primers treballs relacionats amb la interpretació de l'arquitectura. A partir de 1983 desenvolupa estudis sobre les activitats i l'estructura de les corporacions gremials relacionades amb la construcció a Aragó als segles XVII i XVIII, que després formaran part del material utilitzat en la seva tesi doctoral.
Entre 1983 i 1984 revisa i ordena l'arxiu de la Secció d'Arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles i Nobles Arts de Sant Lluís, localitzant documents inèdits sobre la formació, funcionament i professors de la primera Escola d'Arquitectura d'Aragó a l'última dècada del segle XVIII, que elabora posteriorment amb vistes a l'aclariment històric d'aquest període de l'arquitectura local.
Des de 1983 treballa en la localització de documents i en la interpretació de textes que aconsegueixin expressar adequadament la incidència de la Il·lustració en l'època final del Barroc espanyol i en la implantació de les noves tendències classicistes que es desenvolupen en l'últim terç del segle XVIII i primer del XIX, tant en l'àmbit de l'arquitectura com en les restants manifestacions del pensament.
En aquest sentit ha realitzat alguns treballs relacionats amb les qüestions objecte d'investigació abans mencionades. Entre altres: "Influència de les Acadèmies en el nou enteniment del Classicisme del segle XVIII a Espanya" i "Intervenció dels Il·lustrats espanyols en la tractadística relacionada amb l'Arquitectura". Ambdues monografies formaren part del seminari sobre "Crítica, Literatura Artística i Arquitectura" que impartí a l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona durant el curs acadèmic 1987-1988.

Tesi doctoral
Realitza els cursos monogràfics de doctorat durant els anys 1976, 1977 i 1978, referits a diferents temes teòrics, metodològics i pràctics relacionats amb l'arquitectura. Posteriorment, dirigit pel mestre Luis Moya Blanco, redacta la seva tesi doctoral amb el títol "Contribució al període ill·lustrat a Saragossa: Precedents, entorn i circumstàncies dels arquitectes de la primera època de l'Acadèmia de Sant Lluís", que desenvolupa entre 1983 i 1987. La tesi relata l'executòria dels artífexs de l'arquitectura a la Saragossa il·lustrada, amb especial atenció a l'influx de la naixent Acadèmia de Sant Lluís i els seus arquitectes acadèmics en el nou enteniment de l'arquitectura.
El maig de 1987, defensa la seva tesi a l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona, davant un tribunal compost per Leopoldo Gil Nebot, director d'aquesta; Ángel Canellas López, director de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís; Luis Cervera Vera, censor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran; Luis Borobio Navarro, director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura de l'Escola Superior d'Arquitectura de Pamplona; i Joaquín Arnau Amo, director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura de l'Escola Superior d'Arquitectura de València. El treball obtingué per unanimitat la màxima qualificació.

Altres circumstàncies
El novembre de 1983 és designat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa.
El desembre de 1983 obté el visat del seu títol d'arquitecte a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, en la matrícula d'arquitectes de la qual figura registrat.
El maig de 1987 és elegit membre corresponent a Saragossa de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a proposta dels acadèmics arquitectes Luis Cervera Vera, Luis Moya Blanco i José Antonio Domínguez Salazar.
El maig de 1988 obtingué el primer premi a la primera edició del "Premi d'Investigació d'Arquitectura i Urbanisme" pel seu treball "L'Escola d'Arquitectura d'Aragó al segle XVIII". Aquests premis es convoquen periòdicament pel Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Aragó amb l'objecte de ressaltar els treballs científics que suposin una aportació significativa al coneixement de l'arquitectura.
Elegit acadèmic corresponent per Saragossa de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 d'octubre de 1994, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Leopoldo Gil Nebot, i Eduard Ripoll i Perelló.
Acadèmic per Saragossa de la Reial Acadèmia de la Història des de 2000. Aquell mateix any estigué pensionat a l'Acadèmia d'Espanya a Roma.

Tasca de promoció cultural
El febrer de 1985 és elegit, mitjançant concurs convocat per la Junta de la Delegació de Saragossa del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Aragó, encarregat de la biblioteca, arxiu històric i servei de publicacions de la Delegació. Posteriorment, el gener de 1986 és designat per fer-se càrrec de la Secció de Cultura d'aquesta Delegació, ocupant-se de la coordinació, promoció i gestió de les activitats de caràcter cultural que s'hi porten a terme.
Des d'aquest lloc ha desenvolupat una extensa tasca de promoció de la imatge cultural de l'arquitecte, amb iniciatives encaminades a ressaltar la faceta humanística de la professió, gestionant l'exhibició d'exposicions d'arquitectura i art, proposant conferenciants elegits entre els professionals de major prestigi, organitzant premis i incentius que estimulin la qualitat professional i la investigació entre els arquitectes, promovent publicacions encaminades al coneixement de les fonts clàssiques de l'arquitectura i monografies sobre temes relacionats amb l'estudi de l'arquitectura aragonesa.
Com a mostra d'aquesta activitat cal destacar, entre altres, la realització de més de vuitanta exposicions sobre diferents aspectes vinculats amb l'arquitectura; l'organització per primera vegada al Col·legi d'Arquitectes d'Aragó de la convocatòria dels "Premis d'Arquitectura Fernando García Mercadal" que distingeixen la millor realització arquitectònica de l'any a la província de Saragossa i venen produint-se ininterrompudament des de 1986; la convocatòria de les anomenades "Trobades d'Arquitectura i Humanisme" que, per mitjà de conferències dictades per especialistes, duguin al coneixement dels aspectes teòrics de l'arquitectura.
Prepara i realitza les edicions de diferents tractats clàssics d'arquitectura, que contribueixen a apropar a l'interessat una sèrie de llibres que per la seva raresa i elevat preu resulten inabastables. Així, el 1985 edita "Elementos de toda la Architectura Civil" de Rieger-Benavente, segons l'original de 1763; el 1986, "Ensayo Histórico de Arquitectura" de José Caveda, segons edició de 1858; el 1987, "Los Cuatro Libros de Arquitectura de Andrés Paladio", segons la traducció de José Ortiz i Sanz de 1797; el 1988, "Reglas de los Cinco Órdenes de Arquitectura de Vignola", de Claude Mathieu Delagardette, edició de 1792; el 1989, "Arte y uso de Arquitectura" de Fray Lorenzo de San Nicolás, segons l'edició de 1796; el 1990, "Cosas maravillosas de la Santa Ciudad de Roma" de Pedro de León, edició de 1729; el 1991, "Diccionario de Arquitectura Civil" de Benito Bails, edició de 1804; el 1992, "Escuela de Arquitectura Civil" d'Atanasio Brizguz, segons edició de 1738; i el 1993 "Estudio descriptivo de los monumentos árabes de Granada, Córdoba y Sevilla" de Rafael Contreras, edició de 1878.
Impulsa i coordina la publicació de diferents monografies realitzades per arquitectes sobre temes relatius al coneixement de l'arquitectura aragonesa. Així, el 1989 inicia la col·lecció "Monografies d'Arquitectura" amb l'edició de "La intervención de Ventura Rodríguez en el Pilar. La Santa Capilla generatriz de un sueño arquitectónico" de Ricardo Usón; el 1990, "Regino Borobio Ojeda. Modernidad y contexto en el primer racionalismo español" de José Manuel Pozo; el 1992, "La forma de la ciudad. Las ciudades de Aragón en la Edad Media" de Ramón Betrán; i el 1993, "Arquitectura aragonesa, 1885-1920. Ante el umbral de la modernidad" de Jesús Martínez Verón.

Publicacions
Llibres
. "Maestros de obras y arquitectos del período ilustrado en Zaragoza. Crónica de una ilusión", Diputació General d'Aragó, Saragossa, 1989.
. "Suelo y vivienda pública en Aragón", 1991.
. "Zaragoza. Guía de arquitectura. An architectural guide", Caixa d'Estalvis de la Immaculada d'Aragó (CAI), Saragossa, 1995.
. "Arquitectura. Textos críticos (1992-1995)", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 1996.
. "Teruel. Guía de Arquitectura. An architectural guide", Caixa d'Estalvis de la Immaculada d'Aragó (CAI), Saragossa, 1996.
. "Huesca. Guía de Arquitectura. An architectural guide", Caixa d'Estalvis de la Immaculada d'Aragó (CAI), Saragossa, 1997.
. "Sobre Alvar Aalto y otros escritos (1995-1998)", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 1998.
. "Arquitectos en Aragón. Diccionario Histórico I. Abad-Buzales de Arquitectos en Aragón", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2000. En col·laboració amb Jesús Martínez Verón.
. "Restauración del patrimonio histórico en la provincia de Zaragoza", 2000.
. "Arqueología industrial en Aragón", 2000.
. "Arquitectos en Aragón", 2000.
. "Arquitectos guipuzcoanos del cambio de siglo", 2000.
. "Paseos por Roma en el final del siglo XX", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2000.
. "El Edificio de la Confederación Hidrográfica del Ebro", 2001.
. "Arquitectos españoles. Compilación de artículos", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2001. En col·laboració amb Francisco Iñiguez Almech.
. "La piel de Roma [Exposició]", Fundació SAMCA, Saragossa, 2001.
. "Apuntes del natural (1998-2001)", Diputació de Saragossa, Saragossa, 2002.
. "La piel de Zaragoza", Fundació SAMCA, Saragossa, 2002.
. "Arquitectura española. Compilación de artículos", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2002. En col·laboració amb Francisco Iñiguez Almech.
. "Puentes sobre el Ebro en Zaragoza", Heraldo de Aragón, Saragossa, 2003.
. "Álava. Iglesias restauradas", Vitòria, 2003.
. "La Torre Nueva a través de sus informes técnicos, 1758-1892", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2004.
. "Signos medievales: iconografía y arquitectura. Compilación de artículos", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2004. En col·laboració amb Francisco Iñiguez Almech.
. "Cartilla de adorno", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2005. En col·laboració amb Matías Laviña.
. "El congreso de los arquitectos españoles en Zaragoza", Institució Fernando el Católico, Saragossa, 2006.
. "Enseñar arquitectura. Lecciones de composición arquitectónica", Saragossa, 2008.
. "Revista Aragonesa: La Exposición hispano-francesa de Zaragoza", edició de José Laborda Yneva. Saragossa, 2008.

Articles
. "El enigma de la torre nueva", a "Anales de la Real Academia de Doctores", vol. 11, núm. 1, 2007, p. 89-118.
. "Mito y magia: los grandes arquitectos del siglo XX", a "Descubrir el arte", núm. 95, 2007, p. 80-89.
. "Carrera de relevos", a "Descubrir el arte", núm. 95, 2007, p. 90-93.
. "La Exposición Internacional de Zaragoza 2008", a "Ingeniería y territorio", núm. 77, 2007, p. 46-55. (Exemplar dedicat a "Expo Saragossa 2008"). En col·laboració amb José María Villar San Pedro.
. "Texto Completo Ejemplar: 'Búsqueda de identidad: 1900-1975, del neomudéjar a la heterogeneidad'", a "Arquitectura Viva", núm. 99, 2004, p. 25-29.
. "El VI congreso internacional de arquitectos y su emblema, Madrid, 1904", a "Emblemata: Revista aragonesa de emblemática", núm. 10, 2004, p. 487-500.
. "Luis Barragán, el arquitecto de la luz", a "Descubrir el arte", núm. 48, 2003, p. 90-96.
. "Guías de Arquitectura 1975-2000. Aragón, entre la tendencia propia y la actitud necesaria", a "Arquitectos: información del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España", núm. 162, 2002, p. 79.
. "Josep-Lluís Sert: La opción mediterránea", a "Descubrir el arte", núm. 41, 2002, p. 81-86.
. "Itinerario: Zaragoza, ciudad de ladrillo", a "Descubrir el arte", núm. 39, 2002, p. 76-83.
. "Louis Hahn: El arquitecto del silencio", a "Descubrir el arte", núm. 29, 2001, p. 89-95.
. "Alonso Cano, un artista total", a "Descubrir el arte", núm. 25, 2001, p. 79-85.
. "Los recintos de Dios", a "Ars sacra: Revista de patrimonio cultural, archivos, artes plásticas, arquitectura, museos y música", núm. 13, 2000, p. 6.
. "Idea de la casa", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 15, 2000, p. 111.
. "Tensión y razón", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 15, 2000, p. 113.
. "Conocer la ciudad", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 15, 2000, p. 114.
. "Gropius, Mendelsohn, signos de la ilusión", a "Arquitectura: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)", núm. 317, 1999, p. 88.
. "Guggenheim. Imagen y valor", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 13, 1999, p. 61-68.
. "Hugo Alvar Henrik Aalto, 1898-1976: razón y sentimiento en la arquitectura contemporánea: (centenario del nacimiento del arquitecto finlandés)", a "Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando", núm. 87, 1998, p. 225-229.
. "Félix Candela, 1910-1997: la geometría como expresión plástica", a "Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando", núm. 86, 1998, p. 291-296.
. "La España de Alvar Aalto", a "Arquitectura: Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)", núm. 315, 1998, p. 30-33. (Exemplar dedicat a Alvar Aalto).
. "Hugo Alvar Henrik Aalto, 1898-1976: el cálido viento del Norte", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 9, 1998, p. 93-96.
. "Las Sieldungen alemanas de los años 20", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 7, 1997, p. 96.
. "Ante todo, lo moderno", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 3, 1995, p. 92-93.
. "Fascinados por la contradicción", a "Astrágalo: revista cuatrimestral iberoamericana", núm. 2, 1995, p. 69-70.

Ressenyes
. "Francisco Arqués Soler: Miguel Fisac", a "Revista de libros", núm. 5, 1997, p. 8. (És ressenya de: Miguel Fisac Serna, "Francisco Arqués Soler", Madrid, Edicions Pronaos, 1996).

. Col·labora habitualment en la premsa periòdica i en les revistes especialitzades amb articles sobre crítica de llibres d'arquitectura.

. Ha supervisat la redacció de diverses monografies i tesis doctorals realitzades per arquitectes sobre temes relacionats amb la teoria i la història de l'arquitectura.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook